Un bon dia em van encarregar un discurset per una boda,
i no hi havia manera d'escriure res,
fins que, 2 dies abans de la celebració, a la dutxa,
va començar a rajar un monòleg hilarant cual dictàmen diví,
a tal velocitat que vaig decidir,
jo que sóc un escriptor slow motion,
enxufar un micro, posar-me un fons sonor inspirador,
moure la mandíbula endavant,
i gravar-ho tal cual brotava de la meva boca...
He de dir que la versió definitiva, va quedar bastant suavitzada
per tal de no provocar conflictes familiars en una festa de tamaño calibre...
Audio: Easy Star Allstars - Breathe (Pink floyd Cover)
dilluns, 14 de gener del 2008
Mi primo prefe (post oral)
Harmonitzat per
Red Pèrill
a les
13:18
Secció Editorial Lalipop
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
A la dutxa pots arribar a trobar les respostes a tot plegat. A vegades també menjant kellogs.
Collons Red, bona la perorata. Jo no em caso, no cometo bogeries, però si mai ho faig si no és molt demanar vine a fer un discurset d'aquests.
Salutacions bestiota!
"2 dies abans de la celebració"
"monòleg hilarant"
Quina por em fas...
ha les bodes... quan comença la temporada ja no pots sortir mai més del cercle viciós de compromisos socials. És un no parar (de pasta en regalus, quisir). Després ja enganxes amb batejos, divorcis, segones nupcies, comunions, segons divorcis, enterros...
Al meu casament la pandilla em va arruinar amb la barra lliure. Cabrons. Ni aigualint els whiskis amb aiguarras van deixar de mamar...
Escolta, felicitats pel monòleg. Oju, al tantu que al sector aquest s'hi mou molt de calé eh? (buenu, que t'he de dir a tu que ets músic). Txt, encara faràs quartos amb això. Aquè? que no?
Genial!!!
Juvé, I supose que parles dels Krispies!
Henry the VII, per tu ho faria cai de franco..
Janko, a aquestes altures?
Mister, què? que no?¿ ou yeah, espero que si...
Lula, genial, però el Brasil està de capa caiguda ^^
Publica un comentari a l'entrada