divendres, 21 de setembre de 2007

Expiamentes vàries


Tendim a una rara i fosca infelicitat...
acostumem a buscar algú a qui llançar les nostres
frustracions....

I apuntant quan més amunt millor....
(Ara tots tornen de festa borratxos cagant-se en el cubates del Ronaldinho...)

És el dolor de veure caure sense remei a un heroi, a un poeta de la gespa?
O és només una altra diana per tapar les nostres pròpies vergonyes?

El Ronaldinho que exercia de cronopi entre exèrcits de goriles metalúrgics,
de ballarina entre boxejadors amb tacs, tornarà?

O quan hagi marxat, tindrem el què ens mereixem?


Pd: I tots aquells que odiaven al Van Gaal
i ara volen fer caure en Rijkaard per retrobar en Mourinye...?

1 comentari:

Albert Pebràs ha dit...

Uff, és que a aquest home no se'l veu al camp, fa sensació que no hi és, menys quan toca la pilota.. aleshores es genera la divisió entre detractors i fanàtics, els que el xiulem i els que li aplaudeixen el nom només de sentir-lo.
Espero que se'n deixi de parlar a la premsa, bàsicament perquè a l'equip hi ha més jugadors que mereixen tota l'atenció, si pot ser sense fanatismes.

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web