Entremig de tricornis i gibrelles, qui sóc jo per mantenir-me en peu?
Em pots veure al menjador,
o assegut sobre una alfombra... dins d'un croissant,
o dins la closca d'un cargol mussol...
Però la majoria d'aquests instants, em miro l'abisme de reüll,
un parell de passes i haurem begut oli d'oliva...
I ho escric com si t'apuntés la llista de la compra,
és extrany, doncs no és una simple flaquesa, ni un llop de caputxeta,
són trinxeres i morters, és difícil aguantar de peu,
quan el PES et tomba enrere silenciós com un cant de sirena obscur,
quan un sol esbós de divergència (festival d'eufemismes)
és capaç de posar la pell de gallina...
Heu provat mai de posar-vos davant del mirall i repetir:
-Sóc feliç! Sóc feliç!
No sé per quin set sous ho dic una vegada i mitja i tinc ganes de cremar containers i banderes,
proveu-ho i odiareu els jipis, no mateu el missatger, jo només us en dono una servilleta....
Tst, no penso pas demanar clemència (ah no, i això que és!),
tinc la sensació que ara i avui, la caiguda no tindria cap mena de glòria,
seria sorda i grisa, desencantada i decepcionant...
Quan LA pregunta és una roda i no té frens,
sents una melodieta que xiula:
El pitjor de tot és ser incapaç d'escriure-ho...
d'explicar-ho...
(i és clar, així no t'entén ni Sant Pere)