Quan el petit llapissós guerrer
veié la llum al final del tunel, respirà...
Tornava a ser esponja (a estones)
a olorar en sentit vital (a ratos)
El petit sapissot guerrer us en volia donar les gràcies,
però perdoneu-lo,
la falta de costum i els instints vitals desordenats,
el priva a ràfegues de donar i rebre, de colorejar i de svav'r's...
Però el petit guerrer piruleta,
de mentre torna a ós i a esponja,
us informa que el plaer també és seu...
Només necessita un parell de sobretaules,
i una mica de footing...
Quan em jubili prometo acabar-me Rayuela,
i jugar tot el dia a la Playstation
(sempre i quan no estigui llegint Rayuela)
La Playstation tindrà mil bits
i em podré crear el meu alter-ego NBA super real...
Demanaré als reis una cullerada de genialitat sense traumes
i em fotaré un tripi abans de morir...
Potser llavors hauré après a estimar...
Recordaré les osties en bicicleta, i les olors de quan era mini...
Demanaré perdó a les tietes, i a falta de viatjes,
repassaré els llibres d'història
mentre em despentino lleugerament el serrel...
Hauré acariciat la teva (?) cara mil i una vegades,
i et faré una cançó molt bonica plena d'acordeons i violes...
De mentres, seré gilipolles...
(i em cagaré en el cristianisme i l'autoflagelació)
Avui he entrepussat amb una cançó, i casi em tomba...
M'agraden las cançons de película que són carícia i alfombra,
que són un mirall dolç (però mirall),
aquelles cançons innates,
amb gust a orquestra,
però també a tango...
Amb gust a mediterrani, amb gust a....
Bla bla bla... bla bla bla....
(Play)
Conec una noia que posem per cas es diu Sdra'vnia....
Em fa basarda... No és res personal (encara),
però ves a saber per què,
la seva manera de mirar seria i fixament,
em provoca ràbia incontenible...
La noia va al psicòleg,
calculo que un cop per setmana des de fa 3 anys... (com a mínim)
Segueix fent la mateixa cara inexpressiva que quan va arribar...
Això m'ha fet pensar que o bé:
a) La tia és imbècil.
b) El psicòleg és imbècil (i negat)
c) Fan l'un per l'altre, imbecílisticament.
Però al cap d'una estona he pensat que:
1) La tia és imbècil.
2) El psicòleg és justet però no prou com per no saber no curar
i no obstant, no perdre la clienta,
i això sense ser excessivament maligne.
3) Fan l'un per l'altre, només en el camp de l'imbecilisme.
Això m'ha fet pensar que seria una mica
com aquells medicaments que fan tan bé la seva funció,
que s'han de pendre cada dia sempre tota la vida,
i em pregunto i llavors de què cony serveixen.
Però al cap d'una estona he pensat
que aquesta última es redueix a una simple qüestió
de beneficis pura i dura...
(que és com me la posava de petit la Maribel Verdú)
Tendim a una rara i fosca infelicitat...
acostumem a buscar algú a qui llançar les nostres
frustracions....
I apuntant quan més amunt millor....
(Ara tots tornen de festa borratxos cagant-se en el cubates del Ronaldinho...)
És el dolor de veure caure sense remei a un heroi, a un poeta de la gespa?
O és només una altra diana per tapar les nostres pròpies vergonyes?
El Ronaldinho que exercia de cronopi entre exèrcits de goriles metalúrgics,
de ballarina entre boxejadors amb tacs, tornarà?
O quan hagi marxat, tindrem el què ens mereixem?
Pd: I tots aquells que odiaven al Van Gaal
i ara volen fer caure en Rijkaard per retrobar en Mourinye...?
-Ausculti'm doctor..
-Digui'm digui'm...
-El got ple o buit
bemoll o sostingut...
només canvia... la muda, doctor?
-Petits foradets ...
el just per seguir un rastre difús que...
De buen principio, las crudas imágenes y la violencia latente,
fueron activando los recovecos de mi memoria...
Alguien que vive en otro polo, que ecografia otra cultura,
me explica cuentos que ya sé,
recolle calles sucias y mentes enfermas que creo haver visto...
Ella duerme, o almenos eso intenta... Yo sufro...
La música recorre y acaricia el esqueleto del cuento,
por eso, ella sin verlo, se siente aturdida...
Al terminar, miro (o fantaseo) vagamente,
con los ojos perdidos en la oscuridad del techo crema...
como por intuición, paso mi dedo pos sus mejillas,
intuyo acertadamente...
llora..
Old Boy nos ha masacrado la conciencia,
ha tranformado nuestro pequeño espacio cubo,
ha recorrido nuestro ADN, ha dejado al descubierto nuestras miserias....
Como un suave réptil sin juicio,
la cámara ha acariciado lentamente todas sus heridas,
y ha masacrado nuestro juicio...
Como una puerta a otro universo, nos ha dejado tiesos y tersos,
preguntándonos
(como supongo hará todo el mundo en su sano juicio),
porque de pequeños nunca hubiéramos imaginado que ésto...
El 90% de persones d'aquest món treballen merdosament...
truques al servei tècnic del teu COMPUTADOR PERSONAL!!!
i la (pobre) zorra frustrada
no t'ajuda a refer un petit fil que és tros de vida,
miris com t'ho miris...
Plora i gemega, necessita ajuda el malparit...
Ningú és feliç fent de contestador automàtic, però que hi farem...
Si els contestadors automatiquistes, els enquestadors,
la meitat de cambrers
(i per raons desconegudes)
el 80% de mecànics ens van
(o ens anem)
traspassant la basarda,
caiem en un pou sense fons,
que s'agrava quan ens n'adonem que l'adult (eri) esa i el treball
no ens dignifica... (a la majoria)
i...... quan vacancem,
hem convertit el rellotge intern en un autòmata,
i l'exuberància de la poesia que ens degotava endins, és inspiració perduda...
A RATUS vull fugir però no sé on,
a RATUS vull fer l'amor però no sé exactament com,
doncs de post adolescent crec estimar diagonal, mig de RESQUITLLADA...
A RATUS vull follar, però masses preguntes (ciutat de merda)
Necessito cantar però no inspiro bé, i bé,
la deixadesa i el costum fan que m'estiri a pensar
què vull fer exactament,
fins que ja no em queda temps per a fer res...
(i els somni grans són porucs... ni grans mars, ni en absolut volar..
tot i que avui en duermevela he estat a punt d'eixir del meu cos,
i per diferents moments movent despert el pensament
m'he autoposat la pell de gallina ja què per un moment m'he desdoblat,
però com sempre he deixat el broc gros de la feina per un altre dia...)
El que faré doncs és teclejar-ho, i posar-li un títol acorde,
mentres escolto Bill Evans i penso que hilarilarieh... oh..oh..oh...
HILARILARILÉ... PLIM PLIM PLIM...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
