dijous, 26 de juny del 2008

The call of duty


Entremig de tricornis i gibrelles, qui sóc jo per mantenir-me en peu?

Em pots veure al menjador,
o assegut sobre una alfombra... dins d'un croissant,
o dins la closca d'un cargol mussol...

Però la majoria d'aquests instants, em miro l'abisme de reüll,
un parell de passes i haurem begut oli d'oliva...
I ho escric com si t'apuntés la llista de la compra,
és extrany, doncs no és una simple flaquesa, ni un llop de caputxeta,
són trinxeres i morters, és difícil aguantar de peu,
quan el PES et tomba enrere silenciós com un cant de sirena obscur,
quan un sol esbós de divergència (festival d'eufemismes)
és capaç de posar la pell de gallina...

Heu provat mai de posar-vos davant del mirall i repetir:
-Sóc feliç! Sóc feliç!

No sé per quin set sous ho dic una vegada i mitja i tinc ganes de cremar containers i banderes,
proveu-ho i odiareu els jipis, no mateu el missatger, jo només us en dono una servilleta....

Tst, no penso pas demanar clemència (ah no, i això que és!),
tinc la sensació que ara i avui, la caiguda no tindria cap mena de glòria,
seria sorda i grisa, desencantada i decepcionant...

Quan LA pregunta és una roda i no té frens,
sents una melodieta que xiula:

"lo que tu tieeeeenes, se llama obsesióooon" (8)

El pitjor de tot és ser incapaç d'escriure-ho...
d'explicar-ho...

(i és clar, així no t'entén ni Sant Pere)

12 comentaris:

Lula ha dit...

Sorry this video is no longer available


Mirar l'abisme, veure com ens atrau la foscor sin-fin i desitjar lliscar-hi per sempre....

Sóc feliç.
Quan ho he dit davant el mirall he estat molt conscient que tot acaba i sempre, sempre, he tingut por, xq tot el que ve després és terrible, insuperable, insuportable, intolerable, inadmisible.....

Red Pèrill ha dit...

Lula, quan et passi això, normalment actualitzant la pàgina s'arregla... també tens tendències autodestructives??

Lula ha dit...

totes


porto BHPC des de St Joan, ha estat una setmaneta difícil, treballar cada dia amb ressaca, mal rollo a casa, calor que no deixa dormir... exssss
sort que la meva úlcera incipient ha fet que avui m'hagi saltat la meitat de les birres de rigor i a veure si aquest weekend em passo a l'h2o




(*)bebiendo hasta perder el control

ginebre ha dit...

Estem com....malalts, Red.
Al mirall hi ha algú, però, ben bé qui és? ...no és sempre jo mateixa del tot?
Et mires i t'extranyes...
No he vist aquesta película, ni penso veure-la, és un aliment nociu per mi, m'intoxica i gafo cagarrines
Som el que mengem...??
... allò que sentim i pensem genera forma?
Salutte, Red

Modgi ha dit...

Al mirall hi ha el tiu que realment creus que ets. Per això fa tanta por.

Dani Clemente ha dit...

Entretinguda ironia als jilifelisos si señor,
Gracies pels bons rats q em fas pasar

NeoPoeta ha dit...

Oh, sembla una histèria d'amor desembrullada entre un carter i una cambrera, oh, si, nyenyenye la llista de la compra amb una gat d'orelles foradades i arrecades d'aro...

Tornaré de l'embús de somnis quan aconsegueixi veure la llum de la grapadora, sí?

Aix... bona nit, truja.

Henry The VIII ha dit...

Mister Red, actualitzo la pàgina i no veig el video. Què hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer.

Al mirall a vegades també si pot veure,apart d'un mateix, llanties de gel d'afaitar, de pasta de dents, de pols... Llavors és el moment de netejar-lo o bé de fotre-li una escopinada, marxar del cuarto de bany i a otra cosa mariposa.

Henry The VIII ha dit...

Mister Red, sóc el d'abans. Ara sí que es veu. El Marlon Brando quan encara no estava grassonet del tot.

Salutacions.

Red Pèrill ha dit...

Lula, ets tot un exemple pels infants..

Henry, ets un punk en el sentit clàssic...

A tots: How do you do, do you do (8)
things that bla bla bla..

Mr Towers ha dit...

Red, amb lo dels miralls has tocat un tema cabdal. Artefactes del dimoni, ("los espejos los carga el diablo"), un escletxa entreoberta als paral·lels. Així que -si de putu bollu- repetís "soc feliç i tal", ¿¿¿qui m'assegura a mi que el que veig davant els meus ulls és del meu mateix pla real??? -rotllo zarandeandote per les solapes com els thrillers americans de molta heu.. tensió-. No way, red, fa anys que no m'acosto a un mirall ni per mal de morir (oju, que igual és per això que porto la perilla torta).

i per acabar amb el festival d'eufemismes, prefereixo tenir la pell de gallina que la polla de gallina (¿¿??).

Au, ahí queda eso.

Van Deal ha dit...

Si, millor deixar lo de la caiguda per una altra vida, o per quan siguis famós! Pero ara aixo de morirse ho fa tanta gent q es difícil ferse tant famós per morir com Kurt Kobain,Che guevara o Jesu Crist. (Que significa crist?)

 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web