Un blog sense comentaris és com una relació sense sexe,
pot estar ple d'amor però n'acabes fins als ous...
pot estar ple d'amor però n'acabes fins als ous...

Serveixi d'homenatge a mils de blogs moribunds que bla bla bla
(tot i estar plens d'amor...)
Al Berkowitz Myspace
(tot i estar plens d'amor...)
Al Berkowitz Myspace
23 comentaris:
ja, que ho dius pel meu, no?
Perquè no hi hagi malentesos tot i l'explicació de sota, no és en absolut una mofa (perquè vec que es podria entendre malament), és una sensació que jo també he tingut molts cops, de la qual se'n pot fer una analogia amb una feina suada sense recompensa... la frase se m'ha acudit i l'he posat tal cual, i crec que es refereix sobretot a una sensació d'empatia... he vist molts blogs por ahi de molts tipus, inclus alguns on ningú ha comentat mai.. d'altres, com el teu, Janko, son discrets per voluntat pròpia, són estils...
Espero que no ho hagis entés malament (espero i suposoooooooooooooooo)
Donx no ho veig com tu, però ho respecto.
Vull dir que en principi un blog és una espècie de diari oi?
Potser hi ha gent que no vol un feed-back sino només acumular històries que no tenen gaire sentit per als altres, i pulutant els comentaris sobren.
Per això hi ha la opció de blogs privats, de no acceptar comments, etc. etc.
També pot ser un lloc de reunió és clar.
I també pot ser una alternativa a la tele. XD
Jo penso que si vols algo privat, ho escrius amb una llibreta, sincerament... a la gent sempre els hi agrada que se'ls valori si exposen algo de cara al públic... clar que hi ha de tot, però en la majoria dels casos és així.. a més, a més, bàsicament em va sortir la frase tal cual, i vaig pensar, es mereix un post! Toma frase trascendental!
I per cert, no més comentaris sobre la tele XDDD
Interessant formulació.
Jo introdueixo una mini-variant: Un blog sense visites és com una relació sense sexe. És com ser un escriptor sense lectors. De totes maneres, la ideosincràcia del blog incorpora al dietari tradicional el complement (opcional, sí) del comentari. Crec que la gràcia del blog és compartir (el secret, el coneixement, l'ànim, la idea, la inspiració, la broma, etc.), crec, crec-crec-crec-crec.
Tu t'ho passes bé exorcitzan les teves coses; l'altre s'ho passa bé llegint-les; un altre s'ho passa bé participant-hi.
He dit (i participat).
Intel.ligent i precís com sempre amic Somiatrufes...
No sé, els blogs és com si poguessis respondre als anuncis. Mola.
No sé ni què dic, demà tinc l'últim examen a les 11:30, son les 4:46 i ni he començat a mirar-m'ho
guai?!
em sap greu aquesta merda de comentari nooooooo D: D: D: D: ;_;
Per cert, que moltes coses dels blogs solen quedar a les fosques si no s'expliquen després als comentaris. Els blogs personalitatttttt internet personaityy yehahh UH
Si el meu blog tingués milers de comentaris el tancaria (massa presió per mi).
De totes maneres els comentaris dels colegues sempre s'agraeixen, ni que siguin xorres, en la seva justa mesura t'ajuden a superar-te.
Era broma, eh?, no m'he picat, només volia picar-te
Amic Red i companyia,
Interessant el debat que s'ha creat per aquí.
El que voldria esmentar és que blog com a "diari interactiu" no ho trobo encertat, tot i que fins i tot ho he llegit en algun diccionari. Perquè de fet hi pot haver blogs de pornografia per ficar un exemple. O he vist algun hotelet que potser per tenir pocs mitjans en comptes de fer una web aprofita i tira de blogspot.
Pel que fa a interactiu també és relatiu. L'opció de comentaris es pot activar o desactivar fins i tot per cadascun dels posts.
Molt xula la cançó aquesta que has penjat.
Salutacions
La veritat, es que un comentari de tant en tant t'alegra la teva "vida virtual". Al mateix temps som voyeurs i acte seguit l'exhibicionista.
Teresaaaa! Hola reina, que taal? Tú te reírias aqui, si si, te reirías...
Me acuerdo de cuando desayunábamos en la bombonera y leíamos el periódico... te echo de menos Teresa :(
un besito de tu Karmele Marchante PiedraMóvil
És a mi?
Are you sure?
Tere Janko, crec que es refereix a una anècdota de la Karmele Marchante aquesta, jo també estava dubtant... pensava que cony diu aquest... (és el meu germà petit que ha siguit posseït per la golfa aquella deforme...)
Sempre es interesant trobarte comentaris sobretot si son d'amics, tot i que si ni han masses potser obriria abans un canal de chat de irc sobre la meva persona que no pas un blog.
jo quan veig q la gent fa dies q no diu res posu algun post de fungol (aki mai no falten comentaris.. friks xd)
I.E.S, en el teu cas diuen molts més les etiquetes, les trobo el quid de l'ascensor...
Janko-Tere, menys mal...
I és cert, un blog amb milers de comentaris seria un engorro, millor l'equilibri...
Henry, és un grup de Madrid brutal, a veure si venen ja per aqui...
Marc, yeah, crunch, very well! XDXDXD
Karmele, vas primera en les votacions!!
Dkaw, t'entenc cosa bárbara, jo enlloc de fungol poso les parides com aquesta XDXDXD
A TOTS: a yeah
Jo també em dic Teresa!!
I també m'he espantat, xq un colegui que fa un mes o així que no veig sempre em saluda cridant Teresaaaa reinaaaa quetaaaaal?!?!?
Uff
http://youtube.com/watch?v=IE1El8WnUwM
aquest és el motiu del meu odio a la senyora Karmele Marchante
Contant que de mentres em liava un cigarro, quan faltaven 15 segons, o Sigui al 1:02 més o menys he hagut de parar-lo... eren elles o jo...
AVISO, POT FERIR SENSIBILITATS
eM PETA AQUESTA gent, em peta la gent que els mira (i per tant els alimenta) i em peta aquesta societat de merda que es diverteix mirant com gent de merda fa el pena, o es gasta els diners en politonos per enriquir encara més al puto Alejandro Agag...
Uala red has creat realment escola i polémica amb tan simple afirmació. VEc que molt gent s'ha sentit identificada!
Yo em faré el suec i faré veure que no m'hi sento.
Per a tal propósit faré us d'una peluca rossa.
Ensenya'm la foto de tan magno acontecimiento!
Publica un comentari a l'entrada