dilluns, 8 de desembre de 2008

Chapeau el Esmirriau (reprise)

Hola.

Suposo que tots vosaltres, fidels amics (del gos),
recordareu un dels posts mítics d'Editorial Lalipop, anomenat Chapeau el Esmirriau,
tota una mixtura d'aventures i desventures marca de la casa que tan us fan creure
(equivocadament) que teniu símptomes tardans d'enurèsi nocturna...

Abans de tot, petits replicants,
haureu de rellegir el post arrel per tal de remembering the question.

TIC TAC TIC TAC SOMOS DOS EN UN RELOJ ETC...

***

Recordo que el dia que vaig escriure aquell post, em vaig cagar en Déu
per no haver recollit fotos ni de les escenes de violencia explícita ni de la patata grillada.
Per això mateix, un parell de dies ha,
vaig fer una sibilina incursió a la meva antiga masia per tal d'oferir-vos en primícia (qui sinó?)
tan preuades imatges, NO FOS DIT.
I d'un post arrel passem a un post bisagra.
Tot sigui per salvar el tedi de la operació retorn...


CHAPEAU EL ESMIRRIAU:
Queria usted pruebas, inspector Closeau???

(click per ampliar les fotos)

(...) Esperitat, camacurta i ballarica,
vaig baixar al segon pis (l'inútil)
i vaig veure, dins l'armari dels llibres, i per primera vegada,
una patata grillada.
Vaig descartar ràpidament la hipòtesi de la invasió alienígena (...)


(...) Al costat esquerre del tubercle ultratòmic,
hi havia representada la orgia de violència explícita però quieta
d'una facció de Playmòbils de l'oest del Mississipi, és a dir:
Cavalls, cow-boys, varis ahorcados, i múltiples escenes de bukkake i onda més aviat hard techno, cosa que vaig interpretar com una amenaça siciliana i cruella de vil en tota regla
(us ho iuro em mori ara mateix) (...)



Dit això, m'autoimmolo.

11 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Red Danger, ja em va agradar el post arrel del que parleu. I ara veig que s'incorporen clics de famobil, o poder són la versió següent dels clics més petitona per allò que fan les fàbriques d'estalviar matèria prima.

En el seu deliri, i no m'ho invento pas sinó que surt a les fotos del post, els clics estan ahorcant a un dels seus. Quina atrocitat! I tot perquè se'n havia anat a l'hort amb un madelman! Moral xapada a l'antiga dels clics! Crec que encara viuen al segle XIX!


El que em de fer cadascú de nosaltres és ésser més oberts de coco i no tant clics, ni madelman ni airgamboys ni senyorita Pepis (aquesta darrera la pitjor, una porca madam que explotava a les nines prostituint-les dia sí i dia també, una Celestina guarra i ignominiosa, la senyorita Pepiputis dels pebrots que m'ha tallat el rotllo i no acabo el comentari tot i que tenia la intenció de fer el comentari més llarg de la història d'Internet).

Salutacions Red!

Birra ha dit...

sr, sembla q el tema concert comeeeeeeeeença a posar-se en marxa ;D

Mr Towers ha dit...

oh grrandissim cabrit!!! mi reccordo... mi reccordo... O sigui que era una simple transcripció de lateva realitat visual i no un viatge astral producte dels bolets... pillastrin-pillastrin

D'aixonses, l'Ibañizme del Xapó l'esmirriau ja l'havien comentat algun altre cop, no?

Dallonses ¿¿¿GUATDEJEL??? Delirant pessebre laic que tenies montat ¿COMORRR? ¿PORQUE? ¿EN RAZON DE QUE VAN QUEDAR AIXÍ DISPOSATS?

Jo tenia un clic que es deia Siempreunxixón, havia perdut la peluca, les manetes i li queien totes les hòsties.

QDEP

Modgi ha dit...

"Dit això, m'autoimmolo" és una de les millors frases que he sentit ai. Tu també ets dels que guarden el clips de playboy de quan eres petit?

J ha dit...

JAJAJAJAAJAJAJJAJA es impresionant el diorama dantesc orgiástic playmobilístic! Qui n'es l'autor? XDDD

Y allò no es una patata, es un insecte-llamàntol gegant que surt d'un gerro!

(Per cert, sobre el post arrel, que pasara quan en 30 anys vingui el teu tiet i vegi que et vas cargar el FINIL?)

Red Pèrill ha dit...

Henry, tens raó, però no és fàcil... Amb l'edat tendeixes a tancar-te m'equivoco... jo ho noto i em fot, però com canviar?

Una ronda de BIRRA, marxando!

Naturalment, Towera, era veri com l'aigua de Veri, i la raó n'és desoneguda...

Modenno, segurament és influència teva, ets un gran coletillero.

J, el vinil es va quedar ALLÀ. espero que mun tiet no ho recordi mai... jiji

Gandhara ha dit...

watxi watxi!!!!! gran post!!! you're simply the best (diria aquella dona amb unes cames impressionants que liderava un món sense derivats del petroli).
Els clics, altrament dits playmobils... quines grans joguines, jo els barrejava amb la barbie i els giaijous del meu germà... i fèiem casetes i la liàvem.
els vinils també son objectes que em deixen com encantada, com embruixada... i si son de grups com els village people, la trinca, o cecilia ya és la bomba!!! ueeee ueeeee!!

morenita ha dit...

O sigui, que ets un tradicional i has fet el pessebre.

Mina. ha dit...

Quillo tu, per cert. A mí no me mentes a mi amiga.

Red Pèrill ha dit...

Mina i Morenita, presenteu-vos correctament davant l'audiència com dues damiseles, per favore...
O a seques, però feu-ho.

A partir d'aqui, ja poden començar els aspavientos i les floritures.

Gandhi, qui és la Cecília?

Gandhara ha dit...

la cecilia és una mena de cantautora o quesejo... de fet no se si escribia les cançons o només les cantava... així amb pinta de hipi, però crec que de hipi no ho era massa... (peazo descripció eeeh!)... me mare l'escoltava quan jo era petita... em sona una cançó de no se que de "un ramito de violetas" o una altra que deia "dama dama de alta cuna de baja cama..."
eiiii, quan era petita sempre vaig somiar fer el pessebre amb clics... els intentava colar sempre, però a me mare no li acabava de convèncer...
salut!

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web