És complicat mirar un llum a contrafort i no encegar-se... Sobretot si és verdós o lila?
Inabordabilitat?
Inabordo de mi mismo, sigo caminando yalolejos veo partir.... merda, ja barrejo sintonies!
Agafo el tren, camino (?¿) certes estacions embotit en un ipod, una llibreta i gargots...
Oloro els boscos circumdants (paraula pedant però insustituïble) a través de la vista...
No és plan de:
-Perdoni senyor revisor, POT ABAIXAR LA FINESTRETA?
Quan avorreixo els boscos, engego l'scaner...
Un falto de amor, un parell de sòmines, un lluç, un fatxenda, el Jordi Robirosa (?¿),
una dòna jove i vella, un avi infinitament crepuscular, una embarassada lluminosa, coses així...
(Sembla un post de l'IE Komori)
Arribo al FIN. Embranzida carrer amunt, com patinant per damunt de bronzejador però sense el pestazo, una pensió amb escales tremoloses, obro la primera porta, una puta i un bigoti, escarbats.
Llums de nadal, un somriure i una vella treta, invento per somiar gladioles...
I merdes com aquesta, no cal més... Vull dir que lo que val la pena és:
AGAFAR el tren, CAMINAR (?¿) certes estacions embotit en un Ipod, INVENTAR una treta per un puto somriure, etc etc etc...
Cinematogràficament parlant, el meu cervell és basura...
9 comentaris:
Tots pensem millor quan estem fent alguna cosa. Al menys, jo sí.
jo tb paso l'escaner al tren, sobretot quan es l'estimat r6 direccio ninguna parte am parada a tot arreu
visca igualada!
visca lo perill!
No sé perquè aquest m'ha agradat molt més que cap altre..
Buenu, a mi em mola molt això d'anar retratant coses. Ho trobo curiós perquè (suposo que) el mateix decorat et porta a mons diferents depenent de quin ànimu portis i de la BSO que soni.
Lo del gregarisme... ja vindràn temps millors. O almenys ja vindràn temps, a seques.
PD: circumdants serà una paraula pedant i insustituïble, pero circumcidant és senzillament espelusnante.
Quiponroquin Redpe!
No et preocupis Towers, són temps bons...
La qüestió és queixar-se d'algo, i ara són queixes pijes... ja ens entenem
Neo, jo tampoc no ho sé!
Ho sé, Diki, ho sé...
Modenno: (...)!
A tots: Only... only you!!!
Fa molt que no us veig en directe, albàtrics.
No tinc perdço de Déu.
Pues fliparàs amb els temes nous, són la canya...
Una enravesada mullinosa y un vell infinitament crepuscular... m'agrada... la poética, dic, no es que mestigui montant enmalaltissaments sexuals XD
Havia d'agafar el tren diàriament i ara que arribo caminant a tot arreu el trobo a faltar. Aquests dies he arribat a programar viatges d'anada i tornada a Reus, en una tarda, per solucionar un tràmit ridícul que pot esperar, només per agafar el tren (mal que la catenària, la puja o el fred tinguin el dia).
Tot per les sensacions que descrius. No és gregarisme.
Publica un comentari a l'entrada