Quan em plego en mi mateix, m'implosionen les artèries

CAPÍTOL 1: Bodegó, soliloqui

Busco l'atmetlla marganta
0_o'

forats sòrdids
onda: lavabo de pseudo antro, d'escala de cargol que s'enrosca
rajoles taronjes tirando a crêpe
tolls sota els pixaderos

Una cambrera quilla
i una altra amb bigoti

Croissants en envoltori,
pastelitos, tal...

Tios amb pasta a la tragaperras

(una tragaperras forrada,
un paio sòrdid, en un bar sòrdid,
i una dòna altament sòrdida, halitòsica, i avui en día frígida com un pal d'escombra)

Copeta de conyac...

Puros, zorres

escacs groguencs
escriptors sòrdids

Busco forats trèmuls $$$
onda: ...

Joder, sona a puticlub, però no és adrede

***

CAPÍTOL 2: Interpel.lació, fintes, arquetips.

Cito:

"Algunos de mis relatos son poemas encubiertos. A veces lo que hago en mis narraciones es un poema,
pero la forma poética me molesta. El poema me parece que lleva un pedestal entre el poeta y el que lo lee.
Me parece que se enfatiza. La virtud que debe tener un poema es bla, bla, bla..."
-Sergi Pàmies-

***

Has escoltat mai el batec d'una alfombra sorda?
El batec d'una nina desnucada?

El batec residual d'una formiga incinerada?

Has acariciat les fulles de les parres per dins, com buscant-los el cor?

(t'adones que estàs a punt de plorar? Quan ho fas, mires al voltant per si tal, que no és plan)

-Tornem a les preguntes cabdals:

Has buscat mai les trompes de falopi amb tendresa i rock & roll?
onda: rimmel escorregut i merdes així, simbologia kitch de suplement dominical.

Pósters bizarressssss:
Me n'havia oblidat!!!
en mangaré un parell més,

Aquesta habitació està adquirint
masses tons pastel....
No, no, no; és una altra cosa...
massa quieta...

CAPÍTOL 3: Floritures i galindaines, molsa...
Maquillatge i resolució, fundido a negro.

Fa olor com de macedònia d'anarquista i maníac de l'ordre,
d'impertèrrit i de plusquamperfecte,
de funk amarat de suor però també de violinets de disco vuitantera,
o de quartet de bop però que hi canta un que fuma i cazalla,
soul de la Motown...

APÈNDIX:

Propòsits de cap d'any:

-Deixar un blog a mitges.
-Atropellar un nyu en zel.
-Tirar-te el fum a la cara sensualment.
-Mirar-te el triangle de les bermúdes quan les faldilles entrecuix.
-Dibuixar-te un mapa amb plastidecor.
-Torna a olorar la Cerdanya.
-Mossegar-te el lligacames.
-Invitar-te a tabaco.
-Tirar-te el fum a la cara libidinosament.

-Escriure un post sense punts suspensius...
-Cuidar un ramat d'ovelles i balar
[com el Michael Bolton (?¿)]
-Jugar a l'escalecstric i vèncer, melena al viento...

-Aturar el temps.
Però si jo et toco, TU, et podràs moure...

***

Llevadora, lleva-dura

M'enroco, m'enrosco (en el coixí...)

Em nego, bàsicament; una espècie de rendició escèptica i crua...
(a la merda, i fustigo a la llevadora)

És a dir, si es neix de nou cada matí,
hi ha dies que, simplement, aborto....

POST-PART

Io un dia vai voler ser jipi,
però quan els hi vaig comentar a la penya,
em van dir, textualment i amb cara de pocs amics (i amigues):

-Ens hem menjat la clau.

A més a més, per lo bajini, vaig sentir algun comentari de algo és algo
i no sé què d'un peine i tal...

Encegat de ràbia, li vaig posar un ham a l'esternon al cabecilla,
i el vaig lligar al parafang d'un cotxe en marxa....
Seguidament, al segon de a bordu, li vaig incrustar sibilinament un cactus sota la parpella,
i el vaig adreçar amb un petit cel.lo de conjunció (per la part de fora s'entén...)

Va ser un aplec de xerinola i bonhomia molt recordat, sobretot la missa de les 12.


Però com que els camins del senyor són inescrotables, un dia vaig conèixer els Albatros,
i el meu somni es va fer realitat...