dijous, 26 de juny del 2008

The call of duty


Entremig de tricornis i gibrelles, qui sóc jo per mantenir-me en peu?

Em pots veure al menjador,
o assegut sobre una alfombra... dins d'un croissant,
o dins la closca d'un cargol mussol...

Però la majoria d'aquests instants, em miro l'abisme de reüll,
un parell de passes i haurem begut oli d'oliva...
I ho escric com si t'apuntés la llista de la compra,
és extrany, doncs no és una simple flaquesa, ni un llop de caputxeta,
són trinxeres i morters, és difícil aguantar de peu,
quan el PES et tomba enrere silenciós com un cant de sirena obscur,
quan un sol esbós de divergència (festival d'eufemismes)
és capaç de posar la pell de gallina...

Heu provat mai de posar-vos davant del mirall i repetir:
-Sóc feliç! Sóc feliç!

No sé per quin set sous ho dic una vegada i mitja i tinc ganes de cremar containers i banderes,
proveu-ho i odiareu els jipis, no mateu el missatger, jo només us en dono una servilleta....

Tst, no penso pas demanar clemència (ah no, i això que és!),
tinc la sensació que ara i avui, la caiguda no tindria cap mena de glòria,
seria sorda i grisa, desencantada i decepcionant...

Quan LA pregunta és una roda i no té frens,
sents una melodieta que xiula:

"lo que tu tieeeeenes, se llama obsesióooon" (8)

El pitjor de tot és ser incapaç d'escriure-ho...
d'explicar-ho...

(i és clar, així no t'entén ni Sant Pere)

diumenge, 15 de juny del 2008

El mundo en un panyuelo

La propina del dissabte nit com a concreció, en un petit gram d'espai temps,
de tota la èpica universal...

(amb 4 petits centilitres d'alcohol, of course...)

El regalim de la memòria llisca galta avall perquè és quan toca, vull dir que ja se m'entén,
qualsevol que hagi viscut aquest moment...

I en un petit tirabuixó de fum, en un petó delicat a la parpella,
creus posseïr l'univers sencer, i trobo que és important
per afrontar la resta de dies amb un pòsit d'esperança,
amb un post-it al front amb un soneto deliciós onda:

"Bla bla bla
plim plim plim
la moreneta"

El tema és que hi posi cadascú el seu propi soneto,
aquí està la gràcia, penso...

(Potser que me'n vagi a dormir, i demà me'n vagi a la playuki,
que el mar sempre dona com una energia que renova com una compresa ultra-fina i
blewn blewn blewn...)


----------------------------------------

Àudio: Zulo (B.S.O.)
(Pau Vallvé)


dilluns, 2 de juny del 2008

Un post certament impropi

T'estiro de la mà.... no, no, no, no, no....
t'estiro d'un dittttt,
i et salvo de l'abisme iiiiiiiinfinit...
(llàstima que jo sigui el següent en caure-hi)

Cosas del destino... (te comería tó'l chumino) 8-/

NO fagis morros, només ets una pobra androide que em parla de tu,
i fuma... El balanceig de les ones en les teves celles refinades, això si,
equilibra l'onada còsmica, el desorde de l'instant que se m'escapa
(com la majoria d'instants)

És allò que em mata, el què em fa somiar...
Potser hauré de caminar lluny, però abans hauria de cremar tots els mapes i totes les guies,
i hauria de deixar d'endinsar-me en la bombolla cremosa que hi ha entre les teves cuixes,
petita replicant griselda...

Si SAPIGUÉS escriure un conte,
te'l tatuaria a l'esquena i bussejaria a pulmón limpio...
(si, ja sé que és difícil d'imaginar, però oníricament factible...
O sigui, amb les paraules es pot fer el què a un li rota,
llàstima que se'm cali tota l'estona,
i només atisbi, només atisbi...)

-Ding-clong!
-Qui hi ha, tal...
-Ensenya'm la poteta...

I aquí s'acaba...

Això és al què em refereixo....

---

Batman: Fes-me un petó...
Spiderwoman: No.

Joder, feien 3er de pàrvuls i estaven sota els llençols.
Ara l'Spiderwoman porta set-penques, i el Batman esmorza tripis,
vui dir que a lo millor ja van fer bé, però joder...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web