Oh pot petit de miniaturada confitura, el teu petit quiebro de cintura encisa els ocellets,
i als esquirols,
i assssulutament tot el món Disney floreix i somriu al teu pas,
perquè ets un petit sol, el reflex de l'arrodonida aresta d'un diamant perdut,
el bum bum calurós d'una cançoneta preciosa de bon dia...
Però qui només es banya diàriament en el pòsit de l'amargura,
encara que vulgui posar-te un llaç i endur-se't en una petita butxaca,
et perdrà... el sol li crema, no sé dir-ho de manera més éstúpida...
Si hi hagués Déu, i posem per cas fos l'Aretha Franklin,
jo li resaria perquè et llevés cada matí amb una cançoneta alfombra,
i et regalés un dia deliciós, i un altre, i un altre,
i t'allunyés per sempre...
(del fred de Bravadúnia...)
dimarts, 15 d’abril del 2008
Això no és un poema, és un epitafi de merda
Harmonitzat per
Red Pèrill
a les
2:21
Secció Bravadúnia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
yeeha. Que crunch xd Aquest está realment be en seriu tot i que jo preferiria que déu fos robert fripp, como a minim ell ja su creu.
Ens estàs dient que plegues?? Pst, no eh! O parles d'una mossa? És clar, segur que parles d'una mossa (sí, no?).
Un poema molt xulo, t'ho dic en sírio.
Em sírio? Vols dir en l'idiopma de Síria? XD no, plegar no pas, què dius boig, que faria sense escriure!
Diki, podriem tenir un déu diferent cada dia... Un dia el Mehldau, l'altre dia el Lynch, després en Monk, seria ido...
Se't nota finet i optimista Red, finet i optimista...
Petits poemes d'amor dipositats amb infinita cura a la seva orelleta.
Bien, bien.
Fa temps que intento pillar algo del Mehldau aquest però a la mula no hi surt ("por Mehldau no me viene nadie" em diu). Això és que deu ser molt bo (tst, no xitin' l'úlitm dels Portished encara no hi es tampoc)...
BTW, tst i nxt és onomatopeic
Ei, Pèrill.
Jo no sóc poeta, ni tant sols sóc original. No ho soc ni comentant ni postejant.
Llegint el teu darrer post, dedueixo que el teu cor és, ara potser més que mai, un esquell.
A banda, l'Aretha Franklin s'ho menja tot. Mal que em pesi, la Celine Dion canta bé, però la Mariah Carey, al seu costat, és un cagarro lligat amb un cordill.
Apa, ja m'he desfogat. Tinc una idea per un nou edublog. Em sembla que a tots els poetastres que navegueu per Bravadúnia us agradarà i hi participareu. O això espero.
Jo demano el Lynch com a Deu.
I si no pot ser, també em val el House.
Fa fred a Bravadúnia? Ara et faré una rebequeta, de llana d'aquesta que pica.
Besotes!!!
M'havia espantat!
Bé, això de "en sírio" prové del millor acudit del món:
-ring ring!
-alò alò?
-alí alí.
-alò alò?
-alí alí.
-Oiga, que yo hablo en serio!
-Ya, y yo en sírio!
(jajajaja)
I sí, gran, bestial, ENORME Aretha Franklin, tal com ja em vas demostrar al seu moment passant-me el link d'aquest vídeo.
@ Towers: La màgia de la literatura en diuen, ho has entés tot al revés juasjuasjuas optimista zero, lo del Mehldau m'extranya, però comprar-se el SONGS val lo que paguis...
@Edu: La Stefan i sobretot la Shaina Twain les trobo molt pitjors... ara, se les menja totes amb patates... i si parlem de feeling ni te digo... quan el miro i estic tou em rajen les llàgrimes...
A veure aquesta proposta, l'esperem amb canaletes...
@ Lula: Jejeje que maca... gràcies, a vegades fa un fred que pela!
@ Somiatrufes: Vaya tela...
No crec que sigui un epitafi i menys de merda...
És realment preciós, però no estic dacord amb el final. A més, qui es posa protecció solar no es crema...
Passi el que passi, les guerrilleres nates no es rendeixen mai.
I sí, Déu és Aretha Franklin.
(m'encanta sorprendre't)
Lo que no entenc és perquè no poses mai els apòstrofs... ^^
És obvi que la Maria Caray és un cagarro.
El sírio gran idioma. En canvi el que es parla a Vitòria no s'enten "porque todos hablan alavés".
Red, jo diria que la fina poesia va dedicada a una mossa. O no? Are you falling in love with her? Bé, ja ens la presentaràs.
Ns (abreviatura de "Que et vagi bé Red que poetitses la prosa i salutacions")
Lo que no entenc són les normes d'ortografia catalana...jo penso que sí que poso els apòstrofs correctament...nyigu nyigu...
You make me feel...(plorera amb el vídeo)
^^
Aquesta cançó em fa sentir dóna.
Publica un comentari a l'entrada