dimecres, 19 de març de 2008

A que huele el cloroformo?


Diria que els amics (i els records, i les olors i les patrañes)
defineixen part de nosaltres, i és així com enllacem ad infinitum la cronologia vital,
la trama de les nostres vides...

Abans m'agradava classificar i ordenar els meus records constanment,
però com més gran et fas més costa, lòxicament...
Ara és calaix de sastre, ardua tarea impossible de portar a terme amb eficàcia...

A que huelen las nubes?

He trucat a un amic que fa 5 anys que no veig i anuncio de compresas,
i tornarem a parlar de xatis
(ell ja no la mira a la cara)
i és així com enllaçarem ad infinitum, i crep crep crep...
(de xocolata i nata, res de barrejar amb salats, porfa plis)

D'allesorens i d'allà, en queda només un...
Així és com actúa el temps, jutge implacable,
assassí silenciós i bisturenc, que destria amb cura i amb detall, les flors de loto del secall,
i us he de confessar, decepcionant Cortázar,
(noti's atre cop el santo Cristu de Medinacelli acechando cual buitre en zelo...)
que com a mal cronopi i hipersensible neuròtic i obsessiu que sóc
necessito enrectir el temps unint 2 punts, i per molts peixos de colors que tal,
(el traspàs, holístics paissatges quadraphonics i cream cream cream...)
peco de realista i d'occidental (?¿), i per molt que m'hi esforci,
quadriculo davant la mort de l'ego,
i triangulo davant la negació de la lògica com a última branca de l'equilibri espiritual...
És a dir, practico l'absurd preadolescent de l'equilibrista presdigitador,
que conservo gràcies al secret professional...
Un frau, un bluff en tota regla...
(deu ser per això que sóc incapaç d'acabar una frase sense punts suspensius)

Això explica que regui de bon matí un piano,
que em dibuixa peixos de colors que sempre puc acabar engabiant en un pentagrama,
que m'endolceix les patinades toda vez que con ello haces algo
que te (pseudo) justifica ante las masas y tal, y a que huele el cloroformo?
(no conec ningú que se'n recordi...)

I remarco, que tot això, i moltes coses més que no cito per incapacitat,
estan guardades aquí, per dir algun puesto....
(i ja em diràs com pot ser, si no el conec de res, que ho citi nota per nota el fill de perra..)


music player
I made this music player at MyFlashFetish.com.

I ell... el coneixia el River Man? I si ell sóc jo?
I si tots som nosaltres?
És a dir, jo podria ser un cura, un feixista i un violador,
i alhora Ghandi i una reina mòra (o gitana),
tot i que he de dir que a vegades tot plegat se'm fa difícil de creure...

Ja de pas em cago en Déu i en l'enurèsi nocturna, i arribats a aquest punt,
et presto, si has arribat fins aquí, a que em fotis una patada al cul en pro del carpe diem i tal...
(que només aplico quan no toca, com un vulgar zorrín que tot i així actua des de les entranyes)

Nano, agafa 5 duros de gel i patina...
(aquí vaig riure 10 minuts seguits, però és clar, era mini)

Las palabras no bastan (o algo axins) ho va dir ell,
l'únic que conec que n'és capaç, paradoxalment...

Bona nit, soferts i estimats bravadunians...

13 comentaris:

DKaW_ ha dit...

eh, aquest es diferent... estás... ¿Buscant la dialéctica per destruir la teva dialéctica? Gastes mala ostia fill, oju am la porta quan surtis xd

Somiatrufes ha dit...

Bé, bé, bé, em sembla que comences a tocar entranyes i altres budells sense gaires contemplacions. Però crec que fas bé d'explicar-ho amb paraules (encara que Ell afirmi que no n'hi ha prou): si no fixem-nos que, més que una paradoxa, és com la línia que mai acaba de travessar l'eix de coordenades (l'explicació total és infinita i inabastable) però almenys s'hi acosta tan com pot, ni que sigui escrivint que "las palabras no bastan".

En fi, no deixis de postejar!

Lula ha dit...

Jo també abuso dels punt suspensius, potser xq no tinc la facilitat de paraula d'en Cortázar, potser xq... tantes coses!

No et capfiquis, és primavera, l'astenia i les alèrgies ens persegueixen implacablement

la meva disgressió em porta a la progressió?

petons i cervesa!!

Henry The VIII ha dit...

Red, abusa dels punts suspensius tant com vulguis. Ad infinitum si convé. Els punts suspensius és una forma de dir moltes coses. Hi ha gent que parla molt però està reiterant la mateixa cosa durant un quart d'hora. En canvi algú que faci punts suspensius et comunica mil coses més que tu imagines, que potser t'acabes imaginant quelcom que no és ben bé que el que et volia dir ell però com a mínim hi ha una veritable comunicació.

Salutacions Red and cia.

J ha dit...

Jo Flipo i Tulipo, per que resulta que just ara estava escoltant l'adaptació pianística de Blackbird que fa el señor Merelderhlauh, que si no m'equivoco, a més, es del mateix álbum!

Pobres occidentals, que ens criem amb una visió occidental del món lo qual nus depara problemes psicologics, i, a vegades, cancer (conec algu q em va dir que els japos no tenien cancer per que no bevien llet i ara tampoc en beu ella...)

I per cert tío com es fot aixó de "ultims comentaris" a la columna dreta? Chiva-m'ho!

Red Pèrill ha dit...

És un dialecte dialèctic molt interioritzat, amic Dkaw...

Somiatroskis, no deixaré de postejar, i menys amb "comentadors" d'aquest nivell ;-)

Lula, tu sabràs, no conec la teva disgressió (?¿)
Petons maca...

Henry, gràcies, com sempre...

J, no em sona aquest tema... ja t'enviaré l'html d'això en breu....

A tots, bones vacances... demà enfilo 4 dies a l'Escala, manteniu-me la morada nèta i ordenada porfa plis...
Fotrà fred i em cagaré en Déu altre cop! Abraçades i tornillos!!

kena ha dit...

cortázar no em cau bé des que la profe d'escriptura em va dir que no escrigui com cortázar fins que no sigui cortázar.
el cloroform, segons l'homer, serveix per llençar-ne l'envàs al cap dels guripas i fugir corrent, o potser no?

NeoPoeta ha dit...

Qe fort em sembla...

cada cop estàs pitjor del cap i les coses que dius tenen menys truita de patates amb sucre i tal, i qual, i la tonyina es va revelar i la seccio de cosmètics es va convertir en una trinxera! Ô.o

Absolutament inusual...

Sinblancaporelmundo ha dit...

T´he dedicat una entrada.

Mr Towers ha dit...

de fet com més gran et fas menys costa recordar-te de les coses.

Coses de l'Alzy, que se les va menjant a miquetes.

Sobre el debat dels punts suspensius, només dir que en el punt mig està l'equilibri. Per això en son tres:., . i .

Bona vivisecció, ¿ha quedat molt esquitxada la cosa?

Red Pèrill ha dit...

Kena, feia dies que no et veia... Potser té raó la profe, però s'ha de trencar motlles i escriure com et sorti del baix ventre... això si, sent sincer amb un mateix...

Iele, mira qui parla! Per cert, audaç músic visual? Jur jur

Towers, vols dir que no m'esquitxo només a mi mateix?? jeje

Edu Blanch ha dit...

Lo de quedar per parlar de xatis m'ha arribat al cor. Per cert, el meu no és un esquell, ni retumba quiet.

Red Pèrill ha dit...

Edu, on t'eres??? Cony, que fot com 2 mesos que no se't veia el pèl (o l'avatar vaya...)

I el teu no és un esquell? I eso?

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web