dimarts, 18 de desembre de 2007


Ralet ralet pica parabellum,
rasco el palmell de la teva mà(H) suaument,
com un anunci de gossos delicats i detergents miraculosos...

Tinc ratos, ara cansat, ara etílic, ara perdut,
dies que oloro poc maleït costipat...

Tot i així enfilo telaranyes imbrincades (o algo així)
que prometen colors (potser) deliciosos...

Em compro un monocle i el faig servir de frisbee;
La meva bicicleta (inexistent) és un veler sobre el qual arrisso petites filigranes
en els tupés de les Paris Hilton-bis i en les faldilles de les (seves) mares vergonyoses...

(MILF)

Necessito insistenment un sopar de cap d'any,
que no falti la tòfona i la gamba a l'ajillo,
per sentir que combrego a estones,
i aniré al cel (pastel)

Ralet ralet, deliciosa...

Ralet ralet mental,
(m'acostà la mà lo just per llepar-la insinuosament -en el meu propi paladar-...)
Intento ser clar i diàfan,

(ONANISME)
però les coses s'expliquen així per si soles,
no es que em vulgui fer el lletra-ferit ara...
(tu m'entens oi petit Caravell?)

Ralet ralet ralet, deliciosa, en un tovalló et pintaré bla bla bla
però sembla que no entenguis el conte de mel que et poso als llavis,


Ralet ralet, deliciosa, pica dineret, i quan hagis picat prou,
embolica't en alfombres...
(i truca la cigonya, que ara ja les tenen ensenyades,
fins i tot truquen a l'interfono)


dijous, 13 de desembre de 2007

Dramapragtisme

Volia anar a tirar curriculums.

Primer pas: obrir el wordpad, i escriure el curriculum.

L'he escrit, però encara no l'he anat a tirar...

Encara estic dubtant sobre si imprimir-ne un, enganxar-li la foto,
i escanejar-lo per imprimir-ne després uns quants més,

o bé, escanejar la foto, adjuntar-la virtualment al curriculum i imprimir-lo sense límit.

Mentrestant,
canta la tòfona, i les fulles van caient...

(l'alopecia és incipient)




Ah, i he musicat un programa de tele... Però crec que al final no s'emetrà... (ni cobrarem)

(Viva España...)




Estic molt orgullós de la sintonia... (la guitarra és de Nilo)

dimarts, 4 de desembre de 2007

"El supra-estat del teu borrissol"

Bravadunia: 19:48.

Migjorn, marejada, boirina clement.

17 graus centígrads.

3er pis de la Biblioteca municipal Svav'ruba L' batito,
secció de precuinats transgènics, entre la F i la L geminada aprox.


-És que és com...
una vibracio bàsicament abstracta...
De fet no se perquè cony em poses tant,
ni tampoc es una cosa única i exclusivament sexual...
Suposo que és el misteri de descobrir
què s'amaga d'aquesta màscara tan i tan gran...
És en part un desig de coneixement,
com d'experiment psicologic, o vital...

De saber si algú com tu,
(que s'ha oblidat de "viure",
que no sap sortir de la closca,
que s'ha menjat la clau,)
puc aconseguir que tanqui els ulls
i es deixi acariciar lentament,
(un glop de coll a cada petjada)
Arribar a unir-nos en algun pla racionalment impossible,
practicar l'equilibrisme empàtic...

-Aixo que acabes de dir-me a mi, li has dit a ella? *

-No. Això li desfaria les calces?



* Vosaltres què creieu que hagués contestat (ella)?



music player
I made this music player at MyFlashFetish.com.

divendres, 30 de novembre de 2007

Com tenir el millor blog del món

Hola, amics que us revolqueu amb mi
en el fang del bloggisme de trinxera...

Aquests som nosaltres,
la petita èlit incompresa de la tinta cibernètica...
(òstia, quin començament més bloggero per déu)

I és que l'amic Somiatrufes m'ha passat un meme,
cosa que em fa molta il.lusió
perquè és el primer cop que me'n passen un...

La majoria els trobo xorres, però buenu...
Aquest tracta de donar consells als bloggers.
Doncs bé, des de les trinxeres de Planeta Crunch
impartiré una classe magistral sobre:

Com tenir el millor blog del món...

És ben fàcil:

Parla de temes pseudo-freakies
d'empatia fàcil per a la potencial població internetil,
és a dir, gent modenniqui de 20 a 35 aprox.
Gent com tu!
Han de ser fets relativament impersonals
però amb un toc d'anècdota,
d'experiència personal:


Patinades als passos zebra,
el dia que vas demanar per sortir
a una tia per telèfen a 4t d'ESO,
el primer dia que et van pillar mirant una porno,
coses així...

Llavors, i això és bàsic, cal amenitzar-ho
amb unes fotos ben guapes,
de diferents parts del cos de la teva dona nua
(mai la cara, evidenment)
I per fascicles...
(si ets solter, collons... estàs a internet)

Tot ben mastegadet i digerible...
Que tothom rigui amb les ocurrències
que plagies cada tarda "en el bar de la esquina",
i que després es facin palles amb la teva dona...

Per altra banda, un tema sovint infravalorat
és el de la importància d'una correcta ortografia
i utilització dels signes de puntuació...
Això pot marcar la frontera entre un blog familiar,
i un blog d'èxit mundial, sens dubte...

I finalment, heu de seguir aquells consells tan bonics
que us donen els administradors abans d'obrir el blog,
perquè ells SI que en saben un ratu.
Els heu de llegir i assimilar
com si de la Biblia en vers es tractés...
Aquells consells del pal:

No hace falta ser un escritor para llevar un blog.
Sube las fotos de tus vacaciones,

enviales un mail a tus contactos conforme tienes un blog,
y ya puedes empezar a disfrutar y a hacer amigos!!
Deja comentarios, sé respetuoso, y ponte siempre condón
(almenos la primera vez)

Coses així, ja sabeu de què us parlo, mamons...


Al Joey li molava fer marcha atrás

diumenge, 25 de novembre de 2007

Lògica bravaduniana

Trobo que explicar intimitats en un blog NO anònim
és imbècil o malalt...*

Tot seguit us explicaré una pseudo-intimitat.

-Conclusió: Sóc pseudo imbècil.
(i ara que hi penso no sé si és millor això
o ser imbècil de cap a peus)

-------

Nosaltres anem a fer els cubates al Nexe,
un vodka carregat a 2.80 .
El cambrer és el Clint Eastwood.

-Conclusió: Puc ser imbècil,
però el Clint Eastwood em serveix els cubates.



PD de filosofia oriental de baratitlle:

La innovació tecnològica ens ha portat els mòbils.
Per altra banda els mòbils han provocat
el retorn de les fotos més purament retro,

més netament orgàniques.

dijous, 22 de novembre de 2007

Two bass hit

-Senyoreta Zabel, la 215 siusplau...

La señoreta Zabel és d'aquelles senyoretes tan bones persones
que et vénen ganes de pendre-li el pèl..
Jo de moment no en tinc, de necessitat,
però era necessari (el comentari).

Fa do sol re la mi si, a la 215 s'hi va per aqui...

Tanco els ulls i mentre acaricio el marfil,
m'imagino l'audència celestial d'esperits be-bop...

Aixi més vergonya em fa fer el gilipolles,
que és la meva tendència natural,
al igual que el dèficit de concentració,
que fa els oblidi i comenci a fer-lo
(el gilipolles...)

-Això no és el què vull! (referint-me al què sona, lòxicament)

Serro les dents, destrosso les tecles,
em desespero i em poso tens...
I enlloc de respirar fons,
recorro l'aula tot trotant un elipsi cual zebra matutina
mentre aletejo com un albatros...
M'imagino, com a bon egòlatra u/o paranoic a l'ús,
que des de l'altre banda de l'edifici
em mira un neo-hippy,
clavicèmbal a cuestas,
i començo a murmurar:

-Que us donguin a tots, fills de puta!

Algo així com insultar en global, mantell de psicoanalista...

Llavors em poso Two Bass Hit, qui ha dit que el bop no es balla,
si és el millor aeròbic individual,
una espècie de dansa sardònica i psicoanalítica.

Quan em fal el parietal ballo bop,
i de'n tant en tant crido:

-Que us dongui fills de puta!!! (tot veient desfilar
veïnes marujes, neo-hippies,
i fonamentalistes del -que bé que vius-
mentre et cau una llàgrima seca de bofetada a la cara..)




music player
I made this music player at MyFlashFetish.com.

dijous, 15 de novembre de 2007

Algo així com un fer dissabte virtual


Avui tenia una estona per mi (suposem)
i se m'ha donat per ordenar els discos que tinc al PC...
Ho he fet de manera estilística, no per militància,
sino per pura practicitat, i m'ha encantat,
ja que durant una estona he tingut dilemes greus de tan absurds,
a saber:

El primer dilema general és naturalment la quantitat d'estils,
que he anat fent a mesura que avançava. Sembla fàcil,
però comences a tenir dubtes en la carpeta Rock:

És ÈTIC posar en el mateix sac AC/DC i King Crimson?
I grups com Mogwai o Built to Spill?...
Potser els hauria de fer una carpeta a part de
Progressius - Psicodèlics - inclassificables,
on acabarà Radiohead
tot i començar sent un grup clarament popero,
perquè ha anat molt més enllà...
Ja de pas hi posaré els Porcupine Tree perquè se senten encorsetats
tant amb els rockeros com amb els metaleros...


Ara, Pink Floyd no els posaré pas aqui, sino a Rock...
Tot i així, dubto de si crear una subdivisió interna,
ja sigui per èpoques, o bé per corrents,
però ens posariem massa tiquismiquis, o triquiñuelas...

Cony, i els Foo Fighters? Amb els grunges? No no no...
mai. Però tampoc al Rock, a saco,
que han anat ocupant i bunkeritzant els dinosaures,
tot gelosos ells...
Fàcil: Carpeta Grunge - Fusió - Rock 90',
i ja tinc llit pels Faith no More, els Extreme
i hasta els Mars Volta, venga...
Todos ahí!!!

El reggae, per petit, el posaré a dormir amb el Funk i el Soul,
i Miles Davis, per votació popular,
anirà a la carpeta Jazz, encara que toqui fusion vuitantero...


O vés a saber... si toca molt els ous, li fotré una carpeta a part.
Complicat, això de lidiar amb tants egos... Ridddddjkard!


I de la Norah Jones què en faig? Plorarà si la poso amb els poperos?
Si la foto amb els jazzeros,
em pengen al bell mig de la plaça de l'Ajuntament,
i naturalment no faré una carpeta d'ensucrats o similar,
perquè no dona per carpeta (espero)


Ja no queden mites


Ara, lo chungo és l'electrònica... Tampoc en tinc gaires,
però si començo a dividir,
acabaré amb el Tecno trance progressive del sud de Michigan...
Tots cap allà.. Massive Attack, Moloko, Matinéé, Chemical Brothers...
(que per cert, algú sap perquè són tan grans?? Crec que els borraré,
per rabiosos...)

Ara em toquen els discos torracollonos...

Elvis Costello..... fent música New Orleans..
Supertramp? Clar, que imbècil....
Hi ha d'haver carpeta Pop, i Pop-rock...
(i poppies de merda) però tot i així...
Martirio amb big band (?!)

Aix... si tots els dilemes FOSSIN COM AQUESTS...



PD: I el Marc Parrot? On collons el foto el Marc Parrot?
Separo les bandes sonores reals de les de videojocs?
Us ho esteu passant bé?
Si heu acabat sou els meus herois...
Vaaaaaaa, si us he posat dibuixets i tot, home...
Les coses tal com són...
em sembla que trec el Perry Blake de Folk-minimal,
i el poso a poperos... jajajajaja

Em vai a fotre uns krispies en honor a tots aquests fills de puta...

divendres, 9 de novembre de 2007

La faula de la zebra enamorada - bis

He aqui el text que ja us vaig presentar el dilluns dia 5:


Hi havia una vegada, UNA zebra enamurada,
però enlloc de morrejar-se UN sapo,
es morrejava el pom d'una porta
(que naturalment no s'obria)

Li faltava un carajillo,
qui lo sá si així es va evaporar tota lluita,
i la porta es va obrir,
eixint-ne de dins alfombres i bombolles
(àngels al coll i cotó fluix de menta...)


He aqui l'actualització d'avui, 09/11/2007:

Rebo un E-mail què diu:

Malhauradament el relat que vas enviar a relatsencatala.com
ha estat rebutjat per política d'edició.
T'encoratgem a que ho intentis en una propera ocasió.

L'equip de relatsencatala.com

(jo: Eing?)

Resposta:

Hola, el missatge t'ha arribat incomplet.
Et dèiem que el relat presentava
moltes faltes i que li passessis un corrector ortogràfic.
Moltes gràcies i disculpa les molèsties.

M***** Bo*****
www.relatsencatala.cat

(jo: Em sap greu el malentès, però estava fet expressament...)

Resposta:

Ostres, disculpa suposo que l'equip d'editors no ho ha interpretat així.
Si no et sap greu, >>>torna'a<<< a enviar...

------------------------

1a qüestió: Això em passa per tractar amb catalanescos.

Conclusió:
Sóc un radical avançat a la meva època,
i quan sigui famós,
seré blanc (tot i ser negre)
de les ires i mofes dels militants d'ERC i afins,
i aquest poema serà una icona avantguardista,
simbol dels que consideren un patriota un idiota,
i d'aquells que consideren la llengüa una plastilina dinamitada
a la qual prostituir gustosament entre carajillo i carajillo.
En resum, el Charlie Parker dels lletraferits.

Visca, em fotré una palla.


2a qüestió: De savis és rectificar,
i en M****** ho ha fet,
però tot i així, aquest obscur succés em crea
una incomoditat manifesta
(como el asiento de atrás de un Volskwagen?)
que desitjo m'ajudeu a desenredar...


1a opció: Reenvio el text, tot ufanós.

2a opció: Li contesto que un tio que escriu
MALHAURADAMENT
i forma part d'un equip d'editors d'una web literària,
no em mereix cap credibilitat,
i que penso passar a recollir els trastos (?¿)
així que plegui.

3a opció: Li envio aquest post, m'expulsen de la web,
i anem a parar directa i diàfanament
a la conclusió de la primera qüestió...







dijous, 8 de novembre de 2007

Will Smith és protestant...


Jajajajajajajajaaaaaaaaaa...
(i és verídic, vist a les 0:35 aproximadament)

dimecres, 7 de novembre de 2007

La faula de la zebra enamurada

Hi havia una vegada, UNA zebra enamurada,
però enlloc de morrejar-se UN sapo,
es morrejava el pom d'una porta
(que naturalment no s'obria)

Li faltava un carajillo,
qui lo sá si així es va evaporar tota lluita,
i la porta es va obrir,
eixint-ne de dins alfombres i bombolles
(àngels al coll i cotó fluix de menta...)

dilluns, 5 de novembre de 2007

El jardí del manicomi

Hi ha, en algun lloc del ciber-espai, un poeta cru però delicat,
una ment lliure i privilegiada,
un cronista dels nostres sentiments més planers i quotidians,
un mestre de la finta, i del late-show...

El seu niu és diu "El jardí del manicomi",
i ell és en Mr. Towers,
i tothom qui vulgui el pot escoltar (o llegir) aquí...

Jo he tingut l'honor de "sintonitzar", per un dia,
amb el tema "Russian Luscious",
l'inici d'aquest petit però gran purugrama de Ràdio Reus...

Ell diu que no serà l'últim,
jo us dic que us prengueu una estoneta lliure,
fumeu, i us l'escolteu una estona...

Primer no entendreu res, però poc a poc anireu entrant sense adonar-vos
en aquest jardí ple d'humanistes, mitjons, i barbarismes,
però sobretot, ple de històries petites,
d'aquelles que ens toca viure a tots,
un cop o altre,
en el transcurs d'aquest camí inescrutable, anomenat (way of) LIFE...

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Si n'eren tres tambors...


A un se li dòna per buscar sovint les arrels,
com si fos tarea fàcil ara que som tots una mica d'aqui i d'allà,
en coses tan inconnexes entre si
com un llibre costumista d'un Espinàs de la vida,
i una banda sonora de Blaxploitation, badim badum,
contrabaix amunt contrabaix avall...
(que en pensaria en Pau Casals d'un contrabaix Black Power?)

I penso com cony arribar a ser un guerrer oriental,
un ninja silenciós,
i no caic (burro de mi)
en la llatinitat tangencial i la prosopeia fàcil (que no per força inútil)
que ens corre per les venes,
i autoflagelació...

Tot i així, escoltant atent casi-monòlegs de'n Pla
aroma puril i whisky on the rocks,
contradicció i sorna,
em pregunto perquè cada dia
se m'apareix més silenciosa però clarament
la nostra conversa com un instrument fútil de fugida endavant,
i el silenci com un llunyà horitzó enyorat però impracticable,
ara que el temps se'ns tira a sobre,
9.86 el fill del vent, la pasta al dente i refregida 0.46 al microones...

De fet, alguns d'aquests guerrers de boina
(ja sigui al cap o al bigoti)
corren (corrien...) eteris
per sobre la fútil dinamo implacable de l'apocalipsis diari
amb un somriure burleta i penso... No somos nada, coño...
(amb un accent de pseudo poble que t'hi cagues, m'imagino...)

divendres, 12 d’octubre de 2007

Dolça canyella

La vaig estimar, encara que fos a les antípodes de mi...

I arribes un dia cego a les 6 del matí i pots veure
(d'absoluta casualitat)
les fotos del seu casament...

(és lo que té Interné..)

No és que la trobi a faltar, lo més fort,
es que a vegades estimes algú i després el veu plasmat,
i no el recordes, com si fos algo llunyà,
com si no fos algo real..

I no fa tant, era allà al costat, dormint, suant, estimant....

I ara no la recordo en absolut...

És a dir, ho sé verbalment,
a vegades recordo la seva olor,
la seva veu afònica (vagament),
és a dir, recordo molt de paraula...
Però quan ho veig gràficament,
se'm fa difícil de creure...

Tot i així em dol...

Potser perquè no la recordo...

De què cony està format el nostre cervell...

(a més a més,
demà em donarà pel cul aquesta merda de text,
però el necessitava...)

Però segueixo sentint que l'estimava (que la vaig estimar),
i quan estimes algú,
dol que desaparegui per sempre, encara que sigui una altra cosa,
encara que sigui una idea...

Res més fictici que els records...
res més punyent que els records...

(escolto el Perry Blake i punt i apart)

Les borratxeres sèries ja ho tenen això del punt i apart...

(a tomar pel cul)

[Ni estètica ni polles]

dijous, 11 d’octubre de 2007

El drum & bass és orquestrable



Hola, frankferts...
Aqui us deixo el vídeo
de la meva primera música cobrada!
(la pachanga no conta... jujuju)


Abans de tornar allà, me'n vaig a les trinxeres, o m'enganxo al jaco... segur...

dimarts, 9 d’octubre de 2007

Costumisme matutí

Avui el matí, mentre anava a esmorzar,
he trobat un gos que feia temps que no saludava...
És un gos molt curiós, del qual no recordo el nom...
Bé, no és un gos, és una gossa, i com a tal, de cara et borda
mentre branda la cua de felicitat...
A més a més,
es medica homeopàticament,
enlloc de caminar com un gos normal,
trota com un cavall,
i és tan senyoreta,
que es porta la corretja ella mateixa entre les dents...






Li agrada molt menjar cigrons, el que ja no sé és si també s'entaula o fa servir pitet...

Finalment,
per tal no alimentar les suspicàcies arrel de tants postejos canins,
dir-vos que, no, jo no sóc un gos,
sóc una esponja de mar,
altrament anomenada Spongia Tosta,
que té una forma més o menys així...




M'ho va dir la meva metgessa homeòpata...

dijous, 4 d’octubre de 2007

Cruel (world)



Tu ho eres tot per mi...

I si...

Jo vaig posar
el bulldog al microones ...

Era la meva última l'esperança...

(volia donar-te una excusa menys per evitar-me...)


(va dir ella)

diumenge, 30 de setembre de 2007

99 red balloons


Quan el petit llapissós guerrer
veié la llum al final del tunel, respirà...
Tornava a ser esponja (a estones)
a olorar en sentit vital (a ratos)
El petit sapissot guerrer us en volia donar les gràcies,
però perdoneu-lo,
la falta de costum i els instints vitals desordenats,
el priva a ràfegues de donar i rebre, de colorejar i de svav'r's...

Però el petit guerrer piruleta,
de mentre torna a ós i a esponja,
us informa que el plaer també és seu...
Només necessita un parell de sobretaules,
i una mica de footing...

dimecres, 26 de setembre de 2007

Way of life

Quan em jubili prometo acabar-me Rayuela,
i jugar tot el dia a la Playstation
(sempre i quan no estigui llegint Rayuela)

La Playstation tindrà mil bits
i em podré crear el meu alter-ego NBA super real...


Demanaré als reis una cullerada de genialitat sense traumes
i em fotaré un tripi abans de morir...

Potser llavors hauré après a estimar...

Recordaré les osties en bicicleta, i les olors de quan era mini...
Demanaré perdó a les tietes, i a falta de viatjes,
repassaré els llibres d'història
mentre em despentino lleugerament el serrel...

Hauré acariciat la teva (?) cara mil i una vegades,
i et faré una cançó molt bonica plena d'acordeons i violes...

De mentres, seré gilipolles...
(i em cagaré en el cristianisme i l'autoflagelació)

Cançons alfombra


Avui he entrepussat amb una cançó, i casi em tomba...

M'agraden las cançons de película que són carícia i alfombra,
que són un mirall dolç (però mirall),
aquelles cançons innates,
amb gust a orquestra,
però també a tango...

Amb gust a mediterrani, amb gust a....

Bla bla bla... bla bla bla....

(Play)


I made this Flash Music Player at MyFlashFetish.com.



Me voy a morir de tanto amor (BSO Lucia y el sexo)


dilluns, 24 de setembre de 2007

Pensaments neutralment libidinosos

Conec una noia que posem per cas es diu Sdra'vnia....
Em fa basarda... No és res personal (encara),
però ves a saber per què,
la seva manera de mirar seria i fixament,
em provoca ràbia incontenible...


La noia va al psicòleg,
calculo que un cop per setmana des de fa 3 anys... (com a mínim)
Segueix fent la mateixa cara inexpressiva que quan va arribar...

Això m'ha fet pensar que o bé:

a) La tia és imbècil.
b) El psicòleg és imbècil (i negat)
c) Fan l'un per l'altre, imbecílisticament.

Però al cap d'una estona he pensat que:

1) La tia és imbècil.
2) El psicòleg és justet però no prou com per no saber no curar
i no obstant, no perdre la clienta,
i això sense ser excessivament maligne.
3) Fan l'un per l'altre, només en el camp de l'imbecilisme.

Això m'ha fet pensar que seria una mica
com aquells medicaments que fan tan bé la seva funció,
que s'han de pendre cada dia sempre tota la vida,
i em pregunto i llavors de què cony serveixen.

Però al cap d'una estona he pensat
que aquesta última es redueix a una simple qüestió
de beneficis pura i dura...
(que és com me la posava de petit la Maribel Verdú)



divendres, 21 de setembre de 2007

Expiamentes vàries


Tendim a una rara i fosca infelicitat...
acostumem a buscar algú a qui llançar les nostres
frustracions....

I apuntant quan més amunt millor....
(Ara tots tornen de festa borratxos cagant-se en el cubates del Ronaldinho...)

És el dolor de veure caure sense remei a un heroi, a un poeta de la gespa?
O és només una altra diana per tapar les nostres pròpies vergonyes?

El Ronaldinho que exercia de cronopi entre exèrcits de goriles metalúrgics,
de ballarina entre boxejadors amb tacs, tornarà?

O quan hagi marxat, tindrem el què ens mereixem?


Pd: I tots aquells que odiaven al Van Gaal
i ara volen fer caure en Rijkaard per retrobar en Mourinye...?

Lil' pwrrito




Us presento el Lil' Pwrrito...

És el meu millor amic,
però des d'aquell dia que no el vec,
al pobre Lil'...

La meva tieta diu que sóc un mal amic,
que ell mai no ho faria...

Però que jo sàpiga,
en Pwrrito
no m'ha dedicat mai
una entrada al seu blog...

I avui en dia,
vulguis o no,
això es té molt en conta...


divendres, 7 de setembre de 2007

Ausculti'm doctor:


-Ausculti'm doctor..

-Digui'm digui'm...

-El got ple o buit
bemoll o sostingut...
només canvia... la muda, doctor?

-Petits foradets ...
el just per seguir un rastre difús que...

SIIIIII!!! ...el rastre d'una ganyota microfusa
... si, si, la vec clara i fugaç... IMMORTAL

(ulls vidriosos)

S'escapa...

...quan tot just
sóc a punt d'atrapar-la...

La papallona... dorm... en un càlid-oscopi
foragitada damunt d'un niu damunt de brànqu-i-es
damunt de cims llunyans de reverberació generosa...

Metrònom a 80 la negra, doctor?

-Digui'm?

-La planyadera...

Plany-im, plany-mE, doctor...

Deixi'm que em curi i...
llasorens podria acompanyar-la a fer un vol
entre enzimbreres breres breres...
...però necessitaria un parell de sucs de taronja
i una banyera a punto de sal, gràcies...
no em voldria pas desfer a mitja gruta
ai la bruta,
que em falta l'alè tot just encaro l'esgraó d'enfren-te...

...puesto que ví quemar naves más allá de Orion...
...olí a napalm por la mañana...
sin haber auscultado
mi corazón
para saber...
si estaba realmente preparado...



------------------------------------------------------------

-A vegades... somio que sóc en un estanc multicolor, sap?...
Floto i renéixo en bombolles de licor de menta,
tendres, liles, grisoldes...

Una sensació fetal... que no fatal...
El caos de les esmeraldes...
Una mica com el temps a gust de cadascú...
Una sanefa de coloraines a cada petjada...
a cada glop d'aire...


{i el doctor brodava una llàgrima perla, descregut en l'última de les utopies...
i sobre el seu epitafi, moria lentament en aquell precís instant...)


* * *

(recuerde doctor... que el lirismo no le gane la partida a su espíritu científico...)

-Ausculti'm doctor....

-Digui'm digui'm...

-Planyime...

-Faltaria menys...

- ...

-Vostè, el què li passa, és que està una mica ido...

-Moooooooolt bé doctor mooooooooooooooooolt bé...

(enfatitzant) (aplaussus)

Es nota que té estudis vosté...

Les fintes... la manera com encara...
Aquest lleuger moviment de canell... per llimar el temps...
QUAN SE LI ASSECA LA GOLA...
mentre el rellotge guspira... i jo faig veure que embadaleixo...

Em regalaria aket diploma groguenc per decorar l'inodoro,
que fa un xic de fredor?

-Me'n faria una vaga idea...

-Però...
les idees vagues...
no són... al cap i a la fi..
res més que això.... vagues idees...
Tanmateix......

I la pressió doctor?

-Contralta, contralta...

-És clar, vosté no ho entén...
El pes de tot un poble, de tota una història al darrere, sap?
Res a veure amb un pinçament a l'esquena,
amb un esguinç primaveral...
Valga'm Cristu...

(sospir)


Me'n dona un calo d'aquesta herba miraculosa doctor?

-Mares trufes que no n'estossinis...
i m'omplis de capellans i s'armi un ciri de cal Banyeta...

-Però jo la necessito doctor... Vosté em pot comprendre...
És la meva llum, el meu rosari, la meva aurora...

-Me'n faig creus... me'n faig creus...
perfectament planyible, perfectament plausible
donat l'estat en què es troba Orion respecte a la lluna en aquest precís instant irrepetible...


-Un ciri doctor?



(... el silenci es féra etern...
contant ambdós la tríada del vals de Viena,
el respinguell fred de l'onada impossible
que els xopava els turmells...)

-Aqui la compta (enrera) senyors...

-Me'l paga el carajillo, doctor? es que no hai cobrat del paru encara...

dilluns, 13 d’agost de 2007

Old Boy


De buen principio, las crudas imágenes y la violencia latente,
fueron activando los recovecos de mi memoria...
Alguien que vive en otro polo, que ecografia otra cultura,
me explica cuentos que ya sé,
recolle calles sucias y mentes enfermas que creo haver visto...

Ella duerme, o almenos eso intenta... Yo sufro...
La música recorre y acaricia el esqueleto del cuento,
por eso, ella sin verlo, se siente aturdida...

Al terminar, miro (o fantaseo) vagamente,
con los ojos perdidos en la oscuridad del techo crema...
como por intuición, paso mi dedo pos sus mejillas,
intuyo acertadamente...

llora..


Old Boy nos ha masacrado la conciencia,
ha tranformado nuestro pequeño espacio cubo,
ha recorrido nuestro ADN, ha dejado al descubierto nuestras miserias....

Como un suave réptil sin juicio,
la cámara ha acariciado lentamente todas sus heridas,
y ha masacrado nuestro juicio...

Como una puerta a otro universo, nos ha dejado tiesos y tersos,
preguntándonos
(como supongo hará todo el mundo en su sano juicio),
porque de pequeños nunca hubiéramos imaginado que ésto...

dijous, 2 d’agost de 2007

Un demagòg i simplista pamfletu anomenat Lil' Bravadunia

El 90% de persones d'aquest món treballen merdosament...
truques al servei tècnic del teu COMPUTADOR PERSONAL!!!
i la (pobre) zorra frustrada
no t'ajuda a refer un petit fil que és tros de vida,
miris com t'ho miris...

Plora i gemega, necessita ajuda el malparit...
Ningú és feliç fent de contestador automàtic, però que hi farem...
Si els contestadors automatiquistes, els enquestadors,
la meitat de cambrers
(i per raons desconegudes)
el 80% de mecànics ens van
(o ens anem)
traspassant la basarda,
caiem en un pou sense fons,
que s'agrava quan ens n'adonem que l'adult (eri) esa i el treball
no ens dignifica... (a la majoria)
i...... quan vacancem,
hem convertit el rellotge intern en un autòmata,
i l'exuberància de la poesia que ens degotava endins, és inspiració perduda...


A RATUS vull fugir però no sé on,
a RATUS vull fer l'amor però no sé exactament com,
doncs de post adolescent crec estimar diagonal, mig de RESQUITLLADA...
A RATUS vull follar, però masses preguntes (ciutat de merda)

Necessito cantar però no inspiro bé, i bé,
la deixadesa i el costum fan que m'estiri a pensar
què vull fer exactament,
fins que ja no em queda temps per a fer res...






(i els somni grans són porucs... ni grans mars, ni en absolut volar..
tot i que avui en duermevela he estat a punt d'eixir del meu cos,
i per diferents moments movent despert el pensament
m'he autoposat la pell de gallina ja què per un moment m'he desdoblat,
però com sempre he deixat el broc gros de la feina per un altre dia...)

El que faré doncs és teclejar-ho, i posar-li un títol acorde,
mentres escolto Bill Evans i penso que hilarilarieh... oh..oh..oh...
HILARILARILÉ... PLIM PLIM PLIM...

dijous, 26 de juliol de 2007

Svav'ruba l'batito




Avui no podia dormir, i vés per on se m'ha ocorregut fer
la presentació pública de Svav'ruba l' batito,
de sobres conegut a casa meva...

Algú de vosaltres ha jugat mai al Sims?

I qui de vosaltres no s'ha creat mai la seva pròpia Sims versió...

Ah pillins...

Hi ha qui es creava també la xati, l'amor platònic,
el capullo de l'autoescola, o la tieta, sempre la tieta...

Doncs així com la tieta és un personatge recurrent en els meu deliris absurds,
Svav'ruba l' batito hi té un lloc preferent..

Començaré amb un exemple winrar però planer i efectiu...

No sé que tenim la majoria d'aquells que som occidentals
però no angloparlants,
que quan cantem improvitzant ho fem en anglès,
perquè tot ens sona bé...

Feu-ne la prova...
Us adonareu (segurament),
si ho aneu provant
en els vostres moments de lleure de merda,
que la majoria de paraules suposadament inventades
es van repetint cíclicament... jo de fet ja tinc una sola cançó que va variant...
Hi surten kitchen, devil, guitar i 3 numeros més...
Crec formosament que se'n podria fer un estudi freudià personalitzat de puta mare...
a qui vulgui l'hi faré amistosament pel mòdic preu de 350 euros...

Àdhuc, arribats a aquest punt,
ja només tinc un vague record de la relació de n'Svav'ruba
amb aquesta parrafada estúpidament tendre...
El cas que, tal com la tieta,
un dia jugant al Sims vaig tenir un fill (virtual per suposat)...


Li vaig posar
SVAV'RUBA L' BATITO...

No em preguntéssiu pas perquè...

El sussoditx va anar creixent i es va convertir en un nen superdotat,
dotat d'una fina ironia adulta, i ple de pigues a la cara,
cosa que el va convertir lòxicament en un marginat social...

Un bon dia, mirant pel telescopi del terrat (ell),
va ser abduït pels extraterrestres... (SIMiescos)
(per mitjà del telescopi)
i en va tornar certament enrarit...
De ser el nen més estudiós de la classe
en va acabar expulsat i de pet a una acadèmia militar...

Des d'aleshores el meu cervell em va dictant periòdicament el seu nom,
que vaig recitant en moments tals
com quan camino de l'habitació al menjador
en busca d'aigua fredeta menja'm la teta....
i s'ha convertit de manera bastant abstracta
en una espècie d'amic invisible entre indefinit i psicòpata,
al qual no veig però noto constanment...

La pregunta que em faig és...
farà algun dia alguna cosa per mi n' Svav'ruba
com for example xivar-me la pregunta d'algun exàmen?

Donar-me ipsofacto una rèplica insultil d'aquelles
que apareixen quan ja has fet el pena balbucejant i sanglotant
com un negat de la vida?

És ell la resposta a alguns dels misteris de l'existència?

EL gros del tema és que, conec casos més increïbles (en concret un)
sobre personatges SIMiescos, que un pic moren
o bé són abduïts virtualment
(va morir incendiada a la cuina)
agafen d'una manera o altra cos a la vida real...
(y vaya cuerpazo)
Però això és una història per ser contada en una altra ocasió...

dimarts, 24 de juliol de 2007

Cabòries

divendres, 20 de juliol de 2007

Love is in the air...

Un grillat que es fot 2 putes voltes senceres...
(oh my god, diu un Michael Jordan de metre i mig)


Un paio al qual nostru senyor eleva amb un fil invisible just en el moment en que hauria d'estar iniciant "la cuesta abajo"...
(i sembla Michael Jordan, però no l'és)


I per últim, la brutal (i americanissima) història d'un xaval autista que escalfava banquillo,
fins que en l'últim partit de la temporada
van decidir donar-li 4 minutets...
(amb veu de Lluis Canut)
L'estadi s'ensorra senyores i senyors!!!

(naturalment no és Michael Jordan, i a més és blanc)


Si, fot mil anys que estan al youtube, però vull tenir-los sempre a mà...

dijous, 19 de juliol de 2007

Onirisme emo


Estic xerrant amb una cubana super potente, i li dic.. un segon... m'estan trucant...

Em trec el mòbil de no sé on, potser de sota una taula....
i de cop em vec estirat al llit amb el telefon a la mà...

-Vols fer un cafè d'empresari?
-Ok...

Si tingués una gran ressaca podria ser un moment Pablo Carbonell a
"Lo mejor que le puede pasar a un cruasán..."
(gran peli, gran llibre)

No feia massa, estava en una espècie de sopar de final de curs d'ALGO,
abraçat entre llàgrimes a Giuly, despedint-lo amb afecte
i dient-li que era un tio de puta mare...
Com un bon Cáncer, dèbil però humà... victima de la seva accentuada sensibilitat,
però amb la protecció vital d'un humor agut (i suposo que francès)
Quines diagonals, el petit Napoleó!!

I aquells que diuen que el futbol no té poesia, tenen raó...
...
(en un 90%)

I vol dir que no han vist jugar mai en Laudrup...


Pd: Primera feina cobrada com a compositor electrocínic...
Música per a uns videos que quan estiguin al Youtube ja en posaré els links...

Pd2: Avui comença el concurs de grups d'Igualada...
Albatros toquem demà a les 00:30...

Pd3: Bravadú is bravasnicht...

Pd4: Naturalment, com mola... la gramola...
Encara que Svav'ruba l'batito és una resposta bona A LA PAR que errònea...
Svav'ruba l'batito està per sobre de les demés coses, és un ente superior...
Podeu passar a recollir el premi en metàlic a casa la tieta
(la que mola apretar)

divendres, 13 de juliol de 2007

Hola, bona nit...


On és el cervatell coix que brinca per les teves costelles ferides, lluna pruna?

On és l'astronauta tòfol
que s'adorna les petxines de l'habitació
amb posters de sirenes calenta-flabiols?





I el petit savi diminut que ens explica les portes que no tenen marxa enrere?


On són tots ells, em pregunto, lluna bruna, lluna foca...

-Apreta sols el meu nom,
que et donaré nana i medicina,
un conte alfombra per anar a dormir...

Apreta sobre el meu pit, i espera pacient...
deixa que desperti, ajau-te i somia...




Apreta'm...


 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web