divendres, 7 de setembre de 2007

Ausculti'm doctor:


-Ausculti'm doctor..

-Digui'm digui'm...

-El got ple o buit
bemoll o sostingut...
només canvia... la muda, doctor?

-Petits foradets ...
el just per seguir un rastre difús que...

SIIIIII!!! ...el rastre d'una ganyota microfusa
... si, si, la vec clara i fugaç... IMMORTAL

(ulls vidriosos)

S'escapa...

...quan tot just
sóc a punt d'atrapar-la...

La papallona... dorm... en un càlid-oscopi
foragitada damunt d'un niu damunt de brànqu-i-es
damunt de cims llunyans de reverberació generosa...

Metrònom a 80 la negra, doctor?

-Digui'm?

-La planyadera...

Plany-im, plany-mE, doctor...

Deixi'm que em curi i...
llasorens podria acompanyar-la a fer un vol
entre enzimbreres breres breres...
...però necessitaria un parell de sucs de taronja
i una banyera a punto de sal, gràcies...
no em voldria pas desfer a mitja gruta
ai la bruta,
que em falta l'alè tot just encaro l'esgraó d'enfren-te...

...puesto que ví quemar naves más allá de Orion...
...olí a napalm por la mañana...
sin haber auscultado
mi corazón
para saber...
si estaba realmente preparado...



------------------------------------------------------------

-A vegades... somio que sóc en un estanc multicolor, sap?...
Floto i renéixo en bombolles de licor de menta,
tendres, liles, grisoldes...

Una sensació fetal... que no fatal...
El caos de les esmeraldes...
Una mica com el temps a gust de cadascú...
Una sanefa de coloraines a cada petjada...
a cada glop d'aire...


{i el doctor brodava una llàgrima perla, descregut en l'última de les utopies...
i sobre el seu epitafi, moria lentament en aquell precís instant...)


* * *

(recuerde doctor... que el lirismo no le gane la partida a su espíritu científico...)

-Ausculti'm doctor....

-Digui'm digui'm...

-Planyime...

-Faltaria menys...

- ...

-Vostè, el què li passa, és que està una mica ido...

-Moooooooolt bé doctor mooooooooooooooooolt bé...

(enfatitzant) (aplaussus)

Es nota que té estudis vosté...

Les fintes... la manera com encara...
Aquest lleuger moviment de canell... per llimar el temps...
QUAN SE LI ASSECA LA GOLA...
mentre el rellotge guspira... i jo faig veure que embadaleixo...

Em regalaria aket diploma groguenc per decorar l'inodoro,
que fa un xic de fredor?

-Me'n faria una vaga idea...

-Però...
les idees vagues...
no són... al cap i a la fi..
res més que això.... vagues idees...
Tanmateix......

I la pressió doctor?

-Contralta, contralta...

-És clar, vosté no ho entén...
El pes de tot un poble, de tota una història al darrere, sap?
Res a veure amb un pinçament a l'esquena,
amb un esguinç primaveral...
Valga'm Cristu...

(sospir)


Me'n dona un calo d'aquesta herba miraculosa doctor?

-Mares trufes que no n'estossinis...
i m'omplis de capellans i s'armi un ciri de cal Banyeta...

-Però jo la necessito doctor... Vosté em pot comprendre...
És la meva llum, el meu rosari, la meva aurora...

-Me'n faig creus... me'n faig creus...
perfectament planyible, perfectament plausible
donat l'estat en què es troba Orion respecte a la lluna en aquest precís instant irrepetible...


-Un ciri doctor?



(... el silenci es féra etern...
contant ambdós la tríada del vals de Viena,
el respinguell fred de l'onada impossible
que els xopava els turmells...)

-Aqui la compta (enrera) senyors...

-Me'l paga el carajillo, doctor? es que no hai cobrat del paru encara...

8 comentaris:

J ha dit...

Tiu, tiu, aixó es molt complicat. Dadaïsme post surrealista bilingüe, escriptira automática, relacions d'idees, contingut pur, estética pura, abstracció impressionista y extracció pop...
Hauré de deixar-ho reposar i rellegir-ho!

Hi ha alguns trossos que man molat un huep.

Ara vaig a verificar la palabra.

proudemax ha dit...

- Ausculti'm doctor...
- Digui, digui...
- Quina poca gràcia no veure'ns a Gràcia, tenia raó.
- La raó rau en no tenir-la
- Tingui doncs un tros de llef! amb escala directa a Vic
- Ens hi veurem?
- Ens hi veurem?

proudemax ha dit...

Per cert, m'ha-separat-amb-guionets!
Quina-ràbia!

Miri que a vostè el poso sense accent obert a la è, èh?

Montse ha dit...

Això tant estrany ho escrius tú?

Modgi ha dit...

Trobo que és una poesia ideal per escoltar de fons mentre emboliques sandàlies amb gots de vidre

Janko ha dit...

Senyor pacient, senyor pobret, és realment recargolat com un cargol això que escriu.
Es necessitaria un estudi psicointensiu per descargolar-ho.
Si no el conegués, diria que està vostè una mica ido...

proudemax ha dit...

Però perquè no ens vam veure?

Red Pèrill ha dit...

J: Moltes engràcies!

Prou-de-max:
1-si
2-no!
3- nuséaixomateixempreguntojo...
de fet li vaig dir a Ramón l'Equilibrista que elevés al cel un estel a rombes per indicar la seva posició en cas de...

Montse: Very well

Modgi: No esperava menys de tu, falorni!

Janko: Potser si, però això és vell, no et preocupis que estic curat...

Nostru senyor: Punyefla...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web