dilluns, 22 d’octubre del 2007

Si n'eren tres tambors...


A un se li dòna per buscar sovint les arrels,
com si fos tarea fàcil ara que som tots una mica d'aqui i d'allà,
en coses tan inconnexes entre si
com un llibre costumista d'un Espinàs de la vida,
i una banda sonora de Blaxploitation, badim badum,
contrabaix amunt contrabaix avall...
(que en pensaria en Pau Casals d'un contrabaix Black Power?)

I penso com cony arribar a ser un guerrer oriental,
un ninja silenciós,
i no caic (burro de mi)
en la llatinitat tangencial i la prosopeia fàcil (que no per força inútil)
que ens corre per les venes,
i autoflagelació...

Tot i així, escoltant atent casi-monòlegs de'n Pla
aroma puril i whisky on the rocks,
contradicció i sorna,
em pregunto perquè cada dia
se m'apareix més silenciosa però clarament
la nostra conversa com un instrument fútil de fugida endavant,
i el silenci com un llunyà horitzó enyorat però impracticable,
ara que el temps se'ns tira a sobre,
9.86 el fill del vent, la pasta al dente i refregida 0.46 al microones...

De fet, alguns d'aquests guerrers de boina
(ja sigui al cap o al bigoti)
corren (corrien...) eteris
per sobre la fútil dinamo implacable de l'apocalipsis diari
amb un somriure burleta i penso... No somos nada, coño...
(amb un accent de pseudo poble que t'hi cagues, m'imagino...)

11 comentaris:

Somiatrufes ha dit...

Estic segur que en Pau Casals fliparia amb un contrabaix Black Power i fins i tot el faria servir.

Les arrels interiors et mantenen ferm, i la llum exterior et fa créixer, no?

Mr Towers ha dit...

De petit sempre em va semblar molt cruel el fill de puta que enviava tres diminuts tamborcillus a la guerra. I més encara fer-li portar la bandera al més petit. Cony, prou xungo que és anar a la guerra com per fer-hi anar a un crio amb un tambor així de gran i una bandera a l'altre ma...

Però després vaig caure en que la xixa està en el rotllo didàctic de la cançó, com el llop de la caputxeta: nenes, no us fieu mai d'una àvia amb bigoti i cua, car sota el devantal de quadrests vermells segur que hi porta un rabo ben trempat i amb relusientes intensiones.

Però per sort la conselleria de sanitat repartirà fulletus pels instis que diuen que follar amb llops no només no és pecat, sinó que és una manera de coneixer-se més un matix, a la par que interrelacionar-se amb la natura i tenir un primer contacte amb el liberalisme salvatge que ens rodeja.

Ep, sempre i quan facin servir un condó, es clar...

Cordials salutacions, Sr. Red. Posim als peus de la Sra. Red, si és el cas, i si no els peus de qualsevol altre ja faràn...

PD. ¿molts genolls pelats d'anar amb bici per la plaça del mas?

Paraula de verificació: ehlfzspq ¿una marca de cervessa hongares?

Red Pèrill ha dit...

Somiatrumfos, molaria veure en Casals fer un walking...

Mr Torresgemelas, el seu purugrama, lo poc que sentit és brutal, l'Oscar Peterson és brutal (quan s'hi posa, posem per cas) i la senyora Red no es dona el cas, ni jo tenia un mas...

Però bé, vaig anar fent...

Això de la verificació sempre porta missatges ocults seeeeeegur, i les cançons populars catalanes acostumen a ser sàdiques, sumament iròniques, i en algun cas, molt catxondes...

Vec que vostè la practica molt la ironia fina, casi tan fina que no es percep a primer cop d'ull cullons...

I no diré salut, que sempre m'ha fet ràbia...

mossèn ha dit...

no somos nada ... fins que no en som conscients !!! ... salut

Dani Clemente ha dit...

No cal tanta angoixa existencial red penis, pensa q total et moriras de totes maneres (ninja o no) no cal que em donis les gracies per aquest gran consol, sempre un plaer llegirte, lo teu es tan experimental q dirte experimental sona a cliché

Red Pèrill ha dit...

Mossèn... Déu l'escolti!

Dkaw, barrejar elogis i penis vermells pot portar a coinfusions, però gràcies per lo del cliché, és lo més maco que m'han dit mai aquesta tardor...

Van Deal ha dit...

Aquests díes estic fent actes de constricció i repentiment per haver trivialitzat el Bravadunnià en va...

A més, la veritat es que em fan falta unes bones classes d'ortografía Bravaduniana (i de pronunciació no vegis).

ginebre ha dit...

Red!
hem d'anar ja pel teu proximament a ràdio90.
www.r90.org
perona que fa molt que no dic res! però estamos en ello...
aquest m'agrada molt, el de les arrels el centre de gravetat del cor
fins ara

Estanislau Verdet ha dit...

Bones Red,

Li escric per dir-li que aprofitant el nou canvi de look del Yamshes he creat una subsecció a l'apartat de Blogs anomenada "blogs dels participants del Yamshes", evidentment vostè hi és dins.

Feia temps que no actualitzava els enllaços. Només era perquè ho sapigués.

Passi a veure el nou look!
Fins aviat!

Red Pèrill ha dit...

J, el Bravadunià és innat... ho sento, sé que era la teva il.lusió però crec que és intransferible, com el DNI...

Ginebre, u yeah...

Estanisblau, ah yeah...

proudemax ha dit...

Doncs jo en breu marxaré a buscar les arrels fora de les meves.

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web