dimarts, 8 de gener de 2008

Com convertir un bodegó en un bodrio (de merda)


La vida em pasaria al teu coll
(deia una cançó crec que de merda...)

La vida em passaria al teu coll
penso mentre divergeixo mentalment mirant al sostre,
acariciant gotes de vapor...
(la meva dutxa és un trident, una petita forca)

-Un telèfen siusplau?
-Nokia?
-No no, un model senzill de dutxa fill de puta (nom vacil.lis, TINC MOLTA PENYA)
-Regulable?
-Naturalment.

És estúpid passar-me la vida al teu brah si ni tan sols,
fa una estona t'he posat un glop de soul i adiós muy buenas
(el soul, no tu)

Tot i així...

(ara bé, tot just t'atreveixes a passar-me lleugerament els dits per damunt,
no has començat ni a reconèixer...)

Pel carrer un cà, bub li bordo i naturalment em contesta que guau...

Pel carrer un punki de merda, no per punki, per fill de puta...
Li bordo, però jo bordo com un pekinès, prim, eteri si no fos... per lo irritant...
Un pekinès no és precisament la raça tenor,
l'equivalència líricament perruna a un gran vocal...

Guau guau guau, l'hamor és una creu, de fet qui creu actualment en l'amhor?
Jo no, si no fos com a circumstància absurda i fugissera,
on s'acomoda en tot el seu esplendor com una maja desnuda i molla...

Raro raro raro, dime raro (8),
(segona cançó de merda - tercera utilització de la paraula merda)

Eixida i preciosa en la meva (ex)penombra,
amb tu la vida és un glop (de coll),
el principi d'un compàs dubtós però extranyament alegre.

Després, en un tros de full de blog de pasta de full com a psicoanàlisi,
faig alguna cosa semblant a despullar-se al bell mig de la plaça del poble
(en hores intempestives)...
A vista d'ocell- Catalunya en miniatura

Glop de coll, xarrupo la teva pell dolça i mandarina (?¿)

...

Les dones que vesteixen al gos mereixen l'atropello instantani...

Tu, et mereixes... tu et... mmm... Brah

Brah

(Slurp)



Això si, quan et miro fixament se'm cau a trossos...

FI

-------------------------------


Pd: Un colega proposava un final alternatiu consistent en:

Això si, quan et miro fixament, flipo com un gos per Sant Joan (?¿)

Podeu enviar un essa-ema-essa al 4848
amb la paraula Crunch. Tita o bé Crunch . Gos d'atura
i entrareu en el sorteig d'un fox terrier hermafrodita
que us serà enviat, naturalment, per missatge multimèdia,
o en el seu defecte, com a politono fúcsia.


Pd2: M'acaben de recordar que
"La vida em passaria al teu coll" és un tema de l'Estanislau Verdet...
XDDDDDDD Perdona'm Estanis, no és el teu millor tema,
però saps que t'estimo...

10 comentaris:

Puy ha dit...

Algun dia el perillisme arribarà a un punt àlgid o serà per sempre una costa constant (o una consta costant)?

D'altra banda he de dir que en el meu cap lo del gos per St. Joan té tot el sentit del món i més i tot (si, ho havia dit jo, algun problema? Parleu amb el meu agent).
Resulta ser q el meu gos per St. Joan amb els petards i altres estris explosius es torna boig i no para de sortir al balcó a bordar.

Apa. Pèsol.

Henry The VIII ha dit...

Veig que t'han dedicat un carrer i tot. Potser perquè tens tota la raó del món pel que fa a les que vesteixen el seu gos.

Pel que fa el sms hauries d'especificar que el preu és d'1,20 euròlios més IVA, que a veure si algun incaut/a es deixarà un paston.

Molt xulo el post.

Edu Blanch ha dit...

Estic començant a tenir una addicció pèrillosa als teus escrits.

Puanotgf

Somiatrufes ha dit...

Mmm... Bé, això no passaria si els Reis t'haguessin portat el que volies... Vols dir que en tens prou amb el seu coll i el seu brah? (si és que la tens, clar)

Quan vegis un gos vestidet, bordi bub o guau o wof, atropella la propietària i allibera'l, de part meva, sisplau. Gràcies.

pd: Felicitats pel carrer dedicat.

Red Pèrill ha dit...

Puy, en què consisteix arribar a ser una costa constant?
Ja no diguem una consta costant?
Quant costa una consonant?
Pèsol no, ecs...
Bub! El teu gos és petit i rar...

Amic Titi Henry, no dic lo dels sms, que la gent s'espanta, i la recaudació va destinada a fins benèfics, concretament a la compra de cocaïna a mansalva per un reality show de velles glòries de la telebasura pàtria... amén!

Edu, ho celebro...
Puanotgf?

Petit Somiatrufes, si, de fet m'he explicat bastant malament... to va millor del què un es podia imaginar... això si, el perquè é totalment irracional...

A tots, lo del carrer s'ha d'agraïr a tots aquells que veu signar el manifest (?¿)

Visca les perilles, i la pèrillositat implícita...
(i naturalment, visca els coments llargs)

Lula ha dit...

ÒSTIA!!!
Quin gran post!

em sembla que et visitaré

mols petons, al coll o on vulguis

Red Pèrill ha dit...

Aqui t'esperem, Lula dels petons variables...

DKaW_ ha dit...

no estas be I PROU intentar explicaro es molt dificil i vaig am pressa

J ha dit...

Pos mira tio que vols que et digui, no entenc per que fots tantes culilles a un magnífic pastís, si es el que significa la segona foto.
Que ara tinc gana i es un insult a mi, a la meva mare i als nens de lafrica i de lindia i de china. I aixó son molts nenes.
Quina poder unes culilles.

Pero tio, que es un Brah?

I si el gos te fred i tal, sel pot vestir? XD

Ah i tranquil quan ens veyem pots dirme fill de puta si et mola! XD

Red Pèrill ha dit...

Dkaw, tens raó, PERÒ NO CORRIS...

J, el pastís no era meu, jo no ho hagués fet...

Un brah és alhora un comodí, i un rugit de lleó onda Massagran... ara bé, en aquest cas és el seu coll barrejat amb un sentiment d'impotència i cert blue balls i tal, fill de perra... XD, XD;

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web