On és el cervatell coix que brinca per les teves costelles ferides, lluna pruna?
On és l'astronauta tòfol
que s'adorna les petxines de l'habitació
amb posters de sirenes calenta-flabiols?

I el petit savi diminut que ens explica les portes que no tenen marxa enrere?
On són tots ells, em pregunto, lluna bruna, lluna foca...
-Apreta sols el meu nom,
que et donaré nana i medicina,
un conte alfombra per anar a dormir...
Apreta sobre el meu pit, i espera pacient...
deixa que desperti, ajau-te i somia...

Apreta'm...
3 comentaris:
ueee, molt guai el teu blog i merci per ficar-me als links. Jo he ficat a un munt de penya i només em surt el de vomitón. Ara hauré de mirar el pq :(
muaks
L.
Uatletalerolao!
Com li dones al teu blog aquesta estética megachupi? XDDDDD
Espero que les actualitzacions siguin sovints, i óbviament vas aparar al meu linkodrom!
Ay, Pèrill, ja tornem a la càrrega amb els blogs.. ou yeah, m'has inspirat a continuar el meu... jeje, sóc un copión! Apreta!
Publica un comentari a l'entrada