diumenge, 3 d’agost de 2008

Metamorfosi formosa amb formol (preludi)

Floritures i sabors pengen dels arbres, crec que només els recullo...

Bosses, trossets de goma... El carrer és brut, un llençol de pedra picada...

Et llenço contra la paret amb violència, a contracor amb tota l'ànima,
o potser al revés, a contracap amb tot el cor...
Gol de contraatac (guerrilla, trinxeres)

Floritures i sabors pengen dels arbres, i en tinc els ulls aqüosos,
però no hi ha manera de reventar, sóc un cotilla encotillat (de l'ànima)

Ni tan sols m'agrada la cervesa freda, però també en penja dels arbres,
cervesa escumosa, amb grumulls que són bombolles líriques,
bombolles plenes de tovallons amb piropos cuidadosament triats,
amb una enganyosa sensació d'immediatesa i de frescor,
de carícia delicada... Enganyosa per pícara, s'entén...



Dels arbres en pengen mil ulls, i jo en sóc mil branques,
del dret o del revés, tot figurín, crido en la buidor de l'espai vital...
Crido, for example: La maldición del escorpión!
O bé: Paranoid android! I la lluna d'hivern m'abrasa de glacera,
em llevo tòtil, i em faig de copilot absent, de resseguir els contorns absort,
de transmutar-me en les olors d'estiu...
D'infinitar dissimulat,
d'aquell dissimulat de no, no em passa res,
però se te nota en la mirada, que estás enamoradaaaaa,
onda així...
Onda de que dissimulo absort perquè em preguntis,
però tot i així ho tens cru, perquè la resposta, només la sap el vent...

I si la pregunta fos aliena, pues mira...

Crec que això és un avís seriós en plan, en breu foto quinta,
i a pinyón... sense concessions i bla bla bla...

I crido, sorprès: La maldición del escorpión! (de Jade)
Potser el preludi d'una metamorfosi formosa amb formol...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web