dilluns, 24 de setembre de 2007

Pensaments neutralment libidinosos

Conec una noia que posem per cas es diu Sdra'vnia....
Em fa basarda... No és res personal (encara),
però ves a saber per què,
la seva manera de mirar seria i fixament,
em provoca ràbia incontenible...


La noia va al psicòleg,
calculo que un cop per setmana des de fa 3 anys... (com a mínim)
Segueix fent la mateixa cara inexpressiva que quan va arribar...

Això m'ha fet pensar que o bé:

a) La tia és imbècil.
b) El psicòleg és imbècil (i negat)
c) Fan l'un per l'altre, imbecílisticament.

Però al cap d'una estona he pensat que:

1) La tia és imbècil.
2) El psicòleg és justet però no prou com per no saber no curar
i no obstant, no perdre la clienta,
i això sense ser excessivament maligne.
3) Fan l'un per l'altre, només en el camp de l'imbecilisme.

Això m'ha fet pensar que seria una mica
com aquells medicaments que fan tan bé la seva funció,
que s'han de pendre cada dia sempre tota la vida,
i em pregunto i llavors de què cony serveixen.

Però al cap d'una estona he pensat
que aquesta última es redueix a una simple qüestió
de beneficis pura i dura...
(que és com me la posava de petit la Maribel Verdú)



 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web