Io un dia vai voler ser jipi,
però quan els hi vaig comentar a la penya,
em van dir, textualment i amb cara de pocs amics (i amigues):
-Ens hem menjat la clau.
A més a més, per lo bajini, vaig sentir algun comentari de algo és algo
i no sé què d'un peine i tal...
Encegat de ràbia, li vaig posar un ham a l'esternon al cabecilla,
i el vaig lligar al parafang d'un cotxe en marxa....
Seguidament, al segon de a bordu, li vaig incrustar sibilinament un cactus sota la parpella,
i el vaig adreçar amb un petit cel.lo de conjunció (per la part de fora s'entén...)
Va ser un aplec de xerinola i bonhomia molt recordat, sobretot la missa de les 12.
Però com que els camins del senyor són inescrotables, un dia vaig conèixer els Albatros,
i el meu somni es va fer realitat...
divendres, 2 de maig del 2008
POST-PART
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
9 comentaris:
Dios donaria milions per aquesta foto en altres epoques, per sort, internet abarateix bastant els costos
Mola la foto aquesta amb flors vermelles. Queda molt pop, però no un pop bavós sinó un pop en el sentit gran i profund del terme.
Dkaw, internet, la xarxa de xarxes, no solsament abarateix els costos sinó que a més ens permet saber quina és la darrera pensada que se li ha acudit a algú per exemple a Austràlia. No digueu que no és una gran sort.
La teva penya et tenia ben calat (fins els ossos), i va caure deseguida que no eres un jipi vertader i honest, sinó una farsa de jipi, un jipi a-pacifista i violent, com és despren de les teves brutals agressions ulteriors.
Si els haguessis dit de ser un skin de bat de beisbol, otro gallo mus cantàra. El gallo Lucas concretament.
jo vaig tenir un rollete amb un skin pacifista
ens dedicàvem a cremar-nos amb cigarrets
que bonic ser jove i no pensar en res i no haver de justificar-te
besotes!!!!
Albatros?
Son de Sabadell o em lio?
Igual eren els Thanatos, qui sap.
T'has mirat el solo de Rudess a Octavarium o encara no?
Si vols et foto un Youtube...
Abraçades.
Com m'agrada la paraula bonhomia.
Hi ha un senyor gran amb perilla que se us ha colat.
Jo un dia vaig abraçar el blues del Delta, però ell em va donar l'esquena.
Un origami!
Dkaw, no t'he donat permís...
Henry, mola eh?
Towers: Tots els hippis són skins reprimits...
Lula: No m'esperava menys de tu!
General: L'esperem més sovint, tot un honour...
Proudemax: M'adono que l'he fet servir a la primera línia dels dos últims posts...
Modgi: Hi ha blues al Delta de l'Ebre també?
A tots: una sentida abraçada pop (de pulpo vaya)
I us vau convertir en una colla de jipis pollosos d'aquells que mengen truites de riu amb cullereta i sucre, oi?
Apa que... quines coses a dir, trujeta.
Un petó.Nàs
Publica un comentari a l'entrada