dimarts, 18 de desembre del 2007


Ralet ralet pica parabellum,
rasco el palmell de la teva mà(H) suaument,
com un anunci de gossos delicats i detergents miraculosos...

Tinc ratos, ara cansat, ara etílic, ara perdut,
dies que oloro poc maleït costipat...

Tot i així enfilo telaranyes imbrincades (o algo així)
que prometen colors (potser) deliciosos...

Em compro un monocle i el faig servir de frisbee;
La meva bicicleta (inexistent) és un veler sobre el qual arrisso petites filigranes
en els tupés de les Paris Hilton-bis i en les faldilles de les (seves) mares vergonyoses...

(MILF)

Necessito insistenment un sopar de cap d'any,
que no falti la tòfona i la gamba a l'ajillo,
per sentir que combrego a estones,
i aniré al cel (pastel)

Ralet ralet, deliciosa...

Ralet ralet mental,
(m'acostà la mà lo just per llepar-la insinuosament -en el meu propi paladar-...)
Intento ser clar i diàfan,

(ONANISME)
però les coses s'expliquen així per si soles,
no es que em vulgui fer el lletra-ferit ara...
(tu m'entens oi petit Caravell?)

Ralet ralet ralet, deliciosa, en un tovalló et pintaré bla bla bla
però sembla que no entenguis el conte de mel que et poso als llavis,


Ralet ralet, deliciosa, pica dineret, i quan hagis picat prou,
embolica't en alfombres...
(i truca la cigonya, que ara ja les tenen ensenyades,
fins i tot truquen a l'interfono)


12 comentaris:

Anònim ha dit...

N'estic fins els collons
que sí
que teniu raó
i em sembla extraordinari deixar maquinetes
tocant els collons per Aribau cantonada València i després agafar la Vespa hidràulica del Poble-sec,
muntar-se unes quantes esculleres industrials,
etcètera.
Però només mon pare va estavellar el Seat retro al Poble-sec, baixant Montjuïc, i ell no ha tornat a tocar un cotxe, perquè ni li van donar el carnet.
La resta és avorrit, una puta merda & estirar-se dels cabells, com esperar que publiquin estadístiques,
assegut allà en un edifici tipus trompetetes, saxo i baix.

Anònim ha dit...

(m'he deixat el XDDDDDDDDDDDD)

Henry The VIII ha dit...

Ostres Red, he vist "moments d'oci infumables" i "el ball de l'encerat" i és genial. Això són clips i no el que fiquen als 40 Latino.

Salutacions poeta!

Red Pèrill ha dit...

No esperava menys de tu, amic IES... En quant a en Titi, felicitats, has arribat allà on pocs s'atreveixen, allà on només els valents bla bla bla... Et mereixes una Estrella Púrpura i un enllaç...

Anònim ha dit...

bona nit i gràcies pel sopar, bla bla bla
penso en silenci en l'orquestra sonant,
(merda, no t'ho volia enviar).
Em pendré un got de llet calenta, que millor pel fred tancat!
Descanso, escolto, observo, gaudeixo.
Ostres, les 00h, bona hora per marxar, mala hora de ser.
Bona nit i gràcies, bla bla bla.
Un massatge a les entranyes?
Ui que tard, llàstima, un altre dia amb més temps, després de rentar plats.

Anònim ha dit...

Quatre plats, quatre gots, quatre forquilles i paelles amb truita enganxada.

Marxem Han i Caravaggio?? sisi, sinó encara haurem de fregaro nosaltres

Henry The VIII ha dit...

Gràcies per l'enllaç.

Jo t'he linkat també.

Atentament,

Titi The VIII

Estanislau Verdet ha dit...

Tinguem tots un llef Nadal!

kena ha dit...

cullera
doncs jo ni vull gambes ni tòfones ni sopars ni coberts.
Vull amagarme sota els llençols fins que no quedi cap resta de paper d'embolicar de colorins.
I vull un puto llit, d'ikea, però que m'eviti congelar-me al terre..

Edu Blanch ha dit...

Hola, Pèrill.
Gràcies pel comment. Quan vinguis al bolo et donaré les gràcies per venir.
No sabia que eres poeta. Sabia que eres (ets) un personatge força surrealista, però no poeta.
Ens veiem al Casino Foment!

Anònim ha dit...

Oexya,

Em fas hasta por i tot :-)

Mr Towers ha dit...

Gran Red, japi niu yea an xiquen ol over! amunt els cors i avall els referencials de l'interbancari!

Has tocat un tema d'importància cabdal en la cultura occidental: el monocle, un artefacte transcendental en el devenir de la història post-moderna de l'ètica i l'estètica. Pocs objectes defineixen tan clarament la classe i l'estil dels qui tenen el priviliegi de portar-ne un. De sempre ha estat el somni humit d'aquest humild curt de vista. Cal no oblidar mai, pequeño saltamontes, que el més important (després de be water) es quedar-se amb l'essència del concepte i despreciar el superful. Si amb un vidre n'hi ha prou, ¿perquè dos?, Si amb una roda n'hi ha prou ¿perquè dos, tres, quatre o divuit? Si amb un colló n'hi ha prou, ¿perquè dos). Visca els monocles, els monocicles i els monohuevos!!

Forza saluti a tutti bacioni auguri a boca di lupo arrivederci e a presto pino!

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web