Quan em jubili prometo acabar-me Rayuela,
i jugar tot el dia a la Playstation
(sempre i quan no estigui llegint Rayuela)
La Playstation tindrà mil bits
i em podré crear el meu alter-ego NBA super real...
Demanaré als reis una cullerada de genialitat sense traumes
i em fotaré un tripi abans de morir...
Potser llavors hauré après a estimar...
Recordaré les osties en bicicleta, i les olors de quan era mini...
Demanaré perdó a les tietes, i a falta de viatjes,
repassaré els llibres d'història
mentre em despentino lleugerament el serrel...
Hauré acariciat la teva (?) cara mil i una vegades,
i et faré una cançó molt bonica plena d'acordeons i violes...
De mentres, seré gilipolles...
(i em cagaré en el cristianisme i l'autoflagelació)
dimecres, 26 de setembre del 2007
Way of life
Harmonitzat per
Red Pèrill
a les
2:21
Secció Bravadúnia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
A vegades em plantejo tornar a la vía del Samurai, no creguis. No es que no tingui excusa... Si bé es cert que segons google analytics un 25% de les visites al meu blog són de fora d'españa, y una altre 25% de fora de Cataluña, tampoc es Moc de PAF, peró la veritat es que quan postejo penso en el 50% restant la majoria de cops, mmm...
Ah, i haig de dir que acabes de fer el que per mi es el millor post de tot el teu blog, en serio. Crec que tardarás un temps en superar-lo!XD
PD: Peró de quin serrel parles, tio?
potser busques una cosa que ja t'ha trobat... i tan de bo acabem jugant a la playstation 5000 beta +. em demano la butaca davant del consultori de les pastilles
No et preocupis, tu ja saps estimar, només has de necessitar-ho. I tampoc no ets tan gilipolles com això...
Està bé això de prendre's un tripi abans de morir, com a últim viatge, i no t'has de preocupar de la salut perquè ja tant fa tot
J! - Ahhhhhhhh, el serrell.... és tot un misteri...
Marquet: Espero a aquesta edat no veure gaire pastilles, almenys d'aprop... No sé què busco ni trobo, però no era res greu, era bàsicament estètic..
Janko: Si tampoc sóc tan gilipolles com això vol dir que ho sóc una mica? jejeje
Gràcies per començar a fer creixer una mica el blog, que sempre està bé...
Collons, vas realment fort però jo espero fer tot això abans de jubilar-me... Almenys algunes coses. A veure: Rayuela (falti), tripi (tengui), aprendre a estimar (gairebé), fer una cançó (tengui, però sense violes), cagar-se en el cristianisme i l'autoflagelació (super tengui), ser gilipolles (tengui, però un cop jubilat encara es pot superar, sí)...
Això del serrell i les tietes també val més fer-ho ara, no? Segurament quan et jubilis ja no tindrem ni serrell ni tietes...
Doncs jo, quan em jubili, deixaré de fer el vago. Aquest poema/declaració d'intencions de renta era perillosament kinder chococrunch. ho saps, oi?
Somiatrunfos: Lo de serrell era una gran ironia, jo no crec que me'l torni a veure mai més el serrell... També fas cançons? Amb lo demés vec que ens entenem...
Mitjó: Gràcies ídol, m'agrada que ho veguis... ;-)
Discrepo de la resta de comentaris i diré que potser ets gilipolles, i potser es per aixo que escrius com escrius, al cap i a la fi potser et surt rentable ser gilipolles.
Publica un comentari a l'entrada