(Basat en fets reals)
-Consultori, digui'm?
-Si, hola, volia demanar hora...
(dit al nas, burilla sequeta, perfecte per arrodonir, amotllar...)
-Si, és el primer cop?-Exactly.
(bla bla bla bla...)
-Digui'm el nom si us plau.-Montserrat "Tal", Robert "Tal" i...
-Els cognoms de la mare?
-Seh (que guais, segur que ets monitora del Cau, o mestre de plàstica)
-I qui més.
-Ares "Tal".
-Com el programa?
-Si, bueno, però és per la verge del port de la Bonaigua.
Us ho juro per me mare...

8 comentaris:
No he entes res
Oh! Ves per on, jo conec una xicoteta que es diu Ares.
Notentiendu.....
Deu ser tants dies sense tu.
Besotes!!!
No entenc el què no heu entés.. ho vec ben fàcil, igual m'he explicat malament...
Company enciam, els teus amics que van nar al azkena no seria en ricar i les seves dues amigues tan maques??
collons collons!!
En veiem al be Cool!!!
a tiu!!!!!!!!! doncs donali records de l'ignasi !!
el vaig veure un moment pero nava passat de voltes crec, asi, durant el concert de blind melon!! jejejej
(digali que vaixi)
encara que crec, que amb l'agenda de concerts que hi ha ara a bcn ja ens trovarem! au
Oh, tío, has captat un dels plaer cotidians més intensos... El de descobrir una burilla que sorgeix perfecte, quin mar de sensacions...
ei Marc no juris per la teva mare.
jo si que ho he entes!!!marc peró lo de la burilla que asco sembles el nen d'una canso k diu
tengo un moco lo saco poco a poc lo redondeo lo miro con deso me lo como i como save a poco volvemos a empezar.
I UN ALTRE COP KL ASCO!!!
Publica un comentari a l'entrada