dilluns, 19 de maig del 2008

Quan em plego en mi mateix, m'implosionen les artèries

CAPÍTOL 1: Bodegó, soliloqui

Busco l'atmetlla marganta
0_o'
forats sòrdids
onda: lavabo de pseudo antro, d'escala de cargol que s'enrosca
rajoles taronjes tirando a crêpe
tolls sota els pixaderos

Una cambrera quilla
i una altra amb bigoti

Croissants en envoltori,
pastelitos, tal...

Tios amb pasta a la tragaperras

(una tragaperras forrada,
un paio sòrdid, en un bar sòrdid,
i una dòna altament sòrdida, halitòsica, i avui en día frígida com un pal d'escombra)

Copeta de conyac...

Puros, zorres

escacs groguencs
escriptors sòrdids

Busco forats trèmuls $$$
onda: ...

Joder, sona a puticlub, però no és adrede

***

CAPÍTOL 2: Interpel.lació, fintes, arquetips.

Cito:

"Algunos de mis relatos son poemas encubiertos. A veces lo que hago en mis narraciones es un poema,
pero la forma poética me molesta. El poema me parece que lleva un pedestal entre el poeta y el que lo lee.

Me parece que se enfatiza.
La virtud que debe tener un poema es bla, bla, bla..."
-Sergi Pàmies-

***

Has escoltat mai el batec d'una alfombra sorda?
El batec d'una nina desnucada?

El batec residual d'una formiga incinerada?

Has acariciat les fulles de les parres per dins, com buscant-los el cor?
(t'adones que estàs a punt de plorar? Quan ho fas, mires al voltant per si tal, que no és plan)

-Tornem a les preguntes cabdals:

Has buscat mai les trompes de falopi amb tendresa i rock & roll?
onda: rimmel escorregut i merdes així, simbologia kitch de suplement dominical.







Pósters bizarressssss:

Me n'havia oblidat!!!
en mangaré un parell més,
Aquesta habitació està adquirint
masses tons pastel....
No, no, no; és una altra cosa...
massa quieta...




CAPÍTOL 3: Floritures i galindaines, molsa...
Maquillatge i resolució,
fundido a negro.


Fa olor com de macedònia d'anarquista i maníac de l'ordre,
d'impertèrrit i de plusquamperfecte,
de funk amarat de suor però també de violinets de disco vuitantera,
o de quartet de bop però que hi canta un que fuma i cazalla,
soul de la Motown...


APÈNDIX:


Propòsits de cap d'any:

-Deixar un blog a mitges.
-Atropellar un nyu en zel.
-Tirar-te el fum a la cara sensualment.
-Mirar-te el triangle de les bermúdes quan les faldilles entrecuix.
-Dibuixar-te un mapa amb plastidecor.
-Torna a olorar la Cerdanya.
-Mossegar-te el lligacames.
-Invitar-te a tabaco.
-Tirar-te el fum a la cara libidinosament.
-Escriure un post sense punts suspensius...
-Cuidar un ramat d'ovelles i balar
[com el Michael Bolton (?¿)]
-Jugar a l'escalecstric i vèncer, melena al viento...

-Aturar el temps.
Però si jo et toco, TU, et podràs moure...


***

16 comentaris:

Dani Clemente ha dit...

ehh q ha pasat? aqui hi ha un canvi de format. No estarás prenen coses de nou oi? xd Molt bo el post. Com em posa el Zappa

NeoPoeta ha dit...

M'encanta el Zappa, appa, appa...

Bo, el psot aquest... diferents, respirador, anihilador... com una sardina dins una rentadora. Aixo es exactament el que volia dir! Si... una sardina...

M'agraden els antrus i demés, i sempre amb bona companyia de tabacu i narcòtics estupefaents.

Un petó, tru, tru, truja!

Lula ha dit...

Molt bó el post, sí senyor.
Caldria que tingués so.

Els teus propòsits m'han fet caure les calces.

Modgi ha dit...

M'encanta la poesia descriptiva, sempre que no vingui signada per Joaquín Sabina.

Salut!

proudemax ha dit...

Ostres, un dia fem una llista junts.

Mr Towers ha dit...

efeztibament, tens raó. El tema SP cabdal. Concrepo absoluta i radicalment. Des que ho vaig llegir que orienta la meva vida, no joke.

Em passo més tard amb més calma... (BTW, lo dels punts suspensius violentament d'acord. Quan un hom (o una don) pot prescindir enescribiendu dels punts suspensius, és que ha arribat a un tal punt de concreció, sintetització, i ajustament de significat amb significat que deixa com a l'alçada d'un escandalos adolescents begut a un monjo budista en tranze-zen.

Anònim ha dit...

Ya tienes tu primer comentario de spam jajajaa

Anònim ha dit...

soy del http://blog.tjnba.com/

te invito a k te pases por el nuestro foro http://foronbas.mforos.com/

Red Pèrill ha dit...

Dkaw: Escolto Jean Mitxxxxel Jarre XD

Neopoetry: Les sardines haurien de morir...

Lula: Ho sabia XD

Motlle: Gramola

Proude: Quan vulguis.. en un antro sòrdid? ;-)

Towers: Concrepo com casi sempre, però he d'añadir que això del SP és molt Cortazarià (i segur que algú ho va dir abans) però aqui ho vaig veure perfectament sintetitzat... Escriure mentre es depura, sempre... ho intento portar en pràctica des de que vaig deixar d'escriure poesia èpica jejeje...

Spam: Que cabróóóón!

Anònim ha dit...

No es espam, es que no trobe al teu blog una direccio per contactar amb tu.

proudemax ha dit...

Ok, en un antre sòrdid, però amb sonotone.

(mpffh...)

APV ha dit...

De genolls davant la foto de'n Zappa, conec un dels bars més sòrdids del nord de Catalunya on la tenen penjada.

M'encanta... M'encanten els bars que van obrir a principis dels 80, que es van fer la clientela, i que la clientela que tenen ara son les restes d'aquella mateixa (i arriscats exploradors, com nosaltres).

Mr Towers ha dit...

tst Red, ¿que has pensat en adaptar el Capítol I de la Bodeguiya a lletra de rap?

Rellegint-lo em ve un flow (¿es diu així?) ineludiblement lent i reposat rollo Lluna d'hivern (però jo no soc de barri i tu tampoc, tingue-ho clar, fill de puta). Pim-pam-pum, pim-pam-pum, pim-pam-pum...

BTW ¿has escoltat l'últim del Guillamino?

Kind Regards

Mr Towers ha dit...

qu1s1r adaptar a lletra el "B0degó-s0l1l0qu1", sa mant1ende n0?

Gran Red, Gran!

Lula ha dit...

Jo sóc de barri Red, del Clot... puc ajudar-te en luquefasifalta


petonssssss

Henry The VIII ha dit...

Amic Red, prefereixo la senyora halitòsica a l'home de la tragaperres. Jo entro per a fer un break i llegir el diari. Ei em va mirant de refilón perquè es pensa que estic esperant a que la CIRSA doni el premi.

En canvi la frígida com un pal d'escombra dona morbo. Té un no sé què que em té robat el membre.

Ahir vaig estar al pub zappa però no hi havia gaire gent. Vaig mirar al water i no em vaig trobar al de l'afoto. No sé, coses estranyes que passen. I saps a qui em vaig trobar? Al de la tragaperres. Anava dient que no estava frígid, que la tenia dura com un pal d'escombra.

Frigidesa halitòsica, ludopatia compulsiva, ... És el que es porta aquesta primavera. I tot amanit amb la cançó del Juan Guerra:

Quisiera ser un pez
para poner mi nariz en tu merluza...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web