diumenge, 30 de setembre del 2007

99 red balloons


Quan el petit llapissós guerrer
veié la llum al final del tunel, respirà...
Tornava a ser esponja (a estones)
a olorar en sentit vital (a ratos)
El petit sapissot guerrer us en volia donar les gràcies,
però perdoneu-lo,
la falta de costum i els instints vitals desordenats,
el priva a ràfegues de donar i rebre, de colorejar i de svav'r's...

Però el petit guerrer piruleta,
de mentre torna a ós i a esponja,
us informa que el plaer també és seu...
Només necessita un parell de sobretaules,
i una mica de footing...

dimecres, 26 de setembre del 2007

Way of life

Quan em jubili prometo acabar-me Rayuela,
i jugar tot el dia a la Playstation
(sempre i quan no estigui llegint Rayuela)

La Playstation tindrà mil bits
i em podré crear el meu alter-ego NBA super real...


Demanaré als reis una cullerada de genialitat sense traumes
i em fotaré un tripi abans de morir...

Potser llavors hauré après a estimar...

Recordaré les osties en bicicleta, i les olors de quan era mini...
Demanaré perdó a les tietes, i a falta de viatjes,
repassaré els llibres d'història
mentre em despentino lleugerament el serrel...

Hauré acariciat la teva (?) cara mil i una vegades,
i et faré una cançó molt bonica plena d'acordeons i violes...

De mentres, seré gilipolles...
(i em cagaré en el cristianisme i l'autoflagelació)

Cançons alfombra


Avui he entrepussat amb una cançó, i casi em tomba...

M'agraden las cançons de película que són carícia i alfombra,
que són un mirall dolç (però mirall),
aquelles cançons innates,
amb gust a orquestra,
però també a tango...

Amb gust a mediterrani, amb gust a....

Bla bla bla... bla bla bla....

(Play)


I made this Flash Music Player at MyFlashFetish.com.



Me voy a morir de tanto amor (BSO Lucia y el sexo)


dilluns, 24 de setembre del 2007

Pensaments neutralment libidinosos

Conec una noia que posem per cas es diu Sdra'vnia....
Em fa basarda... No és res personal (encara),
però ves a saber per què,
la seva manera de mirar seria i fixament,
em provoca ràbia incontenible...


La noia va al psicòleg,
calculo que un cop per setmana des de fa 3 anys... (com a mínim)
Segueix fent la mateixa cara inexpressiva que quan va arribar...

Això m'ha fet pensar que o bé:

a) La tia és imbècil.
b) El psicòleg és imbècil (i negat)
c) Fan l'un per l'altre, imbecílisticament.

Però al cap d'una estona he pensat que:

1) La tia és imbècil.
2) El psicòleg és justet però no prou com per no saber no curar
i no obstant, no perdre la clienta,
i això sense ser excessivament maligne.
3) Fan l'un per l'altre, només en el camp de l'imbecilisme.

Això m'ha fet pensar que seria una mica
com aquells medicaments que fan tan bé la seva funció,
que s'han de pendre cada dia sempre tota la vida,
i em pregunto i llavors de què cony serveixen.

Però al cap d'una estona he pensat
que aquesta última es redueix a una simple qüestió
de beneficis pura i dura...
(que és com me la posava de petit la Maribel Verdú)



divendres, 21 de setembre del 2007

Expiamentes vàries


Tendim a una rara i fosca infelicitat...
acostumem a buscar algú a qui llançar les nostres
frustracions....

I apuntant quan més amunt millor....
(Ara tots tornen de festa borratxos cagant-se en el cubates del Ronaldinho...)

És el dolor de veure caure sense remei a un heroi, a un poeta de la gespa?
O és només una altra diana per tapar les nostres pròpies vergonyes?

El Ronaldinho que exercia de cronopi entre exèrcits de goriles metalúrgics,
de ballarina entre boxejadors amb tacs, tornarà?

O quan hagi marxat, tindrem el què ens mereixem?


Pd: I tots aquells que odiaven al Van Gaal
i ara volen fer caure en Rijkaard per retrobar en Mourinye...?

Lil' pwrrito




Us presento el Lil' Pwrrito...

És el meu millor amic,
però des d'aquell dia que no el vec,
al pobre Lil'...

La meva tieta diu que sóc un mal amic,
que ell mai no ho faria...

Però que jo sàpiga,
en Pwrrito
no m'ha dedicat mai
una entrada al seu blog...

I avui en dia,
vulguis o no,
això es té molt en conta...


divendres, 7 de setembre del 2007

Ausculti'm doctor:


-Ausculti'm doctor..

-Digui'm digui'm...

-El got ple o buit
bemoll o sostingut...
només canvia... la muda, doctor?

-Petits foradets ...
el just per seguir un rastre difús que...

SIIIIII!!! ...el rastre d'una ganyota microfusa
... si, si, la vec clara i fugaç... IMMORTAL

(ulls vidriosos)

S'escapa...

...quan tot just
sóc a punt d'atrapar-la...

La papallona... dorm... en un càlid-oscopi
foragitada damunt d'un niu damunt de brànqu-i-es
damunt de cims llunyans de reverberació generosa...

Metrònom a 80 la negra, doctor?

-Digui'm?

-La planyadera...

Plany-im, plany-mE, doctor...

Deixi'm que em curi i...
llasorens podria acompanyar-la a fer un vol
entre enzimbreres breres breres...
...però necessitaria un parell de sucs de taronja
i una banyera a punto de sal, gràcies...
no em voldria pas desfer a mitja gruta
ai la bruta,
que em falta l'alè tot just encaro l'esgraó d'enfren-te...

...puesto que ví quemar naves más allá de Orion...
...olí a napalm por la mañana...
sin haber auscultado
mi corazón
para saber...
si estaba realmente preparado...



------------------------------------------------------------

-A vegades... somio que sóc en un estanc multicolor, sap?...
Floto i renéixo en bombolles de licor de menta,
tendres, liles, grisoldes...

Una sensació fetal... que no fatal...
El caos de les esmeraldes...
Una mica com el temps a gust de cadascú...
Una sanefa de coloraines a cada petjada...
a cada glop d'aire...


{i el doctor brodava una llàgrima perla, descregut en l'última de les utopies...
i sobre el seu epitafi, moria lentament en aquell precís instant...)


* * *

(recuerde doctor... que el lirismo no le gane la partida a su espíritu científico...)

-Ausculti'm doctor....

-Digui'm digui'm...

-Planyime...

-Faltaria menys...

- ...

-Vostè, el què li passa, és que està una mica ido...

-Moooooooolt bé doctor mooooooooooooooooolt bé...

(enfatitzant) (aplaussus)

Es nota que té estudis vosté...

Les fintes... la manera com encara...
Aquest lleuger moviment de canell... per llimar el temps...
QUAN SE LI ASSECA LA GOLA...
mentre el rellotge guspira... i jo faig veure que embadaleixo...

Em regalaria aket diploma groguenc per decorar l'inodoro,
que fa un xic de fredor?

-Me'n faria una vaga idea...

-Però...
les idees vagues...
no són... al cap i a la fi..
res més que això.... vagues idees...
Tanmateix......

I la pressió doctor?

-Contralta, contralta...

-És clar, vosté no ho entén...
El pes de tot un poble, de tota una història al darrere, sap?
Res a veure amb un pinçament a l'esquena,
amb un esguinç primaveral...
Valga'm Cristu...

(sospir)


Me'n dona un calo d'aquesta herba miraculosa doctor?

-Mares trufes que no n'estossinis...
i m'omplis de capellans i s'armi un ciri de cal Banyeta...

-Però jo la necessito doctor... Vosté em pot comprendre...
És la meva llum, el meu rosari, la meva aurora...

-Me'n faig creus... me'n faig creus...
perfectament planyible, perfectament plausible
donat l'estat en què es troba Orion respecte a la lluna en aquest precís instant irrepetible...


-Un ciri doctor?



(... el silenci es féra etern...
contant ambdós la tríada del vals de Viena,
el respinguell fred de l'onada impossible
que els xopava els turmells...)

-Aqui la compta (enrera) senyors...

-Me'l paga el carajillo, doctor? es que no hai cobrat del paru encara...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web