Bravadunia: 19:48.
Migjorn, marejada, boirina clement.
17 graus centígrads.
3er pis de la Biblioteca municipal Svav'ruba L' batito,
secció de precuinats transgènics, entre la F i la L geminada aprox.
-És que és com...
una vibracio bàsicament abstracta...
De fet no se perquè cony em poses tant,
ni tampoc es una cosa única i exclusivament sexual...
Suposo que és el misteri de descobrir
què s'amaga d'aquesta màscara tan i tan gran...
És en part un desig de coneixement,
com d'experiment psicologic, o vital...
De saber si algú com tu,
(que s'ha oblidat de "viure",
que no sap sortir de la closca,
que s'ha menjat la clau,)
puc aconseguir que tanqui els ulls
i es deixi acariciar lentament,
(un glop de coll a cada petjada)
Arribar a unir-nos en algun pla racionalment impossible,
practicar l'equilibrisme empàtic...
-Aixo que acabes de dir-me a mi, li has dit a ella? *
-No. Això li desfaria les calces?.jpg)
* Vosaltres què creieu que hagués contestat (ella)?
dimarts, 4 de desembre del 2007
"El supra-estat del teu borrissol"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
11 comentaris:
Tio aquesta sa convertit automaticament en una de les meves entrades teves (teves ja saps que vull dir) i preferides!
oh, les biblioteques, grans llocs per desfer calces!
els llibres espanten les masses, el solaz y recogimiento de les estanteries -sobrertot les de lletres complexes com ll, l·l, ny- incentiva el coneixement huma, l'intercanvi de llengues tan mortes com vives, i en general, el fornici descarnat.
Després, es clar, arriba l'època d'examens, i com la platja massificada l'agost, els acechadors solitàris ens hem de recollir a llocs més discrets.
nxt, se moi
emmmm ummmm ... salut
Tot depèn de si en té ganes o no, llavors pots dir qualsevol parida (mentre no ofengui) que ja li estarà bé. Passa amb tots els amants i amb totes les coincidències sexuals fortuïtes. Ara bé: com han dit per aquí, a la biblioteca és on tindràs més probabilitats d'èxit (ho dic perquè a les discoteques o bars d'alterne, la declaració poètica no és gaire ben vista si no vas borratxo... no?).
J, m'emociones...
Towers, el fornici bibliotequil gramola, visca els tops...
Salut Mossèn!
Somiagarrofes, es pot dir borratxo perfectament aquesta parrafada.. és més, ho aconsellaria fervenment...
Ella hauria dit que sí, que vinguin calces avall i que amunt els cossos. Que vol apagar la set amb glops al coll, que no et troba en les petjades, que et té present des de la màscara i en la rigidesa de la màscara.
Recorda'm tu com era viure i jo tancaré els ulls, i em deixaré acariciar lentament.
L'equil·librisme empàtic no és per a nosaltres, Red. Som racionals i vivim a la closca.
Només acompanya'm fins a on el camí ja és una altra carretera.
A la pàgina 32 i mig hi ha un escrit narrat en primera persona, o un dibuix d'un espantaocells deprimit. Llegeix-li amb veu alta. De totes maneres les noies de biblioteca són com macarrons massa gratinats, fan crec, crec, i de gust sovint amarg.
Ella, m'ha costat però crec que ja ho entés... parlant de crec, crec, senyor Juvé, benvingut, i no es preocupi, lo de la biblioteca era només per dissimular, arribats a aquest punt...
Gran musica!!!
Jo crec que si s ha d anar a sac like you say,perque temps ja n em perdut molt en aquet mon,o no?tu caixa o faixa
bravadejant bradunià. Un escrit massa transparent, la translucidesa és absent. Planyim plany-me doctor
Publica un comentari a l'entrada