La babilònia és cosa fina

Ho confesso...

Vaig fer la comunió pels regalus...
(us ho confesso a vosaltres, no al mossèn)

-Mossèn, toqui'm la títola, siusplau!
Vostè té raó, la culpa és dels nens, que van provocant...

El cas és que jo volia un Amstrad de cassette, per jugar al Vendetta,
que era com un Double Dragon de segona,
i llavors vaig decidir fer la comunió...


Penitència! penso ara, doncs tots els pensaments que implícitament vaig adquirir allesorens,
no deixen de turmentar-me...
Jo dic molt feliç que sóc ateu, però dins meu ja tinc un Crist revelador
i entregat a la causa que em tira als lleons així que em giro...

(penedeix-te! penedeix-te!)

No em deixa, for example, jugar a la Playstation, i no és que en tingui masses ganes,
però vull la llibertat de decidir, altrament dit:

-NOSOTRAS PARIMOS, NOSOTRAS DECIDIMOS-

Es veu que extirpar surt carillo, però si vas en grup fan rebaixa:
Qui s'apunta?

(fleto autobus i strippers)

Jo, el dia que em van batejar

S.o.S, QuiN gRän aRRÒóS

D'entre 4.700 casos estudiats minuciosament,
en 3.400 d'ells, les angines convalescents van flipar
(es veu que més de la meitat amb un Ducados)

En 3 dels casos, van enfilar la boca per partir-li la cara al rei d'Espanya
(per dir un rei qualsevulla)

Bulla? M'apunto!

Joder, no us extranyi que digui semejantas bajanades, porto 4 dies malalt,
i pràcticament sol... començo a tenir ganes de fer algo,
però fins ahir, ni distraccions, ni menjar (apenes) ni res de res...

L'avorriment el portava mig bé, perquè segueixo l'estricte (delicte)
d'un ensenyament mental ninja per la UOC que és la polla...
Clar que els ninjes caminen en dodotis per la neu en edat de guarderia,
i a mi un cop de vent de la "ultrapolar" Bravadúnia em tomba (la barqueta, etc...)

Digueu coses, home,
així em distrec, deixeu-me alguna peli, xisteu algun acudit...

(Us ehtimo)

Mi primo prefe (post oral)

Un bon dia em van encarregar un discurset per una boda,
i no hi havia manera d'escriure res,
fins que, 2 dies abans de la celebració, a la dutxa,
va començar a rajar un monòleg hilarant cual dictàmen diví,
a tal velocitat que vaig decidir,
jo que sóc un escriptor slow motion,
enxufar un micro, posar-me un fons sonor inspirador,
moure la mandíbula endavant,
i gravar-ho tal cual brotava de la meva boca...

He de dir que la versió definitiva, va quedar bastant suavitzada
per tal de no provocar conflictes familiars en una festa de tamaño calibre...

Audio: Easy Star Allstars - Breathe (Pink floyd Cover)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

De propina, el video del tema:

Com convertir un bodegó en un bodrio (de merda)

La vida em pasaria al teu coll
(deia una cançó crec que de merda...)

La vida em passaria al teu coll
penso mentre divergeixo mentalment mirant al sostre,
acariciant gotes de vapor...
(la meva dutxa és un trident, una petita forca)

-Un telèfen siusplau?
-Nokia?
-No no, un model senzill de dutxa fill de puta (nom vacil.lis, TINC MOLTA PENYA)
-Regulable?
-Naturalment.

És estúpid passar-me la vida al teu brah si ni tan sols,
fa una estona t'he posat un glop de soul i adiós muy buenas
(el soul, no tu)

Tot i així...

(ara bé, tot just t'atreveixes a passar-me lleugerament els dits per damunt,
no has començat ni a reconèixer...)

Pel carrer un cà, bub li bordo i naturalment em contesta que guau...

Pel carrer un punki de merda, no per punki, per fill de puta...
Li bordo, però jo bordo com un pekinès, prim, eteri si no fos... per lo irritant...
Un pekinès no és precisament la raça tenor,
l'equivalència líricament perruna a un gran vocal...

Guau guau guau, l'hamor és una creu, de fet qui creu actualment en l'amhor?
Jo no, si no fos com a circumstància absurda i fugissera,
on s'acomoda en tot el seu esplendor com una maja desnuda i molla...

Raro raro raro, dime raro (8),
(segona cançó de merda - tercera utilització de la paraula merda)

Eixida i preciosa en la meva (ex)penombra,
amb tu la vida és un glop (de coll),
el principi d'un compàs dubtós però extranyament alegre.

Després, en un tros de full de blog de pasta de full com a psicoanàlisi,
faig alguna cosa semblant a despullar-se al bell mig de la plaça del poble
(en hores intempestives)...
A vista d'ocell- Catalunya en miniatura

Glop de coll, xarrupo la teva pell dolça i mandarina (?¿)

...

Les dones que vesteixen al gos mereixen l'atropello instantani...

Tu, et mereixes... tu et... mmm... Brah

Brah

(Slurp)



Això si, quan et miro fixament se'm cau a trossos...

FI

-------------------------------

Pd: Un colega proposava un final alternatiu consistent en:

Això si, quan et miro fixament, flipo com un gos per Sant Joan (?¿)

Podeu enviar un essa-ema-essa al 4848
amb la paraula Crunch. Tita o bé Crunch . Gos d'atura
i entrareu en el sorteig d'un fox terrier hermafrodita
que us serà enviat, naturalment, per missatge multimèdia,
o en el seu defecte, com a politono fúcsia.


Pd2: M'acaben de recordar que
"La vida em passaria al teu coll" és un tema de l'Estanislau Verdet...
XDDDDDDD Perdona'm Estanis, no és el teu millor tema,
però saps que t'estimo...