dimecres, 11 de març del 2009

Haberlas, ai las.

Ara que tinc l'ego inflat, me'n dono conta de quantes coses no eren culpa meva...
Llegint un QUim Monzó arcaic i desgastat pel temps,
me'n dona compta de las enumeracions odiosos...

Posem for exempel, els putus anuncis niu age de la Coca-cola,
que només falta que ens cotxin home, putu Gencat, . gran hermano dels collons... etc

PAra el que tal, para el que cual, qui si amor, la destrezza, la intel.ligensia, la paròdia, el desafine, avui no penso corregi! que surti com sorti, com roti.

Anava dient que enumerar hauria d'ésser prohibit, posant per cas que enumerar es pogués considerar un ésser. Estic escoltant Ornette Coleman, em fa pensar en mantega fosa sobre d'un microfilm o d'una llengua de rodet que s'arrodoneix per inercia, com els papirus.
AI, LA COSTUM

Doncs, conta que avui'n dia que tot va tan ràpid, necessitem, o io, almenos io,
necessito unes falques.
Quan em comencen a enumerar,
desgrano sense pensar com un o un fotingueero domingista.

En serio, és com quan llegeix algo boring de cole, eñ despotisme il.lustrat ond aaixí. M'explico?

Les enumeracions del pal los deiz mandamientos del guerrero interior,
de cabo a rabo norecordo assulutament res, però també és una mika com sóc io,
que no recordo gaire de verb, és com agafar una mica l'essència,
no recordo mai les frases ni els finals,
i a les converses freakies nivell 1 acostumo a quedar una mica esbiaixat,
no recordo amb precisió ni les meves escenes prefes

Parlant de prpòstis de cap d'any l'altre dia vai estrenar una llibreta en un viatge a Paríííís.
Us en transcric el contingut:

"HABERLAS, AI LAS"

cargol mussol bressol guinyol Sebastopol paracetamola

I ia està.

Era el propòsit: Deixar un blog a mitges. Pe`ro passo. Diexo una llibreta que mola me´s.

AH si:

Sebastopol i Paracetamola van tenir un fil i li ban dir Panceta,
batejat a Santa Pola de Riubregós.

Es seu nét es va dir Bretodeau [Brétódó?], per no se qui de l'Ameliê.

I ara lu mes curióss de tot. Si escribís algo que no tinges assulutament re a veure amb el test anterior, als comentaris ningú en parlaria, vui dir que en reqlitat si ho fes em podria cxonsidera un maniplador de ments?= UN ASASI DE CONSIENSIES?

Tot seguti un cactus. buenu, 2.


7 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Hauràs d'explicar que és això de deixar un blog a mitges. És que s'acaba un blog? Té un final? Podria ser infinit un blog si el seguissin els descendents.

Manipula les nostres ments impunement si vols. Preferim que ho facis tu que gent que surt per la tele i no és trigo limpio.

Alutacions.

Van Deal ha dit...

Deixar un blog a mitjes es quan s'esta a punt de correr i tu t'en vas corrents, no? Si jo em fusiones amb un sebastia em diria tambe Sebastopol, i sería un component químic. Mmmm... el brainstorming escrituraautomatica lliure i surreal pot acostarse perillosament a lescritura anderegraund sudaquissta si hi coles moltes faltes dortografia. Seran els lating kinkis uns artistes? (espero no ofendre cap colectiu, homesexual o no)!

Red Pèrill ha dit...

Jo també sóc homesexual!

Modgi ha dit...

Enumerado me tienes. És veritat que la enumeració és el recurs dels escriptors que no tenen res a explicar, com en Miguel Delibes, el amigo de los pibes.

Endevant les chachas!

Lula ha dit...

Lo de la llibreta a mitjes m'ha tocat la fibra.

La fibra de l'olbran s'enten.


Un besoote

Anònim ha dit...

Home, amb la Mina en vam tenir prou i ens en vam anar de vacancetes uns dies. Ella a un balneari i jo a l'altra punta del món amb en Michael.
Neng, que estava reendreçant i t'he posat a la categoria "Porque ellos lo valen", per si t'agrada més. Sois los que estáis, y estáis los que sois. Més transparent, el vidre de les meves ulleres.

Mr Towers ha dit...

"Era el propòsit: Deixar un blog a mitges. Pe`ro passo. Diexo una llibreta que mola me´s."

Ets un puto crack!

però falles en lo de la manipulació: a mi només em manipulen a casa, la dóna, els crios, al curro, els amics, els coneguts, el cambrer del bar, l'oculista, i un paio de telefònica que m'acabo de creuar per l'acera (pq no em surt dels ous escriure "vorera").

Oig ¿que igual acabo de fer una enumeració, no? vaya...

PUES TE JODES!!

jo perdo la memòria que és un purtentu, (tst, no jokin) però a mitja enumeració m'he recordat del títol del primer pugrama de ràdio que vaig fer: "el meu cosí d'Igualada" (a Ràdiooo Tauuu... Quiin cacauuu).

¿no series pas tu, no RedPe?

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web