dijous, 2 d’octubre de 2008

A sensitive electric guitar solo?

Quan era peque, somiava en coses així:

-Ser inventor! (ni un invent, MAI)
-Ser astronauta (tinc vèrtic des del balcó, però a vegades intento flotar des del llit (?¿)
-Ser jugador de l'NBA (era el doceavo hombre del Bravadúnia cadet)
-Viatjar com el Massagran (sobre un hipopòtam? sota un cóndor?)
-Jugar al Camp Nou (crec que vaig tocar un cop la gespa, de visita amb el cole,
però no posaria la mà a la llar de foc)
-Ser guitarrista, i per ende estrella del rock (bueno, sóc teclista, i a vegades m'enxufo la distor,
i llavors diuen que són solos de guitarra) [de veritat, ho juro per me iaia]

4 Example:

(...) culminating in a lush finale delivering
a sensitive electric guitar solo
and a fluent rhythm-section (...)

Doncs era de teclat (amb distor...)

I més coses que no recordo, però al què anava...
Somiava lligar-me la tia per la qual sospirava mig Bravadúnia,
pujar-la en una Honda NS-1 melena al viento i bla bla bla...



-Quan ets una ànima en pau, delirar no cansa...
Quan ets a la lluna, què polles t'importa l'oxigen!-

Tenia doncs pensades, una tàctica i un pla B,
però mai m'he considerat un abanderat del pragmatisme:
Consistien en:

- Estudiar l'art ninja i derivats, i aconseguir parar el temps, amb una condició:
Que si jo toqués algú, es pogués moure. La resta és una deducció factible per un nen de P4.


- Pla B: Aprendre a dominar l'art de la invisibilitat,
i conformar-me amb espiar-la en la intimitat, no necessàriament amb finalitats eròtiques.
Almenys no de manera exclusiva...


Bah, en el fons era massa estirada per mi, mites infantils...
Jo, de fet, estava convençut de que cada nit, anàvem (veritablement i de facto)
a visitar els Màsters de l'Universo...
Em va costar més d'una riota (aleshores dolorosa!)

Canviant de ses-terci, però no tant,
la desgràcia més gran actualment és l'interné (!).
La mandra crònica i estructural de la nostra generació de mimosins,
fa que el porno fàcil vulgaritzi altament les otrora majestuoses sessions d'onanisme.
Lo mismo amb l'efecte videoclip, i l'excés de THC, per posar dos exemples marca de la casa...

Així doncs, vaig decidir no fa massa, abandonar la fumera psicòtica
(va arribar a un punt d'interruptor de difícil marxa enrere)
i la visualització guarril. Ara somio cada dia, i em reacostumo a redescobrir, a olorar pacienment,
i altres guerres perdudes que la pressa ens arrenca amb fúria cada matí.
El pitjor de tot és la facilitat amb què ens convertim en botxins quan som vençuts,
perquè ens domina la cadència i ens esclavitza la costum.

És qüestió de penjar-se un firewall al front,
i pá lo que nos queda cuerdos, si em perdoneu,
m'enxufaré un rato d'un vinil, i santes pasqües...

Tst, sense THC ni polles, que als 14 viatjava interestelarment en cassete,
i jo és que no tinc terme mig, que quan agafo el vici, l'expremo i suc de taronja,
no sé si m'explico...

16 comentaris:

J ha dit...

Ostia Périll visca el lens flare i Bravadúnia sud, que m'has emocionat.
Com si jo no hagués somiat mai en la máquina de parar el temps en incontables hores d'ESO per conquistar amor i fer guarrades!
El meu pla mestre per impresionar la noia, peró, era ferme inventor i venir a classe en jetpack.
Toma castaña.
No ens infectem de melangía, peró, que no serem guitarristes pero si teclistes! (Uso la frase com a paradigma metafóric parafrasejat, no com a realitat personal)


També haig de dir que m'alegro de la teva valenta decisió, les persones es construeixen de coses com aquestes.
I dignifiquem l'onanisme Oh YEARGH!

Que més que més... Ah sí!
On está penjada la crítica que diu lodel solo de guitarra i a quina canço correspon?

Red Pèrill ha dit...

On diu a sensitive guitar solo és el link pròpiament dit! (és el solo final de supernova...)

Sabia que t'agradaria, aquest post és d'aquells que et molen!

Pd: Què és un jetpack??

Lula ha dit...

Tens molta raó amb això de l'estupidització de les actuals generacions

Lu de parar el temps i tal crec que hu he vist en algun lloc... nusé

Jo no tenia cap pla per salvar el mon ni per lligar-me ningú... oixxx

Gran post RED!!!

NeoPoeta ha dit...

Uau... que porno tot pregaat

J ha dit...

Ostia no havia vist que era un link! Com que el blog es tan PISCODELIC (que ve de piscolabis) pensaba que el color era nomes per enfatitzar!)

Diguem que un jetpack es la típica Mochila coet, por ejemplu:

http://www.metronetiq.com/archives/jetpack/SilverJetpack.jpg

Amb aixó es lliga molt!

Henry The VIII ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gandhara ha dit...

Jo també volia ser astronauta quan era petita, i mecànic, i arqueòloga i biòloga marina, i actriu i escriptora, i crec que més o menys ja està. L'únic que no volia ser era mestra, que ja ho volíen ser totes les nenes... i ara resulta que si fa no fa ho sóc... jajaja.
Internet és un puto perill, massa relacions cibernètiques... m'ho passo molt millor quan els colegues són a prop per sentir-los, en tots els sentits sentibles... oe! gran post!

Red Pèrill ha dit...

Lula, tu no tenies plans per lliagr... perquè tu directament els executaves, que et conec! Oi que si?

Neo, això comparat amb el teu fotolog, no arriba ni a Pajares i Esteso, és per tot els públics, més tovet que l'argument de la Sirenita 2. més innocent que un crucigrama!

Van-deal: Amb això deus lligar... amb ties molt freakies!! Ara, tenint això qui vol lligar! Si et passaries el dia volant, malparit! REcorda que et dec una colleja...

Henry, suposo que la X té connotacions picants no? A mi és que el picant em fa suar, i em fa venir el singlot!

Hola Gandhara, benvinguda, feia temps que no venia ningú nou per aqui... tens uns bons gustos musicals (i humorístics...) Cal dir-ho...
I joder, amb la lassagna he bavejat una estona!

Henry The VIII ha dit...

Mister Red, he borrat el meu comentari anterior perquè el trobava lamentable. Havia intentat fer una mena de joc d'idees estil Anton Reixa i m'havia queda un avortament. Per cert: ¿Usted qué opina del aborto de la gallina?

Rda (abreviatura de bona tarda, no República Demòcratica Alemanya)

Red Pèrill ha dit...

Que ets llord, ni que aquí poséssim nota de tall, brètol!!! Bretodó!! L'aborto de la gallina és lo que em fai per acompanyar els plats combinats no?

Mr Towers ha dit...

Ospa manoi! m'has ben deixat palplantat amb lu de la invisibilitat y l'art ninja. M'has induït una regresio infantil a de la que just acabo de regresar amb el següent souvenir qual nina de lentejuelas en botiga de les rambles: "pero tiu, segur-segur que es deu poder inventar un doble, un robot idèntic a mi i que es dediqui a fer lo mes engorròs, anar a classe i tal, mentre el jo de veris em dedico a jugar i divertir-me"

Sí, ara entenc que el que volia era ser obsenament ric.

Mr Towers ha dit...

BTW lo del Pink Floid va ser un monazo?

Gandhara ha dit...

doncs, remenant he recordat... que jo de petita si que tenia un problema gros... volia ser indiana jones, però... i aqui ve el problema, també m'hi volia casar... ara que ja he entès que mai podré ser com ell només em queda tenir-lo com a mite eròtic... i aviat ni això...

Edu Blanch ha dit...

Havent llegit aquest post, m'ha agafat un atac de solidaritat calvoambulleresil. Veig que, amb 14 anys, tots sóm iguals.

(Bé, a mi no m'agrada gaire el futbol)

ie komori ha dit...

No es preocupi, sempre es pot il·luminar un filament de vidre elèctric (2 mm)

Síncirily Modgi ha dit...

El pitjor de de l'adolescència és com t'arribes a senter d'especial per tenir aquest tipus de somnis tan vulgars.

Quanta raó respecte al ponno. Vaig a veure què han penjat al xvideos.com...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web