dimarts, 30 de desembre del 2008

Bolero on the rock's

dO YOU WANNA rock 'n roll baby a yeah, acabo el solo tremuloso, estirant la nota,
perquè balli com una zorra, però em passa a vegades que no puc silenciar-la adeqüadament...
El pitjor de tot és que, molt blog i molta polla, però quan la he de lletrar i vestir,
balbucejo o ni això, speak inglish in the kitchen així a boleo...
És com quedar-se sempre a les portes del cel, perquè VESTIR la cançó és la prova definitiva,
la carícia imperecedera, AQUEL perdón olvidado...

Jodidamente, lo siento. Sólo quería que lo supíeras.. Quizá el día que me sepa abrir de fauces,
entonces y solo entonses, sabré darle la vuelta a mis demonios... Pero aún así,
seguiré sin entender porque no pude, si realmente quise...
Seguiré sin entender porque no pude quererte, yo que tanto te quería....

(estribillo?)

La cançó és aquella que es guarda, soleta i cabrona, sense permís ni tecno-cracia,
al calaix de les vergonyes-galindaines...

... és aquella que se t'arrepenja i se t'arrapa qual paparra en zel...

I després ui si, que la cançó exorcista i bla bla bla... però no sento pas que el dolor s'aletargui,
yoquenopudequererteyoquetantotequeria etc

(fuit... acabo de fer un aro, però encara no he après a fer barcos rollo Gandalf)

dimarts, 23 de desembre del 2008

Postals nefertitis

La mili... aquella flaire... aquells matins corrent kilòmetres i kilòmetres sota la pluja...

-Però si tu no l'has fet la mili!!
-Que la verdad nunca te estropee una buena historia, Charli.

----

Vaig engaltar-la slow motion on the run, i la vaig clavar per tota l'esquadra.
Llavors, mimèticament, vaig aixecar els dits cap al cel.
Vaig sentir empatia pels concursants d'Operación Triunfo.

----

Cuesta arriba, la subida se hacía lenta y costosa,
ladeada por peldaños de arbustos ariscos y marujis.
Cegado por un sol 70 grados fahrenheit de hipotenusa, decidí ladearme yo también,
croqueta abajo, para embrutecerme un poco. La madurez me había sedado, sedoso.

----

La llum vermella era zorra, estava claríssim. En Modgi fumava amb xuleria, i li tirava el fum a la cara. De fons I remember Monsieur Henry VII fent el signe de la victòria de fons mentre el flaix ens encegava novament.



També recordo que en Dkaw estava en plan algo de posturetes còsmiques,
que la Gandhara es dedicava a les galindaines (xiulant),
i que en Towers parlava amenament amb el gat.
Tothom sap que Chernòbil no el va deixar fet precisament fet un almendra (al gat),
però en Towers és de Reus.
La Lula li tirava els tejos al Richard Gere,
i el tio en plan wow vaya estilazo beibe,
mentre la Tati ho escrivia tot furiosament en una llibreta mini-mida din-A5.
El J feia bola amb les galetes salades, i li deia a la Tati que pugés a cantar sobre el piano, proposició a la qual va accedir amb molt de gust. Xiribites, i tota la penya en plan tot el camp és un clam, vull dir que cantaven a coro.
Però tot d'una, no sé què de Let's groove, i Earth, Wind & Fire van fer un cameo d'un hit,
con tó'l morro. No es pot dir que no va molar...




Al cap d'un ratitlle, quan la festa semblava decaure,
va aparèixer el Flanagan amb la troupe, perdidos en el extraradio,
i partir d'aqui no és apte per a persones amb un minim d'humanitat, com podreu comprendre.

+ Dibuix: Jalon, el master.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Chapeau el Esmirriau (reprise)

Hola.

Suposo que tots vosaltres, fidels amics (del gos),
recordareu un dels posts mítics d'Editorial Lalipop, anomenat Chapeau el Esmirriau,
tota una mixtura d'aventures i desventures marca de la casa que tan us fan creure
(equivocadament) que teniu símptomes tardans d'enurèsi nocturna...

Abans de tot, petits replicants,
haureu de rellegir el post arrel per tal de remembering the question.

TIC TAC TIC TAC SOMOS DOS EN UN RELOJ ETC...

***

Recordo que el dia que vaig escriure aquell post, em vaig cagar en Déu
per no haver recollit fotos ni de les escenes de violencia explícita ni de la patata grillada.
Per això mateix, un parell de dies ha,
vaig fer una sibilina incursió a la meva antiga masia per tal d'oferir-vos en primícia (qui sinó?)
tan preuades imatges, NO FOS DIT.
I d'un post arrel passem a un post bisagra.
Tot sigui per salvar el tedi de la operació retorn...


CHAPEAU EL ESMIRRIAU:
Queria usted pruebas, inspector Closeau???

(click per ampliar les fotos)

(...) Esperitat, camacurta i ballarica,
vaig baixar al segon pis (l'inútil)
i vaig veure, dins l'armari dels llibres, i per primera vegada,
una patata grillada.
Vaig descartar ràpidament la hipòtesi de la invasió alienígena (...)


(...) Al costat esquerre del tubercle ultratòmic,
hi havia representada la orgia de violència explícita però quieta
d'una facció de Playmòbils de l'oest del Mississipi, és a dir:
Cavalls, cow-boys, varis ahorcados, i múltiples escenes de bukkake i onda més aviat hard techno, cosa que vaig interpretar com una amenaça siciliana i cruella de vil en tota regla
(us ho iuro em mori ara mateix) (...)



Dit això, m'autoimmolo.

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web