dilluns, 31 de març de 2008

Què dius que què?

Sobre un cúmulonimbus estratosfèric, divaguen l'Eres i en Clayd, avorrits de l'omnisciència:

-Al final no s'ha corregut ella?
-Es veu que no...
-I eso?
-Diu que estava nerviosa...
-I ell què ha dit?
-Li encanta...
-Que romàntic...

-Dalí-

***
Sobre la vagància i l'omnisciència, la Boqueria en va ple...
L'ommnipotència del poder infinit s'emparenta amb l'abúlia i apatia del funcionariat estàtua...
En un altre ordre de coses, en Clayd quan es posa nerviós, destrempa,
mentre que l'Eres fuma i respon un qüestionari:

Nom i cognoms: Eres Astracan
Data naixement: 01-25-1842 a.c. Num. Cartilla Seg. Social: Inexistent.
Adreça: Via Làctea, més aviat a l'esquerra. Localitat: 34X-8 C.P: -.
Telèfon: Mòbil.

Malalties que té sovint: Blenorragia, cus-cus, diurètica, estupor.
Es mareja fàcilment? Cada 5 minuts. Té enurèsi nocturna? Naturalment, i orgullós.
Té insomni? 3 de cada 4. És alèrgic? Al sucre. A què? Si.
Pren habitualment alguna medicació? Morfina, Diazepam, Prozac, i tè fumat.
Segueix algun règim alimentari? Calculat per experts.
Quins medicaments no pot prendre? Ah, però... n'hi ha algun que faci mal?
Està vacunat/da contra el tètanus (en vigència)? Me l'anaven a posar, però ja el tenia.

Observacions:

Manifesto, en estat de lucidesa,
la predisposició a servir la pàtria
tot i no haver fer el servei militar.


Per cert, en el circo me crecen lo enanos...
Després de la revolució cebil, arriba la patatònica...
Cuando veas las barbas de tus vecinos cortar, pon las tuyas a remojar...

dimecres, 26 de març de 2008

La tramun-tara (I)

Una cosa està ben clara... La tramuntana tara, erosiona pedra i ànima,
i naturalment, en 4 dies no en puc fer un di-agnòstic consistent,
només podria desfilar que aquest cops de geni que enfilen l'úter empordanés
deuen ser els culpables de coses com aquesta:


Els dies van passant i les converses perden consistència i et dediques a fer la croqueta...
Altre gallo cantaria si fes temps de tovallola i after-sun...


Càmara i locució: Uri "Caine" Franchise


En quant a l'elecció de la captivitat a resultes del clima advers,
acabes mirant un programa on tot una colla de tios i ties bons
competeixen per lligar-se la "presentadora",
o almenys aquesta és la conclusió a la que vem arribar,
dat el nostre nivell d'anglès... Realment impressionant:



Després de veure coses com aquesta
(i d'altres que te la foten tiesa com un xorisso de cantimpalo)
només puc arribar a la conclusió de que estem realment malalts,
fotudíssims...

Deixant a Tina la Latina de banda, el cas és que us voldria explicar alguna cosa,
però no sé realment què ni com,
i crec que és això el què ens dóna la veritable mesura de la desorientació que provoquen aquestes contrades...
No son pas les ruines romanes, que des de la meva ignorància trobo poc il.lustratives...
Ni tan sols les anxoves, que no són precisament sant de la meva devoció...
Està clar que és la tramuntana, que tara...

dimecres, 19 de març de 2008

A que huele el cloroformo?


Diria que els amics (i els records, i les olors i les patrañes)
defineixen part de nosaltres, i és així com enllacem ad infinitum la cronologia vital,
la trama de les nostres vides...

Abans m'agradava classificar i ordenar els meus records constanment,
però com més gran et fas més costa, lòxicament...
Ara és calaix de sastre, ardua tarea impossible de portar a terme amb eficàcia...

A que huelen las nubes?

He trucat a un amic que fa 5 anys que no veig i anuncio de compresas,
i tornarem a parlar de xatis
(ell ja no la mira a la cara)
i és així com enllaçarem ad infinitum, i crep crep crep...
(de xocolata i nata, res de barrejar amb salats, porfa plis)

D'allesorens i d'allà, en queda només un...
Així és com actúa el temps, jutge implacable,
assassí silenciós i bisturenc, que destria amb cura i amb detall, les flors de loto del secall,
i us he de confessar, decepcionant Cortázar,
(noti's atre cop el santo Cristu de Medinacelli acechando cual buitre en zelo...)
que com a mal cronopi i hipersensible neuròtic i obsessiu que sóc
necessito enrectir el temps unint 2 punts, i per molts peixos de colors que tal,
(el traspàs, holístics paissatges quadraphonics i cream cream cream...)
peco de realista i d'occidental (?¿), i per molt que m'hi esforci,
quadriculo davant la mort de l'ego,
i triangulo davant la negació de la lògica com a última branca de l'equilibri espiritual...
És a dir, practico l'absurd preadolescent de l'equilibrista presdigitador,
que conservo gràcies al secret professional...
Un frau, un bluff en tota regla...
(deu ser per això que sóc incapaç d'acabar una frase sense punts suspensius)

Això explica que regui de bon matí un piano,
que em dibuixa peixos de colors que sempre puc acabar engabiant en un pentagrama,
que m'endolceix les patinades toda vez que con ello haces algo
que te (pseudo) justifica ante las masas y tal, y a que huele el cloroformo?
(no conec ningú que se'n recordi...)

I remarco, que tot això, i moltes coses més que no cito per incapacitat,
estan guardades aquí, per dir algun puesto....
(i ja em diràs com pot ser, si no el conec de res, que ho citi nota per nota el fill de perra..)


music player
I made this music player at MyFlashFetish.com.

I ell... el coneixia el River Man? I si ell sóc jo?
I si tots som nosaltres?
És a dir, jo podria ser un cura, un feixista i un violador,
i alhora Ghandi i una reina mòra (o gitana),
tot i que he de dir que a vegades tot plegat se'm fa difícil de creure...

Ja de pas em cago en Déu i en l'enurèsi nocturna, i arribats a aquest punt,
et presto, si has arribat fins aquí, a que em fotis una patada al cul en pro del carpe diem i tal...
(que només aplico quan no toca, com un vulgar zorrín que tot i així actua des de les entranyes)

Nano, agafa 5 duros de gel i patina...
(aquí vaig riure 10 minuts seguits, però és clar, era mini)

Las palabras no bastan (o algo axins) ho va dir ell,
l'únic que conec que n'és capaç, paradoxalment...

Bona nit, soferts i estimats bravadunians...

dijous, 13 de març de 2008

El meu cor és un esquell

music player

El meu cor és una esquell, -i retumba quiet-,

El problema és que la paraula cor sona pastel, ai el meu corasonsuel
i si vas i dius que mana el fetge, allesorens sona heretge

Què t'anava a dir...

Doncs que t'anava a enviar un pergamí,
una petita floritura,
però he tingut por de la pulissia cibernètica,
i qui sap si de les hemeroteques!

Quan sigui un bon hereu,
al Goggle em trobareu,
i sortiré a la CUORE envoltat de fragàncies i romaní,
i desquartitzat sense compassió fins a la fi...

(quan em foto a rimar,
torno a 3er d'EGB lo menos)

Visualitzo i dibuixo en plan vinyeta mentalment (i com el cul)
un passadís amb fluorecents de neó iridiscents però dubitatius,
escenes sòrdides que amb un petit traç de pintallavis corregut
s'escorren en color carn com de crua peli dominguera típica catalana de passió ida,
berberetxos i cantimplores a mansalva estem parlant...

(Inspira........)
-tot això és un conyàs-

Mossega'm el llavi nena, corre...('t)

(El meu corasonsuel rebel s'infla ufanós i clong clong clong
mentre sona la típica cançó de que vas conduint sol,
amb la finestra baixada, la brisa nocturna ,
i la melancolia, la melancolia...)

`'. .'´
´

dijous, 6 de març de 2008

Móviles, los carga el diablo!

Hi havia una vegada un JO (egòlatra!) tot estudiant el menuet 3 de Bach o algo així,
i m'arriba un SMS...
Glòria a Déu! etc... i jo (elògatra!) tot il.usionat esperant floritures
i/o/u declaracions d'amor cortés,
i resulta que era un missatge multimèdia...

(Sospitós)

Si, el missatge aquell de "gana un Porsche i tal"... Buenu, fent un cop d'ull a la meva economia,
és un càlcul de P3 el veure que el què podria gastar en gasolina em donaria per posar primera,
i deixar roda... I naturalment el preu del seguro em faria caure les pròtesis dentals només de consultar el pressupost on-line... Estem parlant d'un Jeep de 300 cavalls,
que gasta per ciutat uns 18 litres els 100, concretament...
Vaja, el típic Jeep que fan servir les zorrones de pote (chocho morenote) de l'Opus
per portar els fills al cole...

Deixant de banda la ràbia del missatge de merda i taaaal, l'he respost...
Deia així:
Sudeu de mi siusplau, estic fart de rebre missatges de merda,
i a més no tinc carnet...
(això últim és mentida)

Al ser un missatge automàtic, he cregut que me'l retornarien...
Però sóc tan imbècil que resulta que per participar has de contestar el missatge de marras...
Primer de tot, m'han cobrat el missatge de text a preu de multimèdia,
després m'ha arribat el missatge de "Su saldo és inferior a 2 euros",
i finalment m'informaven de que tinc possibilitats de guanyar el cotxe dels collons,
concretament 10 punts (sobre quants?) i de que he de seguir enviant SMS
per anar recol.lectant (ells)

No oblidem que el què ha començat com una acció per partir-me el cul,
algú se l'ha partit a costa meva i encara el sento...

Si arribo a saber que em cobren multimèdia envio això...

Recordeu, la vostra missió és:
sempre que us trobeu lletreros o advertències públiques amb la paraula "Perill",
poseu-hi l'accent (amb fotoxop no val, això és un for example),
jo recomanaria personalment un tucker fucsia...


Entrareu en el sorteig d'un Seat Mirafiori Tuning!
(imprescindible foto, com als currículums)


Pd: J, et dedico el Lens Flare, of course!
Pd 2: Are si, ja em podeu lapidar, gràcies...

Actualització 10.03.2008
:

Oju l'dato... A part de l'SMS diari recordant-me els 10 punts que tinc,
la cirereta... me n'han oferit 150 si encertava la següent diatriba:

Quién inventó el teléfono?
1- Graham Bell. 2- Gila.

Viva España, simplement, no se m'acut res més.

Actualització 13 de març, a les 2:·34:

Com pot ser que hagués oblidat aquesta foto...

dilluns, 3 de març de 2008

Bravadúnian Beauty

Aquells de vosaltres que sigueu persones cabals i de vasta cultura
recordareu aquella mítica escena de la celebrada "American Beauty",
en la qual el narrador desglossava la bellesa infinita d'allò que anomenem eufemísticament vida,
mentre la càmara resseguia una bossa de plàstic
que dibuixava espirals al son de la brisa matutina de Massachussets
un dia gris i qualsevol... qualsevol... qualsevol...

Aquells de vosaltres que no, doncs us posaré el video del Youtup,
però que sigui l'última vegada :




I és que resulta que, atònit i engibrellat (?¿),
he assistit a un acte d'il.luminació espiritual de la mateixa naturalesa,
ni més ni menys que a la meva tauleta de nit,
autòctona de San Tricorni de Bofarull, curiositats de la vida...

Una factura arrugada, empesa per la fúria d'una música salvatge,
ha començat a giravoltar sobre si mateixa qual Sílfides ensimismada,
i jo, audaç com un Peter Parker de la vida,
he aconseguit la filmació de tan magne aconteixement
(mitjançant el mòbil, of course)

Cal dir que mataré 2 pàjarus d'un tret.
Serveixi el vidèu en qüestió com a primícia casi mundial
del primer single del nou disc d'Albatros,
que s'ha acabat de mesclar aquesta mateixa setmana.
Esperem estigui a la venda abans del 2011.



Gràcies per la vostra atenció
i alabat sia el senyor.




Per cert, tinc una amiga ceba que es diu Rita "la Cantaora"
que té complexe de pollo...


















 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web