divendres, 30 de novembre de 2007

Com tenir el millor blog del món

Hola, amics que us revolqueu amb mi
en el fang del bloggisme de trinxera...

Aquests som nosaltres,
la petita èlit incompresa de la tinta cibernètica...
(òstia, quin començament més bloggero per déu)

I és que l'amic Somiatrufes m'ha passat un meme,
cosa que em fa molta il.lusió
perquè és el primer cop que me'n passen un...

La majoria els trobo xorres, però buenu...
Aquest tracta de donar consells als bloggers.
Doncs bé, des de les trinxeres de Planeta Crunch
impartiré una classe magistral sobre:

Com tenir el millor blog del món...

És ben fàcil:

Parla de temes pseudo-freakies
d'empatia fàcil per a la potencial població internetil,
és a dir, gent modenniqui de 20 a 35 aprox.
Gent com tu!
Han de ser fets relativament impersonals
però amb un toc d'anècdota,
d'experiència personal:


Patinades als passos zebra,
el dia que vas demanar per sortir
a una tia per telèfen a 4t d'ESO,
el primer dia que et van pillar mirant una porno,
coses així...

Llavors, i això és bàsic, cal amenitzar-ho
amb unes fotos ben guapes,
de diferents parts del cos de la teva dona nua
(mai la cara, evidenment)
I per fascicles...
(si ets solter, collons... estàs a internet)

Tot ben mastegadet i digerible...
Que tothom rigui amb les ocurrències
que plagies cada tarda "en el bar de la esquina",
i que després es facin palles amb la teva dona...

Per altra banda, un tema sovint infravalorat
és el de la importància d'una correcta ortografia
i utilització dels signes de puntuació...
Això pot marcar la frontera entre un blog familiar,
i un blog d'èxit mundial, sens dubte...

I finalment, heu de seguir aquells consells tan bonics
que us donen els administradors abans d'obrir el blog,
perquè ells SI que en saben un ratu.
Els heu de llegir i assimilar
com si de la Biblia en vers es tractés...
Aquells consells del pal:

No hace falta ser un escritor para llevar un blog.
Sube las fotos de tus vacaciones,

enviales un mail a tus contactos conforme tienes un blog,
y ya puedes empezar a disfrutar y a hacer amigos!!
Deja comentarios, sé respetuoso, y ponte siempre condón
(almenos la primera vez)

Coses així, ja sabeu de què us parlo, mamons...


Al Joey li molava fer marcha atrás

diumenge, 25 de novembre de 2007

Lògica bravaduniana

Trobo que explicar intimitats en un blog NO anònim
és imbècil o malalt...*

Tot seguit us explicaré una pseudo-intimitat.

-Conclusió: Sóc pseudo imbècil.
(i ara que hi penso no sé si és millor això
o ser imbècil de cap a peus)

-------

Nosaltres anem a fer els cubates al Nexe,
un vodka carregat a 2.80 .
El cambrer és el Clint Eastwood.

-Conclusió: Puc ser imbècil,
però el Clint Eastwood em serveix els cubates.



PD de filosofia oriental de baratitlle:

La innovació tecnològica ens ha portat els mòbils.
Per altra banda els mòbils han provocat
el retorn de les fotos més purament retro,

més netament orgàniques.

dijous, 22 de novembre de 2007

Two bass hit

-Senyoreta Zabel, la 215 siusplau...

La señoreta Zabel és d'aquelles senyoretes tan bones persones
que et vénen ganes de pendre-li el pèl..
Jo de moment no en tinc, de necessitat,
però era necessari (el comentari).

Fa do sol re la mi si, a la 215 s'hi va per aqui...

Tanco els ulls i mentre acaricio el marfil,
m'imagino l'audència celestial d'esperits be-bop...

Aixi més vergonya em fa fer el gilipolles,
que és la meva tendència natural,
al igual que el dèficit de concentració,
que fa els oblidi i comenci a fer-lo
(el gilipolles...)

-Això no és el què vull! (referint-me al què sona, lòxicament)

Serro les dents, destrosso les tecles,
em desespero i em poso tens...
I enlloc de respirar fons,
recorro l'aula tot trotant un elipsi cual zebra matutina
mentre aletejo com un albatros...
M'imagino, com a bon egòlatra u/o paranoic a l'ús,
que des de l'altre banda de l'edifici
em mira un neo-hippy,
clavicèmbal a cuestas,
i començo a murmurar:

-Que us donguin a tots, fills de puta!

Algo així com insultar en global, mantell de psicoanalista...

Llavors em poso Two Bass Hit, qui ha dit que el bop no es balla,
si és el millor aeròbic individual,
una espècie de dansa sardònica i psicoanalítica.

Quan em fal el parietal ballo bop,
i de'n tant en tant crido:

-Que us dongui fills de puta!!! (tot veient desfilar
veïnes marujes, neo-hippies,
i fonamentalistes del -que bé que vius-
mentre et cau una llàgrima seca de bofetada a la cara..)




music player
I made this music player at MyFlashFetish.com.

dijous, 15 de novembre de 2007

Algo així com un fer dissabte virtual


Avui tenia una estona per mi (suposem)
i se m'ha donat per ordenar els discos que tinc al PC...
Ho he fet de manera estilística, no per militància,
sino per pura practicitat, i m'ha encantat,
ja que durant una estona he tingut dilemes greus de tan absurds,
a saber:

El primer dilema general és naturalment la quantitat d'estils,
que he anat fent a mesura que avançava. Sembla fàcil,
però comences a tenir dubtes en la carpeta Rock:

És ÈTIC posar en el mateix sac AC/DC i King Crimson?
I grups com Mogwai o Built to Spill?...
Potser els hauria de fer una carpeta a part de
Progressius - Psicodèlics - inclassificables,
on acabarà Radiohead
tot i començar sent un grup clarament popero,
perquè ha anat molt més enllà...
Ja de pas hi posaré els Porcupine Tree perquè se senten encorsetats
tant amb els rockeros com amb els metaleros...


Ara, Pink Floyd no els posaré pas aqui, sino a Rock...
Tot i així, dubto de si crear una subdivisió interna,
ja sigui per èpoques, o bé per corrents,
però ens posariem massa tiquismiquis, o triquiñuelas...

Cony, i els Foo Fighters? Amb els grunges? No no no...
mai. Però tampoc al Rock, a saco,
que han anat ocupant i bunkeritzant els dinosaures,
tot gelosos ells...
Fàcil: Carpeta Grunge - Fusió - Rock 90',
i ja tinc llit pels Faith no More, els Extreme
i hasta els Mars Volta, venga...
Todos ahí!!!

El reggae, per petit, el posaré a dormir amb el Funk i el Soul,
i Miles Davis, per votació popular,
anirà a la carpeta Jazz, encara que toqui fusion vuitantero...


O vés a saber... si toca molt els ous, li fotré una carpeta a part.
Complicat, això de lidiar amb tants egos... Ridddddjkard!


I de la Norah Jones què en faig? Plorarà si la poso amb els poperos?
Si la foto amb els jazzeros,
em pengen al bell mig de la plaça de l'Ajuntament,
i naturalment no faré una carpeta d'ensucrats o similar,
perquè no dona per carpeta (espero)


Ja no queden mites


Ara, lo chungo és l'electrònica... Tampoc en tinc gaires,
però si començo a dividir,
acabaré amb el Tecno trance progressive del sud de Michigan...
Tots cap allà.. Massive Attack, Moloko, Matinéé, Chemical Brothers...
(que per cert, algú sap perquè són tan grans?? Crec que els borraré,
per rabiosos...)

Ara em toquen els discos torracollonos...

Elvis Costello..... fent música New Orleans..
Supertramp? Clar, que imbècil....
Hi ha d'haver carpeta Pop, i Pop-rock...
(i poppies de merda) però tot i així...
Martirio amb big band (?!)

Aix... si tots els dilemes FOSSIN COM AQUESTS...



PD: I el Marc Parrot? On collons el foto el Marc Parrot?
Separo les bandes sonores reals de les de videojocs?
Us ho esteu passant bé?
Si heu acabat sou els meus herois...
Vaaaaaaa, si us he posat dibuixets i tot, home...
Les coses tal com són...
em sembla que trec el Perry Blake de Folk-minimal,
i el poso a poperos... jajajajaja

Em vai a fotre uns krispies en honor a tots aquests fills de puta...

divendres, 9 de novembre de 2007

La faula de la zebra enamorada - bis

He aqui el text que ja us vaig presentar el dilluns dia 5:


Hi havia una vegada, UNA zebra enamurada,
però enlloc de morrejar-se UN sapo,
es morrejava el pom d'una porta
(que naturalment no s'obria)

Li faltava un carajillo,
qui lo sá si així es va evaporar tota lluita,
i la porta es va obrir,
eixint-ne de dins alfombres i bombolles
(àngels al coll i cotó fluix de menta...)


He aqui l'actualització d'avui, 09/11/2007:

Rebo un E-mail què diu:

Malhauradament el relat que vas enviar a relatsencatala.com
ha estat rebutjat per política d'edició.
T'encoratgem a que ho intentis en una propera ocasió.

L'equip de relatsencatala.com

(jo: Eing?)

Resposta:

Hola, el missatge t'ha arribat incomplet.
Et dèiem que el relat presentava
moltes faltes i que li passessis un corrector ortogràfic.
Moltes gràcies i disculpa les molèsties.

M***** Bo*****
www.relatsencatala.cat

(jo: Em sap greu el malentès, però estava fet expressament...)

Resposta:

Ostres, disculpa suposo que l'equip d'editors no ho ha interpretat així.
Si no et sap greu, >>>torna'a<<< a enviar...

------------------------

1a qüestió: Això em passa per tractar amb catalanescos.

Conclusió:
Sóc un radical avançat a la meva època,
i quan sigui famós,
seré blanc (tot i ser negre)
de les ires i mofes dels militants d'ERC i afins,
i aquest poema serà una icona avantguardista,
simbol dels que consideren un patriota un idiota,
i d'aquells que consideren la llengüa una plastilina dinamitada
a la qual prostituir gustosament entre carajillo i carajillo.
En resum, el Charlie Parker dels lletraferits.

Visca, em fotré una palla.


2a qüestió: De savis és rectificar,
i en M****** ho ha fet,
però tot i així, aquest obscur succés em crea
una incomoditat manifesta
(como el asiento de atrás de un Volskwagen?)
que desitjo m'ajudeu a desenredar...


1a opció: Reenvio el text, tot ufanós.

2a opció: Li contesto que un tio que escriu
MALHAURADAMENT
i forma part d'un equip d'editors d'una web literària,
no em mereix cap credibilitat,
i que penso passar a recollir els trastos (?¿)
així que plegui.

3a opció: Li envio aquest post, m'expulsen de la web,
i anem a parar directa i diàfanament
a la conclusió de la primera qüestió...







dijous, 8 de novembre de 2007

Will Smith és protestant...


Jajajajajajajajaaaaaaaaaa...
(i és verídic, vist a les 0:35 aproximadament)

dimecres, 7 de novembre de 2007

La faula de la zebra enamurada

Hi havia una vegada, UNA zebra enamurada,
però enlloc de morrejar-se UN sapo,
es morrejava el pom d'una porta
(que naturalment no s'obria)

Li faltava un carajillo,
qui lo sá si així es va evaporar tota lluita,
i la porta es va obrir,
eixint-ne de dins alfombres i bombolles
(àngels al coll i cotó fluix de menta...)

dilluns, 5 de novembre de 2007

El jardí del manicomi

Hi ha, en algun lloc del ciber-espai, un poeta cru però delicat,
una ment lliure i privilegiada,
un cronista dels nostres sentiments més planers i quotidians,
un mestre de la finta, i del late-show...

El seu niu és diu "El jardí del manicomi",
i ell és en Mr. Towers,
i tothom qui vulgui el pot escoltar (o llegir) aquí...

Jo he tingut l'honor de "sintonitzar", per un dia,
amb el tema "Russian Luscious",
l'inici d'aquest petit però gran purugrama de Ràdio Reus...

Ell diu que no serà l'últim,
jo us dic que us prengueu una estoneta lliure,
fumeu, i us l'escolteu una estona...

Primer no entendreu res, però poc a poc anireu entrant sense adonar-vos
en aquest jardí ple d'humanistes, mitjons, i barbarismes,
però sobretot, ple de històries petites,
d'aquelles que ens toca viure a tots,
un cop o altre,
en el transcurs d'aquest camí inescrutable, anomenat (way of) LIFE...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web