Aclariment circumstancial per a possibles nouvinguts despistats que vinguin del Google.

Això és Planeta Crunch el BLOG. Després han vingut més blogs (1-2)! 

Però si busqueu el disc, està aquí.

Exili 1 1 m. [LC] [HIH] [PO] Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics. Fou condemnat a l’exili. 1 2 m. [HIH] [PO] Lloc on viu la persona exiliada. 1 3 m. [LC] Obligació de viure fora d’un lloc, lluny d’una persona, que hom enyora. 2 m. [LC] [HIH] [PO] Sojorn obligat fora de la pàtria.

No sabria dir-vos quina d'elles és certa, i si en trobem a faltar alguna.
El cas és que el cor em dicta canviar d'aires, perquè tot blog porta una càrrega emocional implícita, i talment com un ésser viu, acaba desenvolupant una autonomia, i una identitat, a vegades fins i tot al marge del seu autor i bla bla bla

Planeta Crunch mor com a esponja, però si el cuidem serà com l'habitació del fill emancipat, plena de records, cançons i complicitats que hem teixit junts durant molt de temps.

Però no sé perquè collons parlo tant de deixar enrere
perquè el rey ha muerto pero viva el rey (perque ja vec que us havieu espantat malparits!) :

(click a la foto)

Nostaba muerto - staba de parranda.

Dies ha caminava camí del Dia.
Del dia, el "supermercat".

Difícil seria caminar camí del dia, doncs el dia és omnipotent, com Déu o Nacho Vidal.
(perquè Nacho Vidal és omnipotent en les converses sobre membres)

Caminar camí del dia potser es podria caminar de nit, però en fi...

***

Dies ha, doncs, vaig entrepussar amb un rellotge lleugerament anacrònic i despentinat.
Un rellotge homeless. Vaig decidir adoptar-lo.
És net i no l'has de dutxar.

M'està molt agraït. i araés feliç.
Tot i que sóc de canell impolut, amb-ell-ja-listà bé-perquè-jas-vell,
i ara marca SEMPRE la meva hora preferida.

Post-data i pre-lúdic preludi segons Sant Pere.

Decreto del Zar hal peublo. Circunstansias

Y el esputo finalmente dió a luz:

"Has vuelto y no en forma de chapas, mola pero no tan com un bocata d'almendres"


DIas ha llevaba el populacho hablandolo,oloo,lo, , este blog , aparte del ramalazo de genialidad infantil del Haberlas ai las, es una triste sombra de lo que fue antaño.

QUe más querría yo que ofreceros dulces mieles y ponde-rosas gardenias,
boogie boogie in the afternoon, pero es como las pelis wromantiques.
CUando se casan, el todo se funde con el letre-rito triquiñuelas y agorero de THIS IS THE END. No me casado, pero sin truculensias diarias, os invadirrrría da nimiedades, espero que con eso tengáis sufisiente, hermanas.

Hoi me tuneado el Itunes, tengo 9,2 dias de miuzic sin haberla subio toa.
Coño, pa calcular ondas rollo suisidios de gota malaya i asi, molan estas estadñisticas.
Y ahora me preguntaréis porque cohones escribo oi en castellano, u imperioso...
Decreto del sar, gran enigma del os crusidramas!

Audio: Random a toa leche acabant amb la Coral Còsmica.

Cicle llunàrtic - Autotralla

"Cada dia pot sortir el llom" Per Trevor Sisa

El meu gos n'és l'epicentre, vaig pensar. En vaig acariciar el llom without a ques,
i de manera abrupta, vaig creure en el placebo.

Ve't-ho aqui! (?¿)

Recurrentment, els entuertos mentals, els bucles maliciosos, em porten a confondre la wreality per una taca d'oli greixós i llargament empastifador. Tot i ser recurrent i quasi calendarístic com un cercle lunar com una regla, cada cop m'agafa per sorpresa sorpresa. I a vegades només cal una dallonsis d'aquelles que toquen els cowboys per canviar el tren de via, i ya no queda nada nadaaaaaaaaa...

El cervell? Per una puta cosa que ens diferencia de l'ameba i resulta que s'autotralla.

I ara hauria de posar una foto per fer patxoca, per donar color... GRISELDA!

Heu pensat mai que Achtung sona a estornut però segur que és algo xungo del pal,
las duchas, al fondo a la izquierda, o bé, el Fuhrer mola?

I fins aqui, les notícies, presentades per un hipocondríac obsessiu.

(Pero si era buena persona, siempre me ayudaba a subir la compra, tal...)

Haberlas, ai las.

Ara que tinc l'ego inflat, me'n dono conta de quantes coses no eren culpa meva...
Llegint un QUim Monzó arcaic i desgastat pel temps,
me'n dona compta de las enumeracions odiosos...

Posem for exempel, els putus anuncis niu age de la Coca-cola,
que només falta que ens cotxin home, putu Gencat, . gran hermano dels collons... etc

PAra el que tal, para el que cual, qui si amor, la destrezza, la intel.ligensia, la paròdia, el desafine, avui no penso corregi! que surti com sorti, com roti.

Anava dient que enumerar hauria d'ésser prohibit, posant per cas que enumerar es pogués considerar un ésser. Estic escoltant Ornette Coleman, em fa pensar en mantega fosa sobre d'un microfilm o d'una llengua de rodet que s'arrodoneix per inercia, com els papirus.
AI, LA COSTUM

Doncs, conta que avui'n dia que tot va tan ràpid, necessitem, o io, almenos io,
necessito unes falques.
Quan em comencen a enumerar,
desgrano sense pensar com un o un fotingueero domingista.

En serio, és com quan llegeix algo boring de cole, eñ despotisme il.lustrat ond aaixí. M'explico?

Les enumeracions del pal los deiz mandamientos del guerrero interior,
de cabo a rabo norecordo assulutament res, però també és una mika com sóc io,
que no recordo gaire de verb, és com agafar una mica l'essència,
no recordo mai les frases ni els finals,
i a les converses freakies nivell 1 acostumo a quedar una mica esbiaixat,
no recordo amb precisió ni les meves escenes prefes

Parlant de prpòstis de cap d'any l'altre dia vai estrenar una llibreta en un viatge a Paríííís.
Us en transcric el contingut:

"HABERLAS, AI LAS"

cargol mussol bressol guinyol Sebastopol paracetamola

I ia està.

Era el propòsit: Deixar un blog a mitges. Pe`ro passo. Diexo una llibreta que mola me´s.

AH si:

Sebastopol i Paracetamola van tenir un fil i li ban dir Panceta,
batejat a Santa Pola de Riubregós.

Es seu nét es va dir Bretodeau [Brétódó?], per no se qui de l'Ameliê.

I ara lu mes curióss de tot. Si escribís algo que no tinges assulutament re a veure amb el test anterior, als comentaris ningú en parlaria, vui dir que en reqlitat si ho fes em podria cxonsidera un maniplador de ments?= UN ASASI DE CONSIENSIES?

Tot seguti un cactus. buenu, 2.

Quieres Un Reproductor Como Este? Entra Aquí

Sóc un francotirador (de rollo)

Quina por fa la mystic queen (qualsevol) quan veus que és boja, enfora el tanga...

Des de la puresa de la mente sana in corpore sano,
se m'inocula altre cop a les venes una música infinita i es converteix en la meva única droga, impoluta i més que mai imperecedera...

Curiosa la ment, que et porta d'una mystic queen a una aspirant a gipsy princess (seré burgés!),
de la mystic queen a una lluna sorda en un glop de gos de bub.

Curiosa la ment que troba que la lluna inspira melodia, si és sorda com una tàpia,
satel.lit silenciós, desolat i amanit de pols.

Fervent formatge de cabra!!! Visca els gipsy kings!

Si és que sense la brisa... ni flaire ni melodia!
(mare de déu, que algú avisi un francotirador - de rollo -)

Curiosa la barreja que es forma en la ventisca:
la suma d'olfacte PUR + brisa migdiadenca + Camel > Mystic queen
- que em porten a pensar en una Gypsy princess (?¿) em transporten directament
cual canvi de lloc instantani als 14 anyuelos engolint ora Megadeth ora Stanley Jordan
sense rastre de fum ni psylocibes.

Ah, i deixeu-me dir que Planeta Crunch sobreviurà avui i sempre a la invasió,
com un petit poblet gal però sense poció màgica, és a dir, lo mismo pero al revés,
una mica rollo pureta proyecto hombre.

Dios está en tu interior!
(cosa que fa que t'estalvïis pasta en almoines, biblies, tabaco,
i curanderos. I si m'apures, en putiferis...)

Sempre ens quedarà París!

Fotos: Cei.


Quieres Un Reproductor Como Este? Entra Aquí

Allá donde fueres, haz lo que vieres

Hola germans, torno a ser aqui amb un post musical... M'explico:

Tinc a les meves mans (metafòricament parlant) la meva primera gravació de jazz amb quartet,

gravada el passat desembre en una audició.

Per a tots vosaltres:

Red Pèrill & the circunstancial quartet

" Allá donde fueres haz lo que vieres "

(La santíssima trinitat)

Red Pèrill - piano, composició

Publio Delgado - guitarra

Josep Buch - baix

"Cidao" - bateria

Guim G. Balasch - speech XD

No hase falta disir nada más

Si us venen ganes de plorar, ploreu siusplau, fora hòsties...
(no hase falta disir nada más...)

Bueno si,
que he flipat encara més quan he vist que coneixia (vagament) a la cantant,
però ha sigut a posteriori...

Como ser una madre gran hermano

L'altre dia vaig pensar... (bueno, ho he pensat ara, però en passat és com més abocador)
L'altre dia vaig pensar... (gent de fondo: juas juas juas juas)
L'altre dia vaig pensar: Di answer, is Blowing in the wind, no?
Però si fot un vent com avui, a veure qui la pilla al vol (la pilota de beisbòl?)


Qüestions a desarrollar en l'exercici d'avui:

-Tot i viure debaix del mantell d'uns polítics que s'haurien de llegir aquell llibre anomenat
"Cómo no ser una madre perfecta", ens sentim desamparats.

-Un dia potser vam haver de beure drogar-nos per riure follar i/o ser ninus (nino-nanos)

(xiula el siclón ahí afuera)

ReD Pèrill, raudo y fugaz com sempre,
aliviant cual enfermera super-vixen el vostre patiment espiritual.