dimecres, 26 de març de 2008

La tramun-tara (I)

Una cosa està ben clara... La tramuntana tara, erosiona pedra i ànima,
i naturalment, en 4 dies no en puc fer un di-agnòstic consistent,
només podria desfilar que aquest cops de geni que enfilen l'úter empordanés
deuen ser els culpables de coses com aquesta:


Els dies van passant i les converses perden consistència i et dediques a fer la croqueta...
Altre gallo cantaria si fes temps de tovallola i after-sun...


Càmara i locució: Uri "Caine" Franchise


En quant a l'elecció de la captivitat a resultes del clima advers,
acabes mirant un programa on tot una colla de tios i ties bons
competeixen per lligar-se la "presentadora",
o almenys aquesta és la conclusió a la que vem arribar,
dat el nostre nivell d'anglès... Realment impressionant:



Després de veure coses com aquesta
(i d'altres que te la foten tiesa com un xorisso de cantimpalo)
només puc arribar a la conclusió de que estem realment malalts,
fotudíssims...

Deixant a Tina la Latina de banda, el cas és que us voldria explicar alguna cosa,
però no sé realment què ni com,
i crec que és això el què ens dóna la veritable mesura de la desorientació que provoquen aquestes contrades...
No son pas les ruines romanes, que des de la meva ignorància trobo poc il.lustratives...
Ni tan sols les anxoves, que no són precisament sant de la meva devoció...
Està clar que és la tramuntana, que tara...

10 comentaris:

J ha dit...

No em puc creure que el senyor Red miri Tila Tequila! XD
Eh, que consti que jo només la conec per que la mira la meva cunyada eh!?
I les runes romanes son una merda, clar està

sputnik ha dit...

El millor salt a l'estil croqueta el va fer un tal Special K. Tot i que s'assemblen, no seràn familia?

Henry The VIII ha dit...

Mister Red – molt bo això del video fent croquetes. Està de conya.

Una ventolera sempre és una tocada de nassos. Quin mal de cap! I ja no et dic el cocktail ventolera + ressaca (i no em refereixo a la ressaca de les ones). Sé que estic dient una obvietat i que a tothom li molesta, però és que a mi em destrossa.

Tindrem més croquetes a la segona part?

Salutacions

J ha dit...

Red donam lhtml! XDDD
Oh siiiii

Señó.Cherinola ha dit...

sañó ret períll

a mi el biento que menos m´argrade és el de garbrí

i no sé padqué miti busté

Red Pèrill ha dit...

No tindrem croquetes, però si una mica de crònica pseudo-costumista de país, a lo millor ve el sinblanca aquell tot ofès, encara faré un post indepe i tot...

Xeri, no li deu agradar perquè li fa pensar en en Gabrí!!! jijujejo

Visca el Windows Movie Maker!

Lula ha dit...

Crec que t'he dit sienes i sienes de veses que no has de mirar tant la tele.

Si hi ha tramuntana, et pilles un bon totxo de Kant, o bé Joyce, o si m'apures un Hemingway i endavant : a llegir recollit vora el foc!

Si a més pateixes sinusitis com jo, ja sabries què és patir.

Petonets!!!

Red Pèrill ha dit...

Odio Kant i la raó pura en serio, sobre la tele No Coment (aviso per últim cop jejeje)

Vaig intentar llegir un rato Jesús Moncada, però l'altre mirava la tele, el perrisme era insistent, inevitable...

Per últim, SI, tinc tendències sinosítiques...

:-(

Somiatrufes ha dit...

Hòsties!, és una de les millors croquetes que he vist en temps; tot i que el pendent de la platja hi ajudava, s'ha de reconèixer. Ah, i el vent de la tramuntanada et devia fer rodolar a més velocitat, és clar... En fi, per molt que afecti la ventolera empordanesa, estàs ben pillat! :D

Red Pèrill ha dit...

Mola la segona per inesperada...
Però les croquetes de caldo de me mare si que estan per xupar-se els dits!!

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web