dimecres, 7 de novembre de 2007

La faula de la zebra enamurada

Hi havia una vegada, UNA zebra enamurada,
però enlloc de morrejar-se UN sapo,
es morrejava el pom d'una porta
(que naturalment no s'obria)

Li faltava un carajillo,
qui lo sá si així es va evaporar tota lluita,
i la porta es va obrir,
eixint-ne de dins alfombres i bombolles
(àngels al coll i cotó fluix de menta...)

3 comentaris:

proudemax ha dit...

Pobra zebra, i si no li agrada la menta?

Mr Towers ha dit...

alaaa! com et passes, tiu, :) això sí és publicitat creativa i no lo dels globus d'or del festival de cannes!

Ara tenia pensat fer alguns programes més de popillo i 60's, però després volia posar algo teu per lligar un programa més "negre"...

Sempre s'ha discutir molt sobre les zebres i els seus extranys rituals d'aparellament. No essent el del pom de la porta un tema menor, convé preguntar-se, emperò, per la malatissa obsessió dels màscles zebra per empalar amb el seu membre viril (viril member) i violència inusitada (inusitated violence), tot mariner que arrepleguin per davant vestit amb el tradicional uniforme a ratlles blanques i negres (amb predilecció pels de la ex-unió soviètica). ¿una líbido forasenyada? ¿la seva congènita curtedat de vista? ¿o un mal dissimulat liberalisme a ultrança?

Com deia l'enyorat Rodriguez de la Fuente, "Homo Homini Lupus: que no te pille una zebra macho, si quieres seguir cagando sentado"

RED PÈRILL ha dit...

Proudesally, llavorens només ens quedarà resar...

Mr Torres Bessones..
Si, jo quan el black power,
ja ho saps...
Va tot juntet, Ottis Redding, Marvin Gaye, Red Pèrill XDDDD...

Això si, em pregunto quina és exactament la relació entre el neo-liberalisme i l'atracció humanofílica zebril envers (o en prosa) els mariners...

Visca Rodriguez de la Fuente i la seva síntonia... i visca el jardí dels manicomics...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web