dijous, 11 de juny de 2009

Nostaba muerto - staba de parranda.


Dies ha caminava camí del Dia.
Del dia, el "supermercat".

Difícil seria caminar camí del dia, doncs el dia és omnipotent, com Déu o Nacho Vidal.
(perquè Nacho Vidal és omnipotent en les converses sobre membres)

Caminar camí del dia potser es podria caminar de nit, però en fi...

***

Dies ha, doncs, vaig entrepussar amb un rellotge lleugerament anacrònic i despentinat.
Un rellotge homeless. Vaig decidir adoptar-lo.
És net i no l'has de dutxar.

M'està molt agraït. i araés feliç.
Tot i que sóc de canell impolut, amb-ell-ja-listà bé-perquè-jas-vell,
i ara marca SEMPRE la meva hora preferida.

Post-data i pre-lúdic preludi segons Sant Pere.

5 comentaris:

Modgi ha dit...

un autèntic rellotge d'encarregat de bar manolo. Segurament te l'has trobat perquè JA ERA HORA que exhumessis el cadàver del planeta crunch -xocolatines amb cacahuets-.

Sempre restaràs en les nostres sidebars.

DKaW_ ha dit...

Barius Asumptas sanyó péril:
1. Acojona tronco com brilla el sol del teu calendari
2. Avui mateix t'anava a escriure algu a la entrada anterior en plan "Sé que m'estas llegint desde algún lloc putot"
3. no es algu psicologic aixo de agafar trastos del carrer? segur q si
4. el robocop

NeoPoeta ha dit...

Mola... si :D

Gandhara ha dit...

així que has adoptat un rellotge? jo vaig decidir no tenir-ne mai, no estic preparada per aquesta responsabilitat...

és per aixó que feies tard?

esperada la teva arribada! chistosos los jojos!!

Red ha dit...

Nop, com diu el text, canell impoluto... El tinc per casa fent vida de Rodríguez. No vull portar una bomba lapa al canell...

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web