dilluns, 22 d’octubre de 2007

Si n'eren tres tambors...


A un se li dòna per buscar sovint les arrels,
com si fos tarea fàcil ara que som tots una mica d'aqui i d'allà,
en coses tan inconnexes entre si
com un llibre costumista d'un Espinàs de la vida,
i una banda sonora de Blaxploitation, badim badum,
contrabaix amunt contrabaix avall...
(que en pensaria en Pau Casals d'un contrabaix Black Power?)

I penso com cony arribar a ser un guerrer oriental,
un ninja silenciós,
i no caic (burro de mi)
en la llatinitat tangencial i la prosopeia fàcil (que no per força inútil)
que ens corre per les venes,
i autoflagelació...

Tot i així, escoltant atent casi-monòlegs de'n Pla
aroma puril i whisky on the rocks,
contradicció i sorna,
em pregunto perquè cada dia
se m'apareix més silenciosa però clarament
la nostra conversa com un instrument fútil de fugida endavant,
i el silenci com un llunyà horitzó enyorat però impracticable,
ara que el temps se'ns tira a sobre,
9.86 el fill del vent, la pasta al dente i refregida 0.46 al microones...

De fet, alguns d'aquests guerrers de boina
(ja sigui al cap o al bigoti)
corren (corrien...) eteris
per sobre la fútil dinamo implacable de l'apocalipsis diari
amb un somriure burleta i penso... No somos nada, coño...
(amb un accent de pseudo poble que t'hi cagues, m'imagino...)

divendres, 12 d’octubre de 2007

Dolça canyella

La vaig estimar, encara que fos a les antípodes de mi...

I arribes un dia cego a les 6 del matí i pots veure
(d'absoluta casualitat)
les fotos del seu casament...

(és lo que té Interné..)

No és que la trobi a faltar, lo més fort,
es que a vegades estimes algú i després el veu plasmat,
i no el recordes, com si fos algo llunyà,
com si no fos algo real..

I no fa tant, era allà al costat, dormint, suant, estimant....

I ara no la recordo en absolut...

És a dir, ho sé verbalment,
a vegades recordo la seva olor,
la seva veu afònica (vagament),
és a dir, recordo molt de paraula...
Però quan ho veig gràficament,
se'm fa difícil de creure...

Tot i així em dol...

Potser perquè no la recordo...

De què cony està format el nostre cervell...

(a més a més,
demà em donarà pel cul aquesta merda de text,
però el necessitava...)

Però segueixo sentint que l'estimava (que la vaig estimar),
i quan estimes algú,
dol que desaparegui per sempre, encara que sigui una altra cosa,
encara que sigui una idea...

Res més fictici que els records...
res més punyent que els records...

(escolto el Perry Blake i punt i apart)

Les borratxeres sèries ja ho tenen això del punt i apart...

(a tomar pel cul)

[Ni estètica ni polles]

dijous, 11 d’octubre de 2007

El drum & bass és orquestrable



Hola, frankferts...
Aqui us deixo el vídeo
de la meva primera música cobrada!
(la pachanga no conta... jujuju)


Abans de tornar allà, me'n vaig a les trinxeres, o m'enganxo al jaco... segur...

dimarts, 9 d’octubre de 2007

Costumisme matutí

Avui el matí, mentre anava a esmorzar,
he trobat un gos que feia temps que no saludava...
És un gos molt curiós, del qual no recordo el nom...
Bé, no és un gos, és una gossa, i com a tal, de cara et borda
mentre branda la cua de felicitat...
A més a més,
es medica homeopàticament,
enlloc de caminar com un gos normal,
trota com un cavall,
i és tan senyoreta,
que es porta la corretja ella mateixa entre les dents...






Li agrada molt menjar cigrons, el que ja no sé és si també s'entaula o fa servir pitet...

Finalment,
per tal no alimentar les suspicàcies arrel de tants postejos canins,
dir-vos que, no, jo no sóc un gos,
sóc una esponja de mar,
altrament anomenada Spongia Tosta,
que té una forma més o menys així...




M'ho va dir la meva metgessa homeòpata...

dijous, 4 d’octubre de 2007

Cruel (world)



Tu ho eres tot per mi...

I si...

Jo vaig posar
el bulldog al microones ...

Era la meva última l'esperança...

(volia donar-te una excusa menys per evitar-me...)


(va dir ella)

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web