Red Pèrill - Planeta Crunch

2009-06-30T19:22:00.008+02:00

Exili

1 1 m. [LC] [HIH] [PO] Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics.
Fou condemnat a l’exili.
1 2 m. [HIH] [PO] Lloc on viu la persona exiliada.
1 3 m. [LC] Obligació de viure fora d’un lloc, lluny d’una persona, que hom enyora.
2 m. [LC] [HIH] [PO] Sojorn obligat fora de la pàtria.

No sabria dir-vos quina d'elles és certa, i si en trobem a faltar alguna.
El cas és que el cor em dicta canviar d'aires, perquè tot blog porta una càrrega emocional implícita, i talment com un ésser viu, acaba desenvolupant una autonomia, i una identitat, a vegades fins i tot al marge del seu autor i bla bla bla

Planeta Crunch mor com a esponja, però si el cuidem serà com l'habitació del fill emancipat, plena de records, cançons i complicitats que hem teixit junts durant molt de temps.

Però no sé perquè collons parlo tant de deixar enrere
perquè el rey ha muerto pero viva el rey (perque ja vec que us havieu espantat malparits!) :

Nostaba muerto - staba de parranda.

2009-06-11T01:35:00.007+02:00

Dies ha caminava camí del Dia.
Del dia, el "supermercat".

Difícil seria caminar camí del dia, doncs el dia és omnipotent, com Déu o Nacho Vidal.
(perquè Nacho Vidal és omnipotent en les converses sobre membres)

Caminar camí del dia potser es podria caminar de nit, però en fi...

***

Dies ha, doncs, vaig entrepussar amb un rellotge lleugerament anacrònic i despentinat.
Un rellotge homeless. Vaig decidir adoptar-lo.
És net i no l'has de dutxar.

M'està molt agraït. i araés feliç.
Tot i que sóc de canell impolut, amb-ell-ja-listà bé-perquè-jas-vell,
i ara marca SEMPRE la meva hora preferida.

Post-data i pre-lúdic preludi segons Sant Pere.

Decreto del Zar hal peublo. Circunstansias

2009-04-02T03:50:00.010+02:00

Y el esputo finalmente dió a luz:

"Has vuelto y no en forma de chapas, mola pero no tan com un bocata d'almendres"

DIas ha llevaba el populacho hablandolo,oloo,lo, , este blog , aparte del ramalazo de genialidad infantil del Haberlas ai las, es una triste sombra de lo que fue antaño.

QUe más querría yo que ofreceros dulces mieles y ponde-rosas gardenias,
boogie boogie in the afternoon, pero es como las pelis wromantiques.
CUando se casan, el todo se funde con el letre-rito triquiñuelas y agorero de THIS IS THE END. No me casado, pero sin truculensias diarias, os invadirrrría da nimiedades, espero que con eso tengáis sufisiente, hermanas.

Hoi me tuneado el Itunes, tengo 9,2 dias de miuzic sin haberla subio toa.
Coño, pa calcular ondas rollo suisidios de gota malaya i asi, molan estas estadñisticas.
Y ahora me preguntaréis porque cohones escribo oi en castellano, u imperioso...
Decreto del sar, gran enigma del os crusidramas!

Audio: Random a toa leche acabant amb la Coral Còsmica.

Cicle llunàrtic - Autotralla

2009-03-25T23:52:00.003+01:00

"Cada dia pot sortir el llom" Per Trevor Sisa

El meu gos n'és l'epicentre, vaig pensar. En vaig acariciar el llom without a ques,
i de manera abrupta, vaig creure en el placebo.

Ve't-ho aqui! (?¿)

Recurrentment, els entuertos mentals, els bucles maliciosos, em porten a confondre la wreality per una taca d'oli greixós i llargament empastifador. Tot i ser recurrent i quasi calendarístic com un cercle lunar com una regla, cada cop m'agafa per sorpresa sorpresa. I a vegades només cal una dallonsis d'aquelles que toquen els cowboys per canviar el tren de via, i ya no queda nada nadaaaaaaaaa...

El cervell? Per una puta cosa que ens diferencia de l'ameba i resulta que s'autotralla.

I ara hauria de posar una foto per fer patxoca, per donar color... GRISELDA!

Heu pensat mai que Achtung sona a estornut però segur que és algo xungo del pal,
las duchas, al fondo a la izquierda, o bé, el Fuhrer mola?

I fins aqui, les notícies, presentades per un hipocondríac obsessiu.

(Pero si era buena persona, siempre me ayudaba a subir la compra, tal...)

Haberlas, ai las.

2009-03-11T03:15:00.013+01:00

Ara que tinc l'ego inflat, me'n dono conta de quantes coses no eren culpa meva...
Llegint un QUim Monzó arcaic i desgastat pel temps,
me'n dona compta de las enumeracions odiosos...

Posem for exempel, els putus anuncis niu age de la Coca-cola,
que només falta que ens cotxin home, putu Gencat, . gran hermano dels collons... etc

PAra el que tal, para el que cual, qui si amor, la destrezza, la intel.ligensia, la paròdia, el desafine, avui no penso corregi! que surti com sorti, com roti.

Anava dient que enumerar hauria d'ésser prohibit, posant per cas que enumerar es pogués considerar un ésser. Estic escoltant Ornette Coleman, em fa pensar en mantega fosa sobre d'un microfilm o d'una llengua de rodet que s'arrodoneix per inercia, com els papirus.
AI, LA COSTUM

Doncs, conta que avui'n dia que tot va tan ràpid, necessitem, o io, almenos io,
necessito unes falques.
Quan em comencen a enumerar,
desgrano sense pensar com un o un fotingueero domingista.

En serio, és com quan llegeix algo boring de cole, eñ despotisme il.lustrat ond aaixí. M'explico?

Les enumeracions del pal los deiz mandamientos del guerrero interior,
de cabo a rabo norecordo assulutament res, però també és una mika com sóc io,
que no recordo gaire de verb, és com agafar una mica l'essència,
no recordo mai les frases ni els finals,
i a les converses freakies nivell 1 acostumo a quedar una mica esbiaixat,
no recordo amb precisió ni les meves escenes prefes

Parlant de prpòstis de cap d'any l'altre dia vai estrenar una llibreta en un viatge a Paríííís.
Us en transcric el contingut:

"HABERLAS, AI LAS"

cargol mussol bressol guinyol Sebastopol paracetamola

I ia està.

Era el propòsit: Deixar un blog a mitges. Pe`ro passo. Diexo una llibreta que mola me´s.

AH si:

Sebastopol i Paracetamola van tenir un fil i li ban dir Panceta,
batejat a Santa Pola de Riubregós.

Es seu nét es va dir Bretodeau [Brétódó?], per no se qui de l'Ameliê.

I ara lu mes curióss de tot. Si escribís algo que no tinges assulutament re a veure amb el test anterior, als comentaris ningú en parlaria, vui dir que en reqlitat si ho fes em podria cxonsidera un maniplador de ments?= UN ASASI DE CONSIENSIES?

Tot seguti un cactus. buenu, 2.

Quieres Un Reproductor Como Este? Entra Aquí

Sóc un francotirador (de rollo)

2009-02-26T00:29:00.014+01:00

Quina por fa la mystic queen (qualsevol) quan veus que és boja, enfora el tanga...

Des de la puresa de la mente sana in corpore sano,
se m'inocula altre cop a les venes una música infinita i es converteix en la meva única droga, impoluta i més que mai imperecedera...

Curiosa la ment, que et porta d'una mystic queen a una aspirant a gipsy princess (seré burgés!),
de la mystic queen a una lluna sorda en un glop de gos de bub.

Curiosa la ment que troba que la lluna inspira melodia, si és sorda com una tàpia,
satel.lit silenciós, desolat i amanit de pols.

Fervent formatge de cabra!!! Visca els gipsy kings!

Si és que sense la brisa... ni flaire ni melodia!
(mare de déu, que algú avisi un francotirador - de rollo -)

Curiosa la barreja que es forma en la ventisca:
la suma d'olfacte PUR + brisa migdiadenca + Camel > Mystic queen
- que em porten a pensar en una Gypsy princess (?¿) em transporten directament
cual canvi de lloc instantani als 14 anyuelos engolint ora Megadeth ora Stanley Jordan
sense rastre de fum ni psylocibes.

Ah, i deixeu-me dir que Planeta Crunch sobreviurà avui i sempre a la invasió,
com un petit poblet gal però sense poció màgica, és a dir, lo mismo pero al revés,
una mica rollo pureta proyecto hombre.

Dios está en tu interior!
(cosa que fa que t'estalvïis pasta en almoines, biblies, tabaco,
i curanderos. I si m'apures, en putiferis...)

Sempre ens quedarà París!

Fotos: Cei.

Quieres Un Reproductor Como Este? Entra Aquí

Allá donde fueres, haz lo que vieres

2009-02-03T14:09:00.014+01:00

Hola germans, torno a ser aqui amb un post musical... M'explico:

Tinc a les meves mans (metafòricament parlant) la meva primera gravació de jazz amb quartet,

gravada el passat desembre en una audició.

Per a tots vosaltres:

Red Pèrill & the circunstancial quartet

" Allá donde fueres haz lo que vieres "

(La santíssima trinitat)

Quieres Un Reproductor Como Este? Entra Aquí

Red Pèrill - piano, composició

Publio Delgado - guitarra

Josep Buch - baix

"Cidao" - bateria

Guim G. Balasch - speech XD

Es pot descarregar des d'aqui.

No hase falta disir nada más

2009-01-31T03:50:00.003+01:00

Si us venen ganes de plorar, ploreu siusplau, fora hòsties...
(no hase falta disir nada más...)

Bueno si,
que he flipat encara més quan he vist que coneixia (vagament) a la cantant,
però ha sigut a posteriori...

Como ser una madre gran hermano

2009-01-24T11:05:00.010+01:00

L'altre dia vaig pensar... (bueno, ho he pensat ara, però en passat és com més abocador)
L'altre dia vaig pensar... (gent de fondo: juas juas juas juas)
L'altre dia vaig pensar: Di answer, is Blowing in the wind, no?
Però si fot un vent com avui, a veure qui la pilla al vol (la pilota de beisbòl?)

Qüestions a desarrollar en l'exercici d'avui:

-Tot i viure debaix del mantell d'uns polítics que s'haurien de llegir aquell llibre anomenat
"Cómo no ser una madre perfecta", ens sentim desamparats.

-Un dia potser vam haver de beure drogar-nos per riure follar i/o ser ninus (nino-nanos)

(xiula el siclón ahí afuera)

ReD Pèrill, raudo y fugaz com sempre,
aliviant cual enfermera super-vixen el vostre patiment espiritual.

Bolero on the rock's

2008-12-30T01:48:00.005+01:00

dO YOU WANNA rock 'n roll baby a yeah, acabo el solo tremuloso, estirant la nota,
perquè balli com una zorra, però em passa a vegades que no puc silenciar-la adeqüadament...
El pitjor de tot és que, molt blog i molta polla, però quan la he de lletrar i vestir,
balbucejo o ni això, speak inglish in the kitchen així a boleo...
És com quedar-se sempre a les portes del cel, perquè VESTIR la cançó és la prova definitiva,
la carícia imperecedera, AQUEL perdón olvidado...

Jodidamente, lo siento. Sólo quería que lo supíeras.. Quizá el día que me sepa abrir de fauces,
entonces y solo entonses, sabré darle la vuelta a mis demonios... Pero aún así,
seguiré sin entender porque no pude, si realmente quise...
Seguiré sin entender porque no pude quererte, yo que tanto te quería....

(estribillo?)

La cançó és aquella que es guarda, soleta i cabrona, sense permís ni tecno-cracia,
al calaix de les vergonyes-galindaines...

... és aquella que se t'arrepenja i se t'arrapa qual paparra en zel...

I després ui si, que la cançó exorcista i bla bla bla... però no sento pas que el dolor s'aletargui,
yoquenopudequererteyoquetantotequeria etc

(fuit... acabo de fer un aro, però encara no he après a fer barcos rollo Gandalf)

Postals nefertitis

2008-12-23T16:55:00.009+01:00

La mili... aquella flaire... aquells matins corrent kilòmetres i kilòmetres sota la pluja...

-Però si tu no l'has fet la mili!!
-Que la verdad nunca te estropee una buena historia, Charli.

----

Vaig engaltar-la slow motion on the run, i la vaig clavar per tota l'esquadra.
Llavors, mimèticament, vaig aixecar els dits cap al cel.
Vaig sentir empatia pels concursants d'Operación Triunfo.

----

Cuesta arriba, la subida se hacía lenta y costosa,
ladeada por peldaños de arbustos ariscos y marujis.
Cegado por un sol 70 grados fahrenheit de hipotenusa, decidí ladearme yo también,
croqueta abajo, para embrutecerme un poco. La madurez me había sedado, sedoso.

----

La llum vermella era zorra, estava claríssim. En Modgi fumava amb xuleria, i li tirava el fum a la cara. De fons I remember Monsieur Henry VII fent el signe de la victòria de fons mentre el flaix ens encegava novament.

També recordo que en Dkaw estava en plan algo de posturetes còsmiques,
que la Gandhara es dedicava a les galindaines (xiulant),
i que en Towers parlava amenament amb el gat.
Tothom sap que Chernòbil no el va deixar fet precisament fet un almendra (al gat),
però en Towers és de Reus.
La Lula li tirava els tejos al Richard Gere,
i el tio en plan wow vaya estilazo beibe,
mentre la Tati ho escrivia tot furiosament en una llibreta mini-mida din-A5.
El J feia bola amb les galetes salades, i li deia a la Tati que pugés a cantar sobre el piano, proposició a la qual va accedir amb molt de gust. Xiribites, i tota la penya en plan tot el camp és un clam, vull dir que cantaven a coro.
Però tot d'una, no sé què de Let's groove, i Earth, Wind & Fire van fer un cameo d'un hit,
con tó'l morro. No es pot dir que no va molar...

Al cap d'un ratitlle, quan la festa semblava decaure,
va aparèixer el Flanagan amb la troupe, perdidos en el extraradio,
i partir d'aqui no és apte per a persones amb un minim d'humanitat, com podreu comprendre.

+ Dibuix: Jalon, el master.

Chapeau el Esmirriau (reprise)

2008-12-08T17:50:00.010+01:00

Hola.

Suposo que tots vosaltres, fidels amics (del gos),
recordareu un dels posts mítics d'Editorial Lalipop, anomenat Chapeau el Esmirriau,
tota una mixtura d'aventures i desventures marca de la casa que tan us fan creure
(equivocadament) que teniu símptomes tardans d'enurèsi nocturna...

Abans de tot, petits replicants,
haureu de rellegir el post arrel per tal de remembering the question.

TIC TAC TIC TAC SOMOS DOS EN UN RELOJ ETC...

***

Recordo que el dia que vaig escriure aquell post, em vaig cagar en Déu
per no haver recollit fotos ni de les escenes de violencia explícita ni de la patata grillada.
Per això mateix, un parell de dies ha,
vaig fer una sibilina incursió a la meva antiga masia per tal d'oferir-vos en primícia (qui sinó?)
tan preuades imatges, NO FOS DIT.
I d'un post arrel passem a un post bisagra.
Tot sigui per salvar el tedi de la operació retorn...

CHAPEAU EL ESMIRRIAU:
Queria usted pruebas, inspector Closeau???

(click per ampliar les fotos)

(...) Esperitat, camacurta i ballarica,
vaig baixar al segon pis (l'inútil)
i vaig veure, dins l'armari dels llibres, i per primera vegada,
una patata grillada.

Vaig descartar ràpidament la hipòtesi de la invasió alienígena (...)

(...) Al costat esquerre del tubercle ultratòmic,
hi havia representada la orgia de violència explícita però quieta
d'una facció de Playmòbils de l'oest del Mississipi, és a dir:
Cavalls, cow-boys, varis ahorcados, i múltiples escenes de bukkake i onda més aviat hard techno, cosa que vaig interpretar com una amenaça siciliana i cruella de vil en tota regla
(us ho iuro em mori ara mateix) (...)

Dit això, m'autoimmolo.

El meu actual estat mental és com gregari

2008-11-28T17:15:00.007+01:00

És complicat mirar un llum a contrafort i no encegar-se... Sobretot si és verdós o lila?

Inabordabilitat?

Inabordo de mi mismo, sigo caminando yalolejos veo partir.... merda, ja barrejo sintonies!

Agafo el tren, camino (?¿) certes estacions embotit en un ipod, una llibreta i gargots...

Oloro els boscos circumdants (paraula pedant però insustituïble) a través de la vista...

No és plan de:

-Perdoni senyor revisor, POT ABAIXAR LA FINESTRETA?

Quan avorreixo els boscos, engego l'scaner...

Un falto de amor, un parell de sòmines, un lluç, un fatxenda, el Jordi Robirosa (?¿),

una dòna jove i vella, un avi infinitament crepuscular, una embarassada lluminosa, coses així...

(Sembla un post de l'IE Komori)

Arribo al FIN. Embranzida carrer amunt, com patinant per damunt de bronzejador però sense el pestazo, una pensió amb escales tremoloses, obro la primera porta, una puta i un bigoti, escarbats.

Llums de nadal, un somriure i una vella treta, invento per somiar gladioles...

I merdes com aquesta, no cal més... Vull dir que lo que val la pena és:

AGAFAR el tren, CAMINAR (?¿) certes estacions embotit en un Ipod, INVENTAR una treta per un puto somriure, etc etc etc...

Cinematogràficament parlant, el meu cervell és basura...

El lideratge és un estat mental

2008-11-17T23:49:00.007+01:00

La mirada en un punt fixe, en l'horitzó.

Pfff, a vegades, quan és de nit, i estic sol, no sento res.
Bé, a vegades, abans,
tot era fang i agulles. Vull dir que no és dolent, tot plegat.
Segurament necessari, estimada serenor després de la tempesta.

Vull dir que abans no sabia com tancar la comporta, i ara em costa d'obrir,
córrer per sobre les tecles, acariciar les paraules, dibuixar els circumloquis.
I a la butxaca alguna que altra victòria, és ben cert. I res de victòries banals,
ans el contrari.

Però bé, potser que m'arrissi el tupé. Serà difícil. Bla bla bla...

Vull fer un text que trenqui esquemes, o una cançó que trenqui cares,
i ho volia compartir, suposo. Una postal d'olors i fruites exòtiques,
alguna que altra ganivetada, però l'èpica absoluta em dona vèrtic.
Donar forma a un costumisme extrem? Això és el que acabo d'escriure. Després, ho observo.
Enllaçar les lletres és fàcil. Bla bla bla...

Costumisme extrem... A vegades, si m'esforço fff... I llavors em quedo sec i acabo.
Pseudo-derrotat. Vull dir que espero que no caure en la serenor de la mediocritat.
Seria com una puta desgràcia. Maleït equilibrisme inabordable...

(Continuarà...)

Bricomania 2.0

2008-11-10T21:34:00.005+01:00

Des d'Editorial Lalipop, com sabeu, volem sempre amunt, sempre amunt, NA NA NA.
Això implica una cerca constant de nous reptes. Noves motivacions.
Millor encara si aquestes ens ajuden a encarar el dia a dia de forma més còmoda i lubricant, sobretot lubricant.

He aqui doncs, que us portem uns petits videos educatius sobre adaptació al medi,
més concretament la cuina.

La qüestió és:
Tothom qui hagi fet servir algun cop una torradorra,
coneixerà les dificultats que comporta compaginar les presses matineres
amb l'extracció de la torrada pròpiament dita. Una torrada calenta. Butllofes. Etc...

Las ansias. LAS ANSIAS.

En aquest precís sop-instant, amb ulls vidriosos,
i l'empatia a flor de piel cual caniche de Scotex,
espereu la iluminació espiritual en menos de lo que canta un gallo.

Doncs la onda és aquella de que a vegades, només cal obrir els ulls per bla bla bla...

Quan m'avorreixi, ho provaré amb el Kame-hame,
fins aquí les notícies.

PD: Demà intentaré filmar una nova versió inteligible del segon video...
Si ho aconsegueixo, faré el CAMBIAZO.

ROOTS, BLOODY ROOTS

2008-10-25T16:24:00.007+02:00

Fumava a la terrassa, mentre escoltava "El jardí del manicomí".

És curiós, quan estàs a pedreta de l'abisme (ara exagero),

si engegues el Jardí, et posa la banda sonora. Etc...

Escric:

(...) no sóc pas el típic que és d'enlloc i de tot arreu, no. Tinc molt clar d'on sóc i és a partir d'aquest nucli des d'on m'expandeixo, però no em talléssiu pas les arrels.

I no parlo de pàtries ni imbecilitats d'aquestes.

Com a cranc de llibre, necessito tenir el meu santuari,

i les hores mortes, o les hores refugi, són extranyes en llocs aliens,

sense els meus discos, els meus tal... Etc... (...)

Fumo i torno:

(...) un nómada ho titllaria, potser, de covard.

Però estem parlant de la meva naturalesa, no crec que sigui pas una opció vital.

Res pitjor que sentir-me fora de lloc, em podria fins i tot emmalaltir (...)

" - No somriuré mai més fins que no em tornis a fer cas..."

canta la Billie Holiday de fons...

I és per això que van inventar internet, m'enxufo al Jardí, escric quatre gilipollades aquí,

i l'alienació momentània, boomerang per un post que ni fu ni fa però buenu,

per una estona casi tal...

Fumo i piro...

Gràcies altre cop Towers...

Mini-lògica

2008-10-14T19:17:00.005+02:00

Avui estava convencent uns nens de 5 anys per cantar "La lluna, la pruna, vestida de brah..."

"Tarea árdua, dirán ustedes... Sin duda, apostillo!"

El cas es que peco d'animar-los i esverar-los.

Quan feia de conserge, els mestres em volien matar,

perquè entrava a classe per recollir unes tisores, i sortia fent la voltereta, coses així...

A més, odio fer xantatge i/o/u donar lliçons de moralina

als nanus, però avui he aconseguit captar el seu interès amb un parell de tretas

de perro viejo (?¿).

En un momento dado, per aconseguir que cantéssin fluix enlloc de cridar,

els he explicat el perquè:

- Cantar BÉ el Sol Solet serveix per a què el sol es llevi content, i així no plou.

Bah, m'ha sortit un as de la manga que m'ha salvat la vida no sé ni com.

Però quan anàvem a cantar la Lluna i l'engruna, em salta la presumida, la princeseta:

-Però si cantem la Lluna i la Pruna es farà de nit!!! (tot remarcant les essses sonoressss)

Cágate lorito, su p... madre, que m'he tragat la meva pròpia medicina,

i m'he hagut d'inventar nosequè de que ja l'havia avisat de que avui cantariem,

però que no sortís abans d'hora, que només era una PROVA.

Però faltava la propina, el resuello (?¿):

- Marc, Marc!!

- Digueeeeeees (ffff....)

- Tu pots volar??

- Pues........ no. Perquè?

- Doncs paaaaarque... i llavorens... com parles amb la lluna?¿¿¿!!

CRUJO.

A sensitive electric guitar solo?

2008-10-02T01:50:00.007+02:00

Quan era peque, somiava en coses així:

-Ser inventor! (ni un invent, MAI)
-Ser astronauta (tinc vèrtic des del balcó, però a vegades intento flotar des del llit (?¿)
-Ser jugador de l'NBA (era el doceavo hombre del Bravadúnia cadet)

-Viatjar com el Massagran (sobre un hipopòtam? sota un cóndor?)
-Jugar al Camp Nou (crec que vaig tocar un cop la gespa, de visita amb el cole,
però no posaria la mà a la llar de foc)
-Ser guitarrista, i per ende estrella del rock (bueno, sóc teclista, i a vegades m'enxufo la distor,
i llavors diuen que són solos de guitarra) [de veritat, ho juro per me iaia]

4 Example:

(...) culminating in a lush finale delivering
a sensitive electric guitar solo
and a fluent rhythm-section (...)

Doncs era de teclat (amb distor...)

I més coses que no recordo, però al què anava...
Somiava lligar-me la tia per la qual sospirava mig Bravadúnia,
pujar-la en una Honda NS-1 melena al viento i bla bla bla...

-Quan ets una ànima en pau, delirar no cansa...

Quan ets a la lluna, què polles t'importa l'oxigen!-

Tenia doncs pensades, una tàctica i un pla B,
però mai m'he considerat un abanderat del pragmatisme:

Consistien en:

- Estudiar l'art ninja i derivats, i aconseguir parar el temps, amb una condició:
Que si jo toqués algú, es pogués moure. La resta és una deducció factible per un nen de P4.

(veure postdata de l'apèndix de fa dies)

- Pla B: Aprendre a dominar l'art de la invisibilitat,
i conformar-me amb espiar-la en la intimitat, no necessàriament amb finalitats eròtiques.
Almenys no de manera exclusiva...

Bah, en el fons era massa estirada per mi, mites infantils...
Jo, de fet, estava convençut de que cada nit, anàvem (veritablement i de facto)
a visitar els Màsters de l'Universo...
Em va costar més d'una riota (aleshores dolorosa!)

Canviant de ses-terci, però no tant,
la desgràcia més gran actualment és l'interné (!).
La mandra crònica i estructural de la nostra generació de mimosins,
fa que el porno fàcil vulgaritzi altament les otrora majestuoses sessions d'onanisme.
Lo mismo amb l'efecte videoclip, i l'excés de THC, per posar dos exemples marca de la casa...

Així doncs, vaig decidir no fa massa, abandonar la fumera psicòtica
(va arribar a un punt d'interruptor de difícil marxa enrere)
i la visualització guarril. Ara somio cada dia, i em reacostumo a redescobrir, a olorar pacienment,
i altres guerres perdudes que la pressa ens arrenca amb fúria cada matí.
El pitjor de tot és la facilitat amb què ens convertim en botxins quan som vençuts,
perquè ens domina la cadència i ens esclavitza la costum.

És qüestió de penjar-se un firewall al front,
i pá lo que nos queda cuerdos, si em perdoneu,
m'enxufaré un rato d'un vinil, i santes pasqües...

Tst, sense THC ni polles, que als 14 viatjava interestelarment en cassete,
i jo és que no tinc terme mig, que quan agafo el vici, l'expremo i suc de taronja,
no sé si m'explico...

Un post típicament occidental, de bareto guai del Gòtic

2008-09-21T14:15:00.004+02:00

Així a la babalà, agafo maldestrament i em surt que:

-Wow! Costa un huevo i mig tallar-se l'ungla del dit gran de la mà esquerre.
Crec que mai n'aconseguiré la finura perfecte.

-Algo de pell de caramel i babejar-hi a sobre de manera pseudo-pulcre...

- Un estornut fallit és com un coitus interruptus, un orgasme inacabat...

No hi ha remei, però el què no farem és suicidar-nos abans d'hora...

Per acabar, un gat amb complexe de sílfides turmentada:

I uns escarabajuelos devorant un grill taronjil.

Momentos (8).... solo son momeeeeeentos!

Fragments i paperines d'estones resseques

2008-09-09T00:55:00.005+02:00

(Basat en fets reals)

-Consultori, digui'm?

-Si, hola, volia demanar hora...

(dit al nas, burilla sequeta, perfecte per arrodonir, amotllar...)

-Si, és el primer cop?

-Exactly.

(bla bla bla bla...)

-Digui'm el nom si us plau.

-Montserrat "Tal", Robert "Tal" i...

-Els cognoms de la mare?

-Seh (que guais, segur que ets monitora del Cau, o mestre de plàstica)

-I qui més.

-Ares "Tal".

-Com el programa?

-Si, bueno, però és per la verge del port de la Bonaigua.

Us ho juro per me mare...

Audio: Icarus Crash "13 segundos de caida libre"
(d'aqui 2 dies seran famosos)

Metamorfosi formosa amb formol (preludi)

2008-08-03T23:01:00.005+02:00

Floritures i sabors pengen dels arbres, crec que només els recullo...

Bosses, trossets de goma... El carrer és brut, un llençol de pedra picada...

Et llenço contra la paret amb violència, a contracor amb tota l'ànima,
o potser al revés, a contracap amb tot el cor...
Gol de contraatac (guerrilla, trinxeres)

Floritures i sabors pengen dels arbres, i en tinc els ulls aqüosos,
però no hi ha manera de reventar, sóc un cotilla encotillat (de l'ànima)

Ni tan sols m'agrada la cervesa freda, però també en penja dels arbres,
cervesa escumosa, amb grumulls que són bombolles líriques,
bombolles plenes de tovallons amb piropos cuidadosament triats,
amb una enganyosa sensació d'immediatesa i de frescor,
de carícia delicada... Enganyosa per pícara, s'entén...

Dels arbres en pengen mil ulls, i jo en sóc mil branques,
del dret o del revés, tot figurín, crido en la buidor de l'espai vital...
Crido, for example: La maldición del escorpión!
O bé: Paranoid android! I la lluna d'hivern m'abrasa de glacera,
em llevo tòtil, i em faig de copilot absent, de resseguir els contorns absort,
de transmutar-me en les olors d'estiu...
D'infinitar dissimulat,
d'aquell dissimulat de no, no em passa res,
però se te nota en la mirada, que estás enamoradaaaaa,
onda així...
Onda de que dissimulo absort perquè em preguntis,
però tot i així ho tens cru, perquè la resposta, només la sap el vent...

I si la pregunta fos aliena, pues mira...

Crec que això és un avís seriós en plan, en breu foto quinta,
i a pinyón... sense concessions i bla bla bla...

I crido, sorprès: La maldición del escorpión! (de Jade)
Potser el preludi d'una metamorfosi formosa amb formol...

Pongamos que hablo de triquiñuelas

2008-07-17T11:31:00.007+02:00

Us informo, ben nostrats,

que a falta de novetats,
he triat la butaca de Can Fórceps,
per mostrar els meus dots de literat...

I que n'estic d'orgullós!
(crido tot ufanós)
doncs si hi ha un tótem blogger
l'és aquest General falsament vanidós...

...

No volia fer 2 posts de transició, hagués sigut una falta de respecte per a tots vosaltres,
així que l'he amanit amb els meus primers sonetos adults i la meva gran perícia fotoxopil...
Espero que ho valoreu en la seva justa mesura (jisjisjis)

(no escric gaire perquè estic en trancisió estilística,
però no us vull perdre de vista,
espero que tots us sentiu sempre a gust aquí que ja és casa vostra...)

Algú va a Menorca a l'agost?

Pentadelia is here

2008-07-10T00:43:00.006+02:00

El típic post en plan, ei, estic viu, però no tinc massa a dir... fa molta xafogor i tal...
Gràcies a tots els que sempre aneu deixant els vostres avionets de paper etc etc etc...
(i escolteu la Pentadelia que és la polla...)

The call of duty

2008-06-26T04:46:00.007+02:00

Entremig de tricornis i gibrelles, qui sóc jo per mantenir-me en peu?

Em pots veure al menjador,
o assegut sobre una alfombra... dins d'un croissant,
o dins la closca d'un cargol mussol...

Però la majoria d'aquests instants, em miro l'abisme de reüll,
un parell de passes i haurem begut oli d'oliva...
I ho escric com si t'apuntés la llista de la compra,
és extrany, doncs no és una simple flaquesa, ni un llop de caputxeta,
són trinxeres i morters, és difícil aguantar de peu,
quan el PES et tomba enrere silenciós com un cant de sirena obscur,
quan un sol esbós de divergència (festival d'eufemismes)
és capaç de posar la pell de gallina...

Heu provat mai de posar-vos davant del mirall i repetir:
-Sóc feliç! Sóc feliç!

No sé per quin set sous ho dic una vegada i mitja i tinc ganes de cremar containers i banderes,
proveu-ho i odiareu els jipis, no mateu el missatger, jo només us en dono una servilleta....

Tst, no penso pas demanar clemència (ah no, i això que és!),
tinc la sensació que ara i avui, la caiguda no tindria cap mena de glòria,
seria sorda i grisa, desencantada i decepcionant...

Quan LA pregunta és una roda i no té frens,
sents una melodieta que xiula:

"lo que tu tieeeeenes, se llama obsesióooon" (8)

El pitjor de tot és ser incapaç d'escriure-ho...
d'explicar-ho...

(i és clar, així no t'entén ni Sant Pere)

El mundo en un panyuelo

2008-06-15T06:02:00.007+02:00

La propina del dissabte nit com a concreció, en un petit gram d'espai temps,
de tota la èpica universal...

(amb 4 petits centilitres d'alcohol, of course...)

El regalim de la memòria llisca galta avall perquè és quan toca, vull dir que ja se m'entén,
qualsevol que hagi viscut aquest moment...

I en un petit tirabuixó de fum, en un petó delicat a la parpella,
creus posseïr l'univers sencer, i trobo que és important
per afrontar la resta de dies amb un pòsit d'esperança,
amb un post-it al front amb un soneto deliciós onda:

"Bla bla bla
plim plim plim
la moreneta"

El tema és que hi posi cadascú el seu propi soneto,
aquí està la gràcia, penso...

(Potser que me'n vagi a dormir, i demà me'n vagi a la playuki,
que el mar sempre dona com una energia que renova com una compresa ultra-fina i
blewn blewn blewn...)

----------------------------------------

Àudio: Zulo (B.S.O.)
(Pau Vallvé)

Un post certament impropi

2008-06-02T00:53:00.008+02:00

T'estiro de la mà.... no, no, no, no, no....
t'estiro d'un dittttt,
i et salvo de l'abisme iiiiiiiinfinit...
(llàstima que jo sigui el següent en caure-hi)

Cosas del destino... (te comería tó'l chumino) 8-/

NO fagis morros, només ets una pobra androide que em parla de tu,
i fuma... El balanceig de les ones en les teves celles refinades, això si,
equilibra l'onada còsmica, el desorde de l'instant que se m'escapa
(com la majoria d'instants)

És allò que em mata, el què em fa somiar...
Potser hauré de caminar lluny, però abans hauria de cremar tots els mapes i totes les guies,
i hauria de deixar d'endinsar-me en la bombolla cremosa que hi ha entre les teves cuixes,
petita replicant griselda...

Si SAPIGUÉS escriure un conte,
te'l tatuaria a l'esquena i bussejaria a pulmón limpio...
(si, ja sé que és difícil d'imaginar, però oníricament factible...
O sigui, amb les paraules es pot fer el què a un li rota,
llàstima que se'm cali tota l'estona,
i només atisbi, només atisbi...)

-Ding-clong!
-Qui hi ha, tal...
-Ensenya'm la poteta...

I aquí s'acaba...

Això és al què em refereixo....

---

Batman: Fes-me un petó...
Spiderwoman: No.

Joder, feien 3er de pàrvuls i estaven sota els llençols.
Ara l'Spiderwoman porta set-penques, i el Batman esmorza tripis,
vui dir que a lo millor ja van fer bé, però joder...

Quan em plego en mi mateix, m'implosionen les artèries

2008-05-19T03:21:00.026+02:00

CAPÍTOL 1: Bodegó, soliloqui

Busco l'atmetlla marganta
0_o'

forats sòrdids
onda: lavabo de pseudo antro, d'escala de cargol que s'enrosca
rajoles taronjes tirando a crêpe
tolls sota els pixaderos

Una cambrera quilla
i una altra amb bigoti

Croissants en envoltori,
pastelitos, tal...

Tios amb pasta a la tragaperras

(una tragaperras forrada,
un paio sòrdid, en un bar sòrdid,
i una dòna altament sòrdida, halitòsica, i avui en día frígida com un pal d'escombra)

Copeta de conyac...

Puros, zorres

escacs groguencs
escriptors sòrdids

Busco forats trèmuls $$$
onda: ...

Joder, sona a puticlub, però no és adrede

***

CAPÍTOL 2: Interpel.lació, fintes, arquetips.

Cito:

"Algunos de mis relatos son poemas encubiertos. A veces lo que hago en mis narraciones es un poema,
pero la forma poética me molesta. El poema me parece que lleva un pedestal entre el poeta y el que lo lee.
Me parece que se enfatiza. La virtud que debe tener un poema es bla, bla, bla..."
-Sergi Pàmies-

***

Has escoltat mai el batec d'una alfombra sorda?
El batec d'una nina desnucada?

El batec residual d'una formiga incinerada?

Has acariciat les fulles de les parres per dins, com buscant-los el cor?

(t'adones que estàs a punt de plorar? Quan ho fas, mires al voltant per si tal, que no és plan)

-Tornem a les preguntes cabdals:

Has buscat mai les trompes de falopi amb tendresa i rock & roll?
onda: rimmel escorregut i merdes així, simbologia kitch de suplement dominical.

Pósters bizarressssss:
Me n'havia oblidat!!!
en mangaré un parell més,

Aquesta habitació està adquirint
masses tons pastel....
No, no, no; és una altra cosa...
massa quieta...

CAPÍTOL 3: Floritures i galindaines, molsa...
Maquillatge i resolució, fundido a negro.

Fa olor com de macedònia d'anarquista i maníac de l'ordre,
d'impertèrrit i de plusquamperfecte,
de funk amarat de suor però també de violinets de disco vuitantera,
o de quartet de bop però que hi canta un que fuma i cazalla,
soul de la Motown...

APÈNDIX:

Propòsits de cap d'any:

-Deixar un blog a mitges.
-Atropellar un nyu en zel.
-Tirar-te el fum a la cara sensualment.
-Mirar-te el triangle de les bermúdes quan les faldilles entrecuix.
-Dibuixar-te un mapa amb plastidecor.
-Torna a olorar la Cerdanya.
-Mossegar-te el lligacames.
-Invitar-te a tabaco.
-Tirar-te el fum a la cara libidinosament.

-Escriure un post sense punts suspensius...
-Cuidar un ramat d'ovelles i balar
[com el Michael Bolton (?¿)]
-Jugar a l'escalecstric i vèncer, melena al viento...

-Aturar el temps.
Però si jo et toco, TU, et podràs moure...

***

Llevadora, lleva-dura

2008-05-12T11:37:00.006+02:00

M'enroco, m'enrosco (en el coixí...)

Em nego, bàsicament; una espècie de rendició escèptica i crua...
(a la merda, i fustigo a la llevadora)

És a dir, si es neix de nou cada matí,
hi ha dies que, simplement, aborto....

POST-PART

2008-05-02T16:55:00.002+02:00

Io un dia vai voler ser jipi,
però quan els hi vaig comentar a la penya,
em van dir, textualment i amb cara de pocs amics (i amigues):

-Ens hem menjat la clau.

A més a més, per lo bajini, vaig sentir algun comentari de algo és algo
i no sé què d'un peine i tal...

Encegat de ràbia, li vaig posar un ham a l'esternon al cabecilla,
i el vaig lligar al parafang d'un cotxe en marxa....
Seguidament, al segon de a bordu, li vaig incrustar sibilinament un cactus sota la parpella,
i el vaig adreçar amb un petit cel.lo de conjunció (per la part de fora s'entén...)

Va ser un aplec de xerinola i bonhomia molt recordat, sobretot la missa de les 12.

Però com que els camins del senyor són inescrotables, un dia vaig conèixer els Albatros,
i el meu somni es va fer realitat...

Això no és un haiku (ni una elegia patriòtica)

2008-04-28T01:45:00.008+02:00

En Remmy era tot bonHomia, però amb els anys es va anar tornant arisc,
producte de les seves pròpies pors i debilitats...
Caminava enllaunat, com entremig d'un entuerto,
i es passava el dia bufant núvols i fent sudokus en japonès...

Quan arribava cego i el llit donava voltes,
cantava un blues odulant,
i després es fotia els dits... (a la gola s'entén)
Pfff, la ressaca de l'endemà s'atenua bastant, i això sempre gra-MOLA...

---

Se'l va trobar de cara enmig d'un carreró fosc i llòbrec...

-Tens canvi? -li va dir mentre li queia una gota de suor...

L'home llòbrec del carreró llòbrec va obrir el maletí, 800 euros en efectiu portava el fill de puta...

-No tindràs pas crack també?

-Si.

-Quin CRACK.

Lo fort és que l'acabava de conèixer.

---

Estudiaremos atentamente la siguiente propuesta:
La transversal pero imperecedera influencia sobre la literatura catalana
de los siguientes elementos, a saber:

-El legumbre (elemento capital)
-El movimento scout.
-El movimiento sexi.
-El Movimiento.
-La peste bubónica.
-La antiépica, personificada en el paisage calmoso de, posem per cas,
un camp de blat, i unes muntanyes mitjaneres de diumenge dematí.
-El miolar incesante de Marrameu Torracastaña.
-El requesón con azucar (o en su defecto, grosella)
-El fado portugués (?¿).
-La escatologia, la infidelidad y el chis-morreo.
-La polisemia, el sarcasmo y el cripticismo como piruetas morfológicas,
medio y fin, último e ineludible, del oprimido (?¿)

-I finalment coses petites i delicades com didals, cireretes, pergamins,
guies Michelin, i caminades amb olor a rostoll, a cantimplora,
i a vegetació secall de sota bosc...

Heus ací, perquè el català mai no rebossa de l'èpica germànica, per posar un examp'l...
La seva vista acostuma a abarcar la sinuosa línia de l'horitzó infinit
sense que aclaparadores i poderoses muntanyes li tallin el rotllet,
i el Mediterrani és recollit i té tacte com de llana,
i una llar de foc i una manteta i bla bla bla,

(mentre el romaní i la farigola...)

(els Almogàvers n'han estat exclosos per motius obvis)

En citarem uns quants sustantius clarificadors a tall d'exemple:

-Galindaina.
-Tortell.
-Punyefla.
-Bressol.
-Enclusa.
-Gibrell.
-Avestruç.
-Conca.
-Tronca.
-Pavo.

---

-Mira, pavo, sent com l'és un punyefla des del bressol,
tot apuntant a la conca del gibrell,
li acabarà enclusant una galindaina al mismíssim Tortell Poltrona!

-I que n'és d'avestruç...

-Ya ves, tronca...

Lírica popular messengeril

2008-04-22T00:58:00.007+02:00

Bravadúnia, dimarts 22 abril, 0.47 a.m.
Una finestra de MSN qualsevulla.

(...)

Al Redil dice:
Ha de sonar com un conte delicat però punyent

Al Redil dice:
ZUMBIDO

·X-Q13 - ... www.myspace.com/quico13 ......Disappearing One.... dice:
com una doble penetracio per desvirgar una monja?

Al Redil dice:
exacte

(...)

Quico 13, 4non Blon i Red Pèrill en:
"Triple bicefalia galopante"

Canviant de sesterci, portava com 10 anys intentant trobar algú

que recordés uns dibuixos animats de la meva infància,
dels quals recordava tan sols petits detalls...
S'havia convertit, per a mi, en una autèntica qüestió de vida o mort,
ja que la meva credibilitat social (?¿) estava en pèrill...

ICS-DE ICS-DE

Per trobar-los, necessitava saber-ne el nom,
ja que sense això era poc menys que una missió impossible...
Quan el 4non Blon (una autèntica base de dades frikie) me'l va dir,
vaig constatar 2 coses:

-Que no els havia somiat....
-Que em trobo en plenes facultats mentals...

2 mostres a tall d'exemple:

47967 (1 month ago)

Jajajja.... estoy casi llorando de la emocion. Por siglos pense que solo yo habia visto esta comiquita, preguntaba a todo el mundo y solo decian que no sabian que no lo recordaban...

xfuckingxmomentzx (3 months ago)

siempre me acordaba de este dibujo pero nadie lo conocia,
espero verlo en español que alguien lo haga plis

---

Pues va a ser que no apreciado fucking, no hay manera humana de encontrarlo...

ALGÚ PER AQUI QUE UN BON DIA UN VHS I TAL?

+ Pepero:

Chapeau, el esmirriau

2008-04-17T00:52:00.013+02:00

Tal dia com avui, excepte en la pol.lució i enurèsi nocturna que suren en l'ambient,
el meu tiet em va regalar un preciat vinil amb una condició:
Que al cap de 30 anys es presentaria in situ amb una missió ben clara i diàfana: *

-Espero trobarme'l IGUAL de ben cuidat que el primer dia.

Una il.lustració molt Warhol de l'Àrneld Schwarzenegger en presidia la portada (?¿),
i el disc contenia, entre d'altres presumibles joies, un tema inèdit del Miles Davis.
Dit i fet, vaig decidir refugiar-lo en el meu santuari al recer d'un Alan Parsons,
amb l'esperança de que qualsevol diumenge perrista tal.

Cual fué mi sorpresa sorpresa, que el dia que vaig tornar-hi,
un gos se'ls havia intentat berenar,
i com que no ningú no s'ha inventat encara un tocadiscos amb amortiguadors de 4x4,
vaig decidir, mitjançant la bonica pantomima del sufragi universal,
de penjar-lo a la paret...

Esperitat, camacurta i ballarica,
vaig baixar al segon pis (l'inútil)
i vaig veure, dins l'armari dels llibres, i per primera vegada,
una patata grillada.
Vaig descartar ràpidament la hipòtesi de la invasió alienígena,
perquè si tal, o s'ho haguessin currat cacho,
o bé haurien deixat restes d'algun líquid verdós i espés com la lefa d'un macho cabrío...
Tot i així, un calfred em va recórrer l'esternon al son del Guahira guahira...

Al costat esquerre del tubercle ultratòmic,
hi havia representada la orgia de violència explícita però quieta
d'una facció de Playmòbils de l'oest del Mississipi, és a dir:
Cavalls, cow-boys, varis ahorcados, i múltiples escenes de bukkake i onda més aviat hard techno, cosa que vaig interpretar com una amenaça siciliana i cruella de vil en tota regla
(us ho iuro em mori ara mateix).

Cacpot i melandrós, em vaig escórrer escales amunt,
i vaig deduïr que el puto lil' pwrrito (el gos més tonto del món)
s'havia volgut fer un plat combinat amb les meves sabatilles de "Tigretón de Frosties" gegants... Maleeixo no disposar-ne d'una prova gràfica...

Per consolarme, vaig engegar el tocadiscos i vai posar un tema ido onda així:
(és a dir, jo puc veure el youtube pel tocadiscos, sóc super guai del mil)

Posteriorment,
ansiós, i purulent,
vaig anar a pillar crack, i quan vaig tornar the another vez,
les goteres havien provocat un deteriorament palpable a la meitat de fundes dels meus vinils.

El més fort de tot és, que si hagués obert el mail en aquell precís instant,
m'hagués trobat, SEEEEEEEGUR, un correu d'aquells per allargar-te el membre
(que per altra banda, hagués celebrat gustosament amb una ídem,
a l'estil clàssic, of course...)

Crec recordar, que tot això va tenir lloc un diumenge grisaci d'abril (pluges mil).
I actualment, com que sóc veí del meu tiet,
el vinil que contenia una joia introbable del Miles Davis anomenada "Shhht"
(i que mai vaig arribar a escoltar)
segueix crucificat i a l'espera d'una mort digna
en la bonica paret porosa i mandarina d'una masia anoienca...

Però "Shhht", si s'entera mun tiet, no em salva ni un alargue su penis,
ni òsties en vinagre...

* Noti's,
en els 2 "dos punts" seguits,
una clara influència del pensament pelegrí de la part més septentrional de Lleida,
exemplificada a la perfecció pel senyor Pelegrí Pelegrí que és
"del pueblo de la mare de Carmen Ridao que es amiga del programa y que bla bla bla..."

Això no és un poema, és un epitafi de merda

2008-04-15T02:21:00.005+02:00

Oh pot petit de miniaturada confitura, el teu petit quiebro de cintura encisa els ocellets,
i als esquirols,
i assssulutament tot el món Disney floreix i somriu al teu pas,
perquè ets un petit sol, el reflex de l'arrodonida aresta d'un diamant perdut,
el bum bum calurós d'una cançoneta preciosa de bon dia...

Però qui només es banya diàriament en el pòsit de l'amargura,
encara que vulgui posar-te un llaç i endur-se't en una petita butxaca,
et perdrà... el sol li crema, no sé dir-ho de manera més éstúpida...

Si hi hagués Déu, i posem per cas fos l'Aretha Franklin,
jo li resaria perquè et llevés cada matí amb una cançoneta alfombra,
i et regalés un dia deliciós, i un altre, i un altre,
i t'allunyés per sempre...
(del fred de Bravadúnia...)

... en mi ciénaga, yo soy el rey?

2008-04-09T00:08:00.007+02:00

Siempre me acordaré, nos contaste el cuento para que todos pudiéramos entenderlo...
Pfff... a punto estuve de llorar y lo dije, con ello a Aseret se le cayó una pequeña lágrima,
porque hurgaste en su romántica verguenza...
Yo admiro vuestro amor infinito,
el poderoso guerrero y la frágil pero invencible hada de los bosques
que me acogieron en su alcoba cuando dudé (como siempre) de mis fuerzas...

Ahora lo escucho y me quiebran unas lágrimas de tormento y desazón...

Dicho esto, siempre llevo vuestras sabias palabras revoloteando mi cabeza,
mi llorar es ahora tembloroso, de violento palpitar,
y espero que de ello nazcan nuevas ilusiones que me ayuden a volar otra vez,
como cuando tal...

Fuí siempre un inocente al que herian las palabras -los dardos-,
y me fustigué por mi ilusión,
es decir, creo que me sentí culpable...

Los Másters del Universo no existen, por dios!

(En el patio sonaban sonoras risotadas...)

Mientras tanto, sentada en SU cornisa,
Aseret la incorrompible,
con las gafas a media asta, y las flacuchas piernas colgando,
miraba al cielo, y creía ver a un albatros gigante volar y brillar como el sol...
Sonreía dulce e inocente, abstraída...

Necios ellos, nos quisieron reclutar en sus convicciones,
quisieron "dorarnos" de barro y desazón,
cual fue mi sorpresa cuando descubrí que ella encontró al fin aquel Albatros
al que ELLA vio planear, y que saludaba en su ensimismamiento
con su sonrisa diáfana y dulce...
Yo, por entonces, quizá fuí corrompido, acosado por el monstruo silencioso de la costumbre...
Ésta, y otras muchas veces...

Aseret, des de su cornisa gritaba, y me decía:

"Cuenta almenos hasta 5 y vuela... por mí!
Toda palabra que olvides te ahorrará cierta carga...
pues nadie vuela de verbo
y entonces...
arriba arriba... duerme!!!
Que el sol aún guarda un lazo para tí antes del eclipse! "

Y me dormí...

La ciénaga (live) - Albatros

Als Albatros, en especial a Nilo i Aseret.

La distància més curta entre 2 punts és un cop de puny de Chuck Norris

2008-04-03T00:06:00.011+02:00

Una esponja és carcoma. (fins aqui bé?)
Quan l'esponja dubta, és carcoma que ni te cuento...
(I així tota la vida?)
Espero que no...

Però i de mentres?
Erra, vagareja, dubta i cau, incapaaaaaaaaç,
le falta el aire...

(Absort en la continuació, el timbre em trunca...)

- Hola què tal, santes pasqües...
(entra una família, ella porta la SEVA colònia, la dulce canela)

Posteriorment, la iaia del Timbaler del Bruc, costumista i tocador, un exemple de discreció...
D'empenta cristiana, a baix l'espera el bisbe... (ella no sap conduïr)

(La colònia encara flaira, tinc les hormones descontrolades)

- Oi, que n'és de maco el calendari "Serra d'or", auster i clar, montserratí...
Amb els sants corresponents, i que n'és d'important!

(Crec veure una llum celestial, extremunció - nostru senyor)

Punt

La orquídea és una planta ombrívola, així que l'aparto de la finestra.
Jo mai podré ser una orquídea...

Tampoc podré oblidar-me'n mai d'aquella olor...
(elseuperfum - emcondueixenmil.lèssimesdesegonal - record - gallina de piel)

Mai podré ser una orquidea, perquè sóc una esponja...
I quan oloro de veres, trobo la drecera més recta al sorral, i a les cabanyes,
a les alfombres, a la bici, i a la innocència...

...

Joder hermano, la verdad está en uno mismo hermanoooo...
Joder hermanoooo, aun no estamos perdidos hermanooo.....

O_o'

Aquesta nit,
EM miraré i blablabla, crec que et dec unes quantes disculpes...
De mentres, me'n vai a fer la fotosíntesi o algo així per dissimular-me,
òsties...

Què dius que què?

2008-03-31T02:13:00.012+02:00

Sobre un cúmulonimbus estratosfèric, divaguen l'Eres i en Clayd, avorrits de l'omnisciència:

-Al final no s'ha corregut ella?
-Es veu que no...
-I eso?
-Diu que estava nerviosa...
-I ell què ha dit?
-Li encanta...
-Que romàntic...

-Dalí-

***

Sobre la vagància i l'omnisciència, la Boqueria en va ple...
L'ommnipotència del poder infinit s'emparenta amb l'abúlia i apatia del funcionariat estàtua...
En un altre ordre de coses, en Clayd quan es posa nerviós, destrempa,
mentre que l'Eres fuma i respon un qüestionari:

Nom i cognoms: Eres Astracan
Data naixement: 01-25-1842 a.c. Num. Cartilla Seg. Social: Inexistent.
Adreça: Via Làctea, més aviat a l'esquerra. Localitat: 34X-8 C.P: -.
Telèfon: Mòbil.

Malalties que té sovint: Blenorragia, cus-cus, diurètica, estupor.
Es mareja fàcilment? Cada 5 minuts. Té enurèsi nocturna? Naturalment, i orgullós.

Té insomni? 3 de cada 4. És alèrgic? Al sucre. A què? Si.

Pren habitualment alguna medicació? Morfina, Diazepam, Prozac, i tè fumat.
Segueix algun règim alimentari? Calculat per experts.
Quins medicaments no pot prendre? Ah, però... n'hi ha algun que faci mal?
Està vacunat/da contra el tètanus (en vigència)? Me l'anaven a posar, però ja el tenia.

Observacions:

Manifesto, en estat de lucidesa,
la predisposició a servir la pàtria
tot i no haver fer el servei militar.

Per cert, en el circo me crecen lo enanos...
Després de la revolució cebil, arriba la patatònica...
Cuando veas las barbas de tus vecinos cortar, pon las tuyas a remojar...

La tramun-tara (I)

2008-03-26T18:49:00.009+01:00

Una cosa està ben clara... La tramuntana tara, erosiona pedra i ànima,
i naturalment, en 4 dies no en puc fer un di-agnòstic consistent,
només podria desfilar que aquest cops de geni que enfilen l'úter empordanés
deuen ser els culpables de coses com aquesta:

Els dies van passant i les converses perden consistència i et dediques a fer la croqueta...
Altre gallo cantaria si fes temps de tovallola i after-sun...

Càmara i locució: Uri "Caine" Franchise

En quant a l'elecció de la captivitat a resultes del clima advers,
acabes mirant un programa on tot una colla de tios i ties bons
competeixen per lligar-se la "presentadora",
o almenys aquesta és la conclusió a la que vem arribar,
dat el nostre nivell d'anglès... Realment impressionant:

Després de veure coses com aquesta
(i d'altres que te la foten tiesa com un xorisso de cantimpalo)
només puc arribar a la conclusió de que estem realment malalts,
fotudíssims...

Deixant a Tina la Latina de banda, el cas és que us voldria explicar alguna cosa,
però no sé realment què ni com,
i crec que és això el què ens dóna la veritable mesura de la desorientació que provoquen aquestes contrades...
No son pas les ruines romanes, que des de la meva ignorància trobo poc il.lustratives...
Ni tan sols les anxoves, que no són precisament sant de la meva devoció...
Està clar que és la tramuntana, que tara...

A que huele el cloroformo?

2008-03-19T00:23:00.009+01:00

Diria que els amics (i els records, i les olors i les patrañes)
defineixen part de nosaltres, i és així com enllacem ad infinitum la cronologia vital,
la trama de les nostres vides...

Abans m'agradava classificar i ordenar els meus records constanment,
però com més gran et fas més costa, lòxicament...
Ara és calaix de sastre, ardua tarea impossible de portar a terme amb eficàcia...

A que huelen las nubes?

He trucat a un amic que fa 5 anys que no veig i anuncio de compresas,
i tornarem a parlar de xatis
(ell ja no la mira a la cara)
i és així com enllaçarem ad infinitum, i crep crep crep...
(de xocolata i nata, res de barrejar amb salats, porfa plis)

D'allesorens i d'allà, en queda només un...
Així és com actúa el temps, jutge implacable,
assassí silenciós i bisturenc, que destria amb cura i amb detall, les flors de loto del secall,
i us he de confessar, decepcionant Cortázar,
(noti's atre cop el santo Cristu de Medinacelli acechando cual buitre en zelo...)
que com a mal cronopi i hipersensible neuròtic i obsessiu que sóc
necessito enrectir el temps unint 2 punts, i per molts peixos de colors que tal,
(el traspàs, holístics paissatges quadraphonics i cream cream cream...)
peco de realista i d'occidental (?¿), i per molt que m'hi esforci,
quadriculo davant la mort de l'ego,
i triangulo davant la negació de la lògica com a última branca de l'equilibri espiritual...
És a dir, practico l'absurd preadolescent de l'equilibrista presdigitador,
que conservo gràcies al secret professional...
Un frau, un bluff en tota regla...
(deu ser per això que sóc incapaç d'acabar una frase sense punts suspensius)

Això explica que regui de bon matí un piano,
que em dibuixa peixos de colors que sempre puc acabar engabiant en un pentagrama,
que m'endolceix les patinades toda vez que con ello haces algo
que te (pseudo) justifica ante las masas y tal, y a que huele el cloroformo?
(no conec ningú que se'n recordi...)

I remarco, que tot això, i moltes coses més que no cito per incapacitat,
estan guardades aquí, per dir algun puesto....
(i ja em diràs com pot ser, si no el conec de res, que ho citi nota per nota el fill de perra..)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

I ell... el coneixia el River Man? I si ell sóc jo?
I si tots som nosaltres?
És a dir, jo podria ser un cura, un feixista i un violador,
i alhora Ghandi i una reina mòra (o gitana),
tot i que he de dir que a vegades tot plegat se'm fa difícil de creure...

Ja de pas em cago en Déu i en l'enurèsi nocturna, i arribats a aquest punt,
et presto, si has arribat fins aquí, a que em fotis una patada al cul en pro del carpe diem i tal...
(que només aplico quan no toca, com un vulgar zorrín que tot i així actua des de les entranyes)

Nano, agafa 5 duros de gel i patina...
(aquí vaig riure 10 minuts seguits, però és clar, era mini)

Las palabras no bastan (o algo axins) ho va dir ell,
l'únic que conec que n'és capaç, paradoxalment...

Bona nit, soferts i estimats bravadunians...

El meu cor és un esquell

2008-03-13T01:55:00.009+01:00

El meu cor és una esquell, -i retumba quiet-,

El problema és que la paraula cor sona pastel, ai el meu corasonsuel
i si vas i dius que mana el fetge, allesorens sona heretge

Què t'anava a dir...

Doncs que t'anava a enviar un pergamí,
una petita floritura,
però he tingut por de la pulissia cibernètica,
i qui sap si de les hemeroteques!

Quan sigui un bon hereu,
al Goggle em trobareu,
i sortiré a la CUORE envoltat de fragàncies i romaní,
i desquartitzat sense compassió fins a la fi...

(quan em foto a rimar,
torno a 3er d'EGB lo menos)

Visualitzo i dibuixo en plan vinyeta mentalment (i com el cul)
un passadís amb fluorecents de neó iridiscents però dubitatius,
escenes sòrdides que amb un petit traç de pintallavis corregut
s'escorren en color carn com de crua peli dominguera típica catalana de passió ida,
berberetxos i cantimplores a mansalva estem parlant...

(Inspira........)
-tot això és un conyàs-

Mossega'm el llavi nena, corre...('t)

(El meu corasonsuel rebel s'infla ufanós i clong clong clong
mentre sona la típica cançó de que vas conduint sol,
amb la finestra baixada, la brisa nocturna ,
i la melancolia, la melancolia...)

`'. .'´
´

Móviles, los carga el diablo!

2008-03-06T16:29:00.013+01:00

Hi havia una vegada un JO (egòlatra!) tot estudiant el menuet 3 de Bach o algo així,
i m'arriba un SMS...
Glòria a Déu! etc... i jo (elògatra!) tot il.usionat esperant floritures
i/o/u declaracions d'amor cortés,
i resulta que era un missatge multimèdia...

(Sospitós)

Si, el missatge aquell de "gana un Porsche i tal"... Buenu, fent un cop d'ull a la meva economia,
és un càlcul de P3 el veure que el què podria gastar en gasolina em donaria per posar primera,
i deixar roda... I naturalment el preu del seguro em faria caure les pròtesis dentals només de consultar el pressupost on-line... Estem parlant d'un Jeep de 300 cavalls,
que gasta per ciutat uns 18 litres els 100, concretament...
Vaja, el típic Jeep que fan servir les zorrones de pote (chocho morenote) de l'Opus
per portar els fills al cole...

Deixant de banda la ràbia del missatge de merda i taaaal, l'he respost...
Deia així:

Sudeu de mi siusplau, estic fart de rebre missatges de merda,
i a més no tinc carnet...
(això últim és mentida)

Al ser un missatge automàtic, he cregut que me'l retornarien...
Però sóc tan imbècil que resulta que per participar has de contestar el missatge de marras...
Primer de tot, m'han cobrat el missatge de text a preu de multimèdia,
després m'ha arribat el missatge de "Su saldo és inferior a 2 euros",
i finalment m'informaven de que tinc possibilitats de guanyar el cotxe dels collons,
concretament 10 punts (sobre quants?) i de que he de seguir enviant SMS
per anar recol.lectant (ells)

No oblidem que el què ha començat com una acció per partir-me el cul,
algú se l'ha partit a costa meva i encara el sento...

Si arribo a saber que em cobren multimèdia envio això...

Recordeu, la vostra missió és:
sempre que us trobeu lletreros o advertències públiques amb la paraula "Perill",
poseu-hi l'accent (amb fotoxop no val, això és un for example),
jo recomanaria personalment un tucker fucsia...

Entrareu en el sorteig d'un Seat Mirafiori Tuning!
(imprescindible foto, com als currículums)

Pd: J, et dedico el Lens Flare, of course!
Pd 2: Are si, ja em podeu lapidar, gràcies...

Actualització 10.03.2008:

Oju l'dato... A part de l'SMS diari recordant-me els 10 punts que tinc,
la cirereta... me n'han oferit 150 si encertava la següent diatriba:

Quién inventó el teléfono?
1- Graham Bell. 2- Gila.

Viva España, simplement, no se m'acut res més.

Actualització 13 de març, a les 2:·34:

Com pot ser que hagués oblidat aquesta foto...

Bravadúnian Beauty

2008-03-03T15:25:00.019+01:00

Aquells de vosaltres que sigueu persones cabals i de vasta cultura
recordareu aquella mítica escena de la celebrada "American Beauty",
en la qual el narrador desglossava la bellesa infinita d'allò que anomenem eufemísticament vida,
mentre la càmara resseguia una bossa de plàstic
que dibuixava espirals al son de la brisa matutina de Massachussets
un dia gris i qualsevol... qualsevol... qualsevol...

Aquells de vosaltres que no, doncs us posaré el video del Youtup,
però que sigui l'última vegada :

I és que resulta que, atònit i engibrellat (?¿),
he assistit a un acte d'il.luminació espiritual de la mateixa naturalesa,
ni més ni menys que a la meva tauleta de nit,
autòctona de San Tricorni de Bofarull, curiositats de la vida...

Una factura arrugada, empesa per la fúria d'una música salvatge,
ha començat a giravoltar sobre si mateixa qual Sílfides ensimismada,
i jo, audaç com un Peter Parker de la vida,
he aconseguit la filmació de tan magne aconteixement
(mitjançant el mòbil, of course)

Cal dir que mataré 2 pàjarus d'un tret.
Serveixi el vidèu en qüestió com a primícia casi mundial
del primer single del nou disc d'Albatros,
que s'ha acabat de mesclar aquesta mateixa setmana.

Esperem estigui a la venda abans del 2011.

Gràcies per la vostra atenció
i alabat sia el senyor.

Albatros

Per cert, tinc una amiga ceba que es diu Rita "la Cantaora"
que té complexe de pollo...

Decret autoestimístic

2008-02-26T00:33:00.009+01:00

Si, bla bla bla contra la meva figura,
però de petit em feia por la foscor i deixava la porta oberta...
Per sota la navalla del silenci,
encara ara ausculto els racons del passadis
(essstret i gris),
els racons de la meva ment,
lenta i insistenment...

Em fa por la mar oberta, però vaig emular en Daniel San enmig d'un pacífic calent i obscur...
Sense embarg! no vaig snif-ar, sóc floreta menys quan toca...
El dia que va plorar ella jo em sentia brut i incapaç
i després surt Sant Pere i guanya la copa de la reina i ja la tenim liada,
merda, no em digueu que això és culpa meva,
vaig casar-me amb un xilòfon renunciant a un funcionariat fakir...

Em fa por la solitud i m'hi arrebosso cada nit obert en carns,
em fa por la seva mirada i m'hi emmirallo regi com una estàtua...

D'acord, tot això no treu que sigui un perro de tallat curtet i Svav'ruba l' batito (w),
però no vull esprintar a corre-cuita quan les "dotze van sonant,
la Cenicienta catarineta i splewn splewn splewn"...

-----------------

Decret autoesti-místic, autoarmamentístic, i autoafirmatístic 48712-Z/9.

Bravadunia, 2 del 3 del mil-kini.

Svav'r's Francescoli de Moraes

***

I made this music player at MyFlashFetish.com. More colors.

Red Pèrill - No escape, Putin!
(live) 25-08-2002

... en algun punt inconcret de la costum...

2008-02-17T20:33:00.016+01:00

I made this music player at MyFlashFetish.com.

No sé francament d'on venien, de cop els vaig veure ajaguts al llit...
L' S'vav'r's tenia 13 anys, semblava que s'enamorava per primera vegada...
Sonava "Present Tense", i mirava el sostre, dibuixava tirabuixons de fum...
La Beauty en tenia 10, a ratos 15...
Se'l mirava extranyada però extranyament fascinada...
(i reposava el cap sobre el seu pit, un mòn apart-peròa-prop)
Mai havia pensat que del fum en poguessin néixer tirabuixons ni peixos globus,
i quan pensava això en tenia 40, i papada
(i trobava estúpid ajaure's a somiar despert, a clavar-se en vida...)

Però quan en tenia 18 i anava fumada fins a les celles, li acariciava lentament la cara i el front...
L' S'vav'r's, que en aquell moment era etern i infinit, feia veure que dormia, però somreia,
tot esperant que ella ho vegués i bla bla bla...

De manta un vivac, una mica de pebre i molsa, fogueres i foc joliu...
(Infinits etc...)

L' S'vav'r's, de'n tant en es girava, i l'escrutava fins a l'ànima,
a ratos els dos eren un de sol i no saps com però bla bla bla...
No obstant, ella acabava encatllant-se en algun punt inconcret de la costum,
perduda...
L' S'vav'r's s'arrebossava d'esquena, tot abraçant el coixí...
(Heretje!!! [Desolació]

A vegades, la mà de la Beauty s'acostava, però incomprensiblement...

L' S'vav'r's li va cantar dolç a cau de coll, i deia així:

Si vols anar al cel amb patinet bla bla bla bla...

(Si avui no l'has tocat amb el dits, no el tocaràs mai (creu-me)
I pensava, capcot, que blewn blewn blewn,
i s'adormia abraçat al coixí...
(en posició fetal, by the way)

(Heretje) [Humiliació]

"Dalí de espaldas pintando a Gala de espaldas
eternizada por seis córneas virtuales
provisionalmente reflejadas en seis verdaderos espejos"
1972-73

Convalescència espiritual

2008-02-14T19:33:00.011+01:00

Li agradaria oferir un somriure sincer,
una abraçada confortant,
but és un convalescent espiritual,
per tant allarga la mà lo just per donar-li a entendre que,
però sense floritures...

(Des d'un cirerer apunta als seus llavis de molsa)

[perquè llavis de maduixa ja està molt vist
i a més quan hi penses dóna sensació com de xupa-xup
i de quedar's-hi enganxat i respiro que sino" se me acaba el aireee"]

De grans, ens fotran en asilos emocionals, podrem caminar, disparar, etc...
però ja dubto bastant més de que les nostres petites, aixarrancades i acomplexades ànimes
serveixin llavorens d'algo...

(I joder, aleshores existiran coses per ara inèdites -en aquest país-,
com iaies amb tatoos, i avis que juguen a la Playstation
[que tindrà mil bits i blablablabla])

Visca els parèntesis!

[i els claudators]

Foto: Marc G Rosell (Caravaggio)

Seré breu...

2008-02-12T16:08:00.000+01:00

Un blog sense comentaris és com una relació sense sexe,
pot estar ple d'amor però n'acabes fins als ous...

Serveixi d'homenatge a mils de blogs moribunds que bla bla bla
(tot i estar plens d'amor...)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

Al Berkowitz Myspace

La vida és un bluff

2008-02-08T18:16:00.000+01:00

La conversa (seriosa) està sobrevalorada...
(pues tenim tacte, olfacte i tita [els homes])

La conversa absurda està en perill d'extinció...

(Un petit apunt: aquesta no consisteix en ser un cínic amb bombí,
ni un imbècil que utilitza l'humor
per minimitzar el propi sentiment d'inferioritat mancillant l'honor aliè)

A més a més, la vida actualment va camí de ser un gran blufff,
ens asfixia la nostra pròpia vergonya,
i si us heu fixat, al 90% de la gent, si els toques el centre neuràlgic, ploren...

M'agrada furgar en els centres neuràlgics,
però me n'he adonat que a mi no me'l toca ni déu
(perquè foto el camp a tota llet)

Solució? Jugar a cabanyes, revolcar-se en alfombres coses així...

I sino, lo més fàcil és acabar fotent-se drogues...

I no ens fotrem a parlar de la moda perquè bla bla bla...
(resulta que ara això ja no toca, i aquesta primavera el magenta
i el color sugus de kiwi blep blep blep)

Com més vec la tele (cosa que no faig mai)
més m'identifico amb un simi... Us ho iuro.

Post perro

2008-02-04T00:30:00.000+01:00

Volia compartir amb vosaltres/vosaltras la trempera (matinera?) amb un post absolutament perro d'aquells en plan: eh, no dic res interessant però estic viu, linda pic agrégame a f/f (?¿)

Per cert, una (puta) curiositat, hi ha en aquest blog algun lector anònim d'aquells que llegeix sovint i no ha comentat mai? No perquè en tingui cap sospita, simplement se m'ha acudit i/o xistat i en deixo constància... si n'hi ha algun saludeu, que sempre fa ilu!

Sense més dilacions i/o dil.latacions vàries, YOUTUBEJO un video homenatge
al personatge preferit del finde:

Is'n Peow (Gasol)

Actualització (16:26)
Un fotoxof que vaig fer temps ha que va com anell al dit a la situació:

La babilònia és cosa fina

2008-01-23T17:55:00.000+01:00

Ho confesso...

Vaig fer la comunió pels regalus...
(us ho confesso a vosaltres, no al mossèn)

-Mossèn, toqui'm la títola, siusplau!
Vostè té raó, la culpa és dels nens, que van provocant...

El cas és que jo volia un Amstrad de cassette, per jugar al Vendetta,
que era com un Double Dragon de segona,
i llavors vaig decidir fer la comunió...

Penitència! penso ara, doncs tots els pensaments que implícitament vaig adquirir allesorens,
no deixen de turmentar-me...
Jo dic molt feliç que sóc ateu, però dins meu ja tinc un Crist revelador
i entregat a la causa que em tira als lleons així que em giro...

(penedeix-te! penedeix-te!)

No em deixa, for example, jugar a la Playstation, i no és que en tingui masses ganes,
però vull la llibertat de decidir, altrament dit:

-NOSOTRAS PARIMOS, NOSOTRAS DECIDIMOS-

Es veu que extirpar surt carillo, però si vas en grup fan rebaixa:
Qui s'apunta?

(fleto autobus i strippers)

Jo, el dia que em van batejar

S.o.S, QuiN gRän aRRÒóS

2008-01-18T16:55:00.000+01:00

D'entre 4.700 casos estudiats minuciosament,
en 3.400 d'ells, les angines convalescents van flipar
(es veu que més de la meitat amb un Ducados)

En 3 dels casos, van enfilar la boca per partir-li la cara al rei d'Espanya
(per dir un rei qualsevulla)

Bulla? M'apunto!

Joder, no us extranyi que digui semejantas bajanades, porto 4 dies malalt,
i pràcticament sol... començo a tenir ganes de fer algo,
però fins ahir, ni distraccions, ni menjar (apenes) ni res de res...

L'avorriment el portava mig bé, perquè segueixo l'estricte (delicte)
d'un ensenyament mental ninja per la UOC que és la polla...
Clar que els ninjes caminen en dodotis per la neu en edat de guarderia,
i a mi un cop de vent de la "ultrapolar" Bravadúnia em tomba (la barqueta, etc...)

Digueu coses, home,
així em distrec, deixeu-me alguna peli, xisteu algun acudit...

(Us ehtimo)

Mi primo prefe (post oral)

2008-01-14T13:18:00.000+01:00

Un bon dia em van encarregar un discurset per una boda,
i no hi havia manera d'escriure res,
fins que, 2 dies abans de la celebració, a la dutxa,
va començar a rajar un monòleg hilarant cual dictàmen diví,
a tal velocitat que vaig decidir,
jo que sóc un escriptor slow motion,
enxufar un micro, posar-me un fons sonor inspirador,
moure la mandíbula endavant,
i gravar-ho tal cual brotava de la meva boca...

He de dir que la versió definitiva, va quedar bastant suavitzada
per tal de no provocar conflictes familiars en una festa de tamaño calibre...

Audio: Easy Star Allstars - Breathe (Pink floyd Cover)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

De propina, el video del tema:

Com convertir un bodegó en un bodrio (de merda)

2008-01-08T00:13:00.000+01:00

La vida em pasaria al teu coll
(deia una cançó crec que de merda...)

La vida em passaria al teu coll
penso mentre divergeixo mentalment mirant al sostre,
acariciant gotes de vapor...
(la meva dutxa és un trident, una petita forca)

-Un telèfen siusplau?
-Nokia?
-No no, un model senzill de dutxa fill de puta (nom vacil.lis, TINC MOLTA PENYA)
-Regulable?
-Naturalment.

És estúpid passar-me la vida al teu brah si ni tan sols,
fa una estona t'he posat un glop de soul i adiós muy buenas
(el soul, no tu)

Tot i així...

(ara bé, tot just t'atreveixes a passar-me lleugerament els dits per damunt,
no has començat ni a reconèixer...)

Pel carrer un cà, bub li bordo i naturalment em contesta que guau...

Pel carrer un punki de merda, no per punki, per fill de puta...
Li bordo, però jo bordo com un pekinès, prim, eteri si no fos... per lo irritant...
Un pekinès no és precisament la raça tenor,
l'equivalència líricament perruna a un gran vocal...

Guau guau guau, l'hamor és una creu, de fet qui creu actualment en l'amhor?
Jo no, si no fos com a circumstància absurda i fugissera,
on s'acomoda en tot el seu esplendor com una maja desnuda i molla...

Raro raro raro, dime raro (8),
(segona cançó de merda - tercera utilització de la paraula merda)

Eixida i preciosa en la meva (ex)penombra,
amb tu la vida és un glop (de coll),
el principi d'un compàs dubtós però extranyament alegre.

Després, en un tros de full de blog de pasta de full com a psicoanàlisi,
faig alguna cosa semblant a despullar-se al bell mig de la plaça del poble
(en hores intempestives)...
A vista d'ocell- Catalunya en miniatura

Glop de coll, xarrupo la teva pell dolça i mandarina (?¿)

...

Les dones que vesteixen al gos mereixen l'atropello instantani...

Tu, et mereixes... tu et... mmm... Brah

Brah

(Slurp)

Això si, quan et miro fixament se'm cau a trossos...

FI

-------------------------------

Pd: Un colega proposava un final alternatiu consistent en:

Això si, quan et miro fixament, flipo com un gos per Sant Joan (?¿)

Podeu enviar un essa-ema-essa al 4848
amb la paraula Crunch. Tita o bé Crunch . Gos d'atura
i entrareu en el sorteig d'un fox terrier hermafrodita
que us serà enviat, naturalment, per missatge multimèdia,
o en el seu defecte, com a politono fúcsia.

Pd2: M'acaben de recordar que
"La vida em passaria al teu coll" és un tema de l'Estanislau Verdet...
XDDDDDDD Perdona'm Estanis, no és el teu millor tema,
però saps que t'estimo...

2007-12-18T03:45:00.000+01:00

Ralet ralet pica parabellum,
rasco el palmell de la teva mà(H) suaument,
com un anunci de gossos delicats i detergents miraculosos...

Tinc ratos, ara cansat, ara etílic, ara perdut,
dies que oloro poc maleït costipat...

Tot i així enfilo telaranyes imbrincades (o algo així)
que prometen colors (potser) deliciosos...

Em compro un monocle i el faig servir de frisbee;
La meva bicicleta (inexistent) és un veler sobre el qual arrisso petites filigranes
en els tupés de les Paris Hilton-bis i en les faldilles de les (seves) mares vergonyoses...

(MILF)

Necessito insistenment un sopar de cap d'any,
que no falti la tòfona i la gamba a l'ajillo,
per sentir que combrego a estones,
i aniré al cel (pastel)

Ralet ralet, deliciosa...

Ralet ralet mental,
(m'acostà la mà lo just per llepar-la insinuosament -en el meu propi paladar-...)
Intento ser clar i diàfan,

(ONANISME)

però les coses s'expliquen així per si soles,
no es que em vulgui fer el lletra-ferit ara...
(tu m'entens oi petit Caravell?)

Ralet ralet ralet, deliciosa, en un tovalló et pintaré bla bla bla
però sembla que no entenguis el conte de mel que et poso als llavis,

Ralet ralet, deliciosa, pica dineret, i quan hagis picat prou,
embolica't en alfombres...
(i truca la cigonya, que ara ja les tenen ensenyades,
fins i tot truquen a l'interfono)

Dramapragtisme

2007-12-13T23:43:00.000+01:00

Volia anar a tirar curriculums.

Primer pas: obrir el wordpad, i escriure el curriculum.

L'he escrit, però encara no l'he anat a tirar...

Encara estic dubtant sobre si imprimir-ne un, enganxar-li la foto,
i escanejar-lo per imprimir-ne després uns quants més,

o bé, escanejar la foto, adjuntar-la virtualment al curriculum i imprimir-lo sense límit.

Mentrestant,
canta la tòfona, i les fulles van caient...

(l'alopecia és incipient)

Ah, i he musicat un programa de tele... Però crec que al final no s'emetrà... (ni cobrarem)

(Viva España...)

Estic molt orgullós de la sintonia... (la guitarra és de Nilo)

"El supra-estat del teu borrissol"

2007-12-04T02:08:00.000+01:00

Bravadunia: 19:48.

Migjorn, marejada, boirina clement.

17 graus centígrads.

3er pis de la Biblioteca municipal Svav'ruba L' batito,
secció de precuinats transgènics, entre la F i la L geminada aprox.

-És que és com...
una vibracio bàsicament abstracta...
De fet no se perquè cony em poses tant,
ni tampoc es una cosa única i exclusivament sexual...
Suposo que és el misteri de descobrir
què s'amaga d'aquesta màscara tan i tan gran...
És en part un desig de coneixement,
com d'experiment psicologic, o vital...

De saber si algú com tu,
(que s'ha oblidat de "viure",
que no sap sortir de la closca,
que s'ha menjat la clau,)
puc aconseguir que tanqui els ulls
i es deixi acariciar lentament,
(un glop de coll a cada petjada)
Arribar a unir-nos en algun pla racionalment impossible,
practicar l'equilibrisme empàtic...

-Aixo que acabes de dir-me a mi, li has dit a ella? *

-No. Això li desfaria les calces?

* Vosaltres què creieu que hagués contestat (ella)?

I made this music player at MyFlashFetish.com.

Com tenir el millor blog del món

2007-11-30T13:13:00.000+01:00

Hola, amics que us revolqueu amb mi
en el fang del bloggisme de trinxera...

Aquests som nosaltres,
la petita èlit incompresa de la tinta cibernètica...
(òstia, quin començament més bloggero per déu)

I és que l'amic Somiatrufes m'ha passat un meme,
cosa que em fa molta il.lusió
perquè és el primer cop que me'n passen un...

La majoria els trobo xorres, però buenu...
Aquest tracta de donar consells als bloggers.
Doncs bé, des de les trinxeres de Planeta Crunch
impartiré una classe magistral sobre:

Com tenir el millor blog del món...

És ben fàcil:

Parla de temes pseudo-freakies
d'empatia fàcil per a la potencial població internetil,
és a dir, gent modenniqui de 20 a 35 aprox.
Gent com tu!
Han de ser fets relativament impersonals
però amb un toc d'anècdota,
d'experiència personal:

Patinades als passos zebra,
el dia que vas demanar per sortir
a una tia per telèfen a 4t d'ESO,
el primer dia que et van pillar mirant una porno,
coses així...

Llavors, i això és bàsic, cal amenitzar-ho
amb unes fotos ben guapes,
de diferents parts del cos de la teva dona nua
(mai la cara, evidenment)
I per fascicles...
(si ets solter, collons... estàs a internet)

Tot ben mastegadet i digerible...
Que tothom rigui amb les ocurrències
que plagies cada tarda "en el bar de la esquina",
i que després es facin palles amb la teva dona...

Per altra banda, un tema sovint infravalorat
és el de la importància d'una correcta ortografia
i utilització dels signes de puntuació...
Això pot marcar la frontera entre un blog familiar,
i un blog d'èxit mundial, sens dubte...

I finalment, heu de seguir aquells consells tan bonics
que us donen els administradors abans d'obrir el blog,
perquè ells SI que en saben un ratu.
Els heu de llegir i assimilar
com si de la Biblia en vers es tractés...
Aquells consells del pal:

No hace falta ser un escritor para llevar un blog.
Sube las fotos de tus vacaciones,
enviales un mail a tus contactos conforme tienes un blog,
y ya puedes empezar a disfrutar y a hacer amigos!!
Deja comentarios, sé respetuoso, y ponte siempre condón
(almenos la primera vez)

Coses així, ja sabeu de què us parlo, mamons...

Al Joey li molava fer marcha atrás

Lògica bravaduniana

2007-11-25T17:08:00.000+01:00

Trobo que explicar intimitats en un blog NO anònim
és imbècil o malalt...*

Tot seguit us explicaré una pseudo-intimitat.

-Conclusió: Sóc pseudo imbècil.
(i ara que hi penso no sé si és millor això
o ser imbècil de cap a peus)

-------

Nosaltres anem a fer els cubates al Nexe,
un vodka carregat a 2.80 .
El cambrer és el Clint Eastwood.

-Conclusió: Puc ser imbècil,
però el Clint Eastwood em serveix els cubates.

PD de filosofia oriental de baratitlle:

La innovació tecnològica ens ha portat els mòbils.
Per altra banda els mòbils han provocat
el retorn de les fotos més purament retro,
més netament orgàniques.

Two bass hit

2007-11-22T13:59:00.000+01:00

-Senyoreta Zabel, la 215 siusplau...

La señoreta Zabel és d'aquelles senyoretes tan bones persones
que et vénen ganes de pendre-li el pèl..
Jo de moment no en tinc, de necessitat,
però era necessari (el comentari).

Fa do sol re la mi si, a la 215 s'hi va per aqui...

Tanco els ulls i mentre acaricio el marfil,
m'imagino l'audència celestial d'esperits be-bop...

Aixi més vergonya em fa fer el gilipolles,
que és la meva tendència natural,
al igual que el dèficit de concentració,
que fa els oblidi i comenci a fer-lo
(el gilipolles...)

-Això no és el què vull! (referint-me al què sona, lòxicament)

Serro les dents, destrosso les tecles,
em desespero i em poso tens...
I enlloc de respirar fons,
recorro l'aula tot trotant un elipsi cual zebra matutina
mentre aletejo com un albatros...
M'imagino, com a bon egòlatra u/o paranoic a l'ús,
que des de l'altre banda de l'edifici
em mira un neo-hippy,
clavicèmbal a cuestas,
i començo a murmurar:

-Que us donguin a tots, fills de puta!

Algo així com insultar en global, mantell de psicoanalista...

Llavors em poso Two Bass Hit, qui ha dit que el bop no es balla,
si és el millor aeròbic individual,
una espècie de dansa sardònica i psicoanalítica.

Quan em fal el parietal ballo bop,
i de'n tant en tant crido:

-Que us dongui fills de puta!!! (tot veient desfilar
veïnes marujes, neo-hippies, i fonamentalistes del -que bé que vius-
mentre et cau una llàgrima seca de bofetada a la cara..)

I made this music player at MyFlashFetish.com.

Algo així com un fer dissabte virtual

2007-11-15T19:05:00.001+01:00

Avui tenia una estona per mi (suposem)
i se m'ha donat per ordenar els discos que tinc al PC...
Ho he fet de manera estilística, no per militància,
sino per pura practicitat, i m'ha encantat,
ja que durant una estona he tingut dilemes greus de tan absurds,
a saber:

El primer dilema general és naturalment la quantitat d'estils,
que he anat fent a mesura que avançava. Sembla fàcil,
però comences a tenir dubtes en la carpeta Rock:

És ÈTIC posar en el mateix sac AC/DC i King Crimson?
I grups com Mogwai o Built to Spill?...
Potser els hauria de fer una carpeta a part de
Progressius - Psicodèlics - inclassificables,
on acabarà Radiohead
tot i començar sent un grup clarament popero,
perquè ha anat molt més enllà...
Ja de pas hi posaré els Porcupine Tree perquè se senten encorsetats
tant amb els rockeros com amb els metaleros...

Ara, Pink Floyd no els posaré pas aqui, sino a Rock...
Tot i així, dubto de si crear una subdivisió interna,
ja sigui per èpoques, o bé per corrents,
però ens posariem massa tiquismiquis, o triquiñuelas...

Cony, i els Foo Fighters? Amb els grunges? No no no...
mai. Però tampoc al Rock, a saco,
que han anat ocupant i bunkeritzant els dinosaures,
tot gelosos ells...
Fàcil: Carpeta Grunge - Fusió - Rock 90',
i ja tinc llit pels Faith no More, els Extreme
i hasta els Mars Volta, venga...
Todos ahí!!!

El reggae, per petit, el posaré a dormir amb el Funk i el Soul,
i Miles Davis, per votació popular,
anirà a la carpeta Jazz, encara que toqui fusion vuitantero...

O vés a saber... si toca molt els ous, li fotré una carpeta a part.
Complicat, això de lidiar amb tants egos... Ridddddjkard!

I de la Norah Jones què en faig? Plorarà si la poso amb els poperos?
Si la foto amb els jazzeros,
em pengen al bell mig de la plaça de l'Ajuntament,
i naturalment no faré una carpeta d'ensucrats o similar,
perquè no dona per carpeta (espero)

Ja no queden mites

Ara, lo chungo és l'electrònica... Tampoc en tinc gaires,
però si començo a dividir,
acabaré amb el Tecno trance progressive del sud de Michigan...
Tots cap allà.. Massive Attack, Moloko, Matinéé, Chemical Brothers...
(que per cert, algú sap perquè són tan grans?? Crec que els borraré,
per rabiosos...)

Ara em toquen els discos torracollonos...

Elvis Costello..... fent música New Orleans..
Supertramp? Clar, que imbècil....
Hi ha d'haver carpeta Pop, i Pop-rock...
(i poppies de merda) però tot i així...
Martirio amb big band (?!)

Aix... si tots els dilemes FOSSIN COM AQUESTS...

PD: I el Marc Parrot? On collons el foto el Marc Parrot?
Separo les bandes sonores reals de les de videojocs?
Us ho esteu passant bé?
Si heu acabat sou els meus herois...
Vaaaaaaa, si us he posat dibuixets i tot, home...
Les coses tal com són...
em sembla que trec el Perry Blake de Folk-minimal,
i el poso a poperos... jajajajaja

Em vai a fotre uns krispies en honor a tots aquests fills de puta...

La faula de la zebra enamorada - bis

2007-11-09T16:50:00.000+01:00

He aqui el text que ja us vaig presentar el dilluns dia 5:

Hi havia una vegada, UNA zebra enamurada,
però enlloc de morrejar-se UN sapo,
es morrejava el pom d'una porta
(que naturalment no s'obria)

Li faltava un carajillo,
qui lo sá si així es va evaporar tota lluita,
i la porta es va obrir,
eixint-ne de dins alfombres i bombolles
(àngels al coll i cotó fluix de menta...)

He aqui l'actualització d'avui, 09/11/2007:

Rebo un E-mail què diu:

Malhauradament el relat que vas enviar a relatsencatala.com
ha estat rebutjat per política d'edició.
T'encoratgem a que ho intentis en una propera ocasió.

L'equip de relatsencatala.com

(jo: Eing?)

Resposta:

Hola, el missatge t'ha arribat incomplet.
Et dèiem que el relat presentava
moltes faltes i que li passessis un corrector ortogràfic.
Moltes gràcies i disculpa les molèsties.

M***** Bo*****
www.relatsencatala.cat

(jo: Em sap greu el malentès, però estava fet expressament...)

Resposta:

Ostres, disculpa suposo que l'equip d'editors no ho ha interpretat així.
Si no et sap greu, >>>torna'a<<< a enviar...

------------------------

1a qüestió: Això em passa per tractar amb catalanescos.

Conclusió:
Sóc un radical avançat a la meva època,
i quan sigui famós,
seré blanc (tot i ser negre)
de les ires i mofes dels militants d'ERC i afins,
i aquest poema serà una icona avantguardista,
simbol dels que consideren un patriota un idiota,
i d'aquells que consideren la llengüa una plastilina dinamitada
a la qual prostituir gustosament entre carajillo i carajillo.
En resum, el Charlie Parker dels lletraferits.

Visca, em fotré una palla.

2a qüestió: De savis és rectificar,
i en M****** ho ha fet,
però tot i així, aquest obscur succés em crea
una incomoditat manifesta
(como el asiento de atrás de un Volskwagen?)
que desitjo m'ajudeu a desenredar...

1a opció: Reenvio el text, tot ufanós.

2a opció: Li contesto que un tio que escriu
MALHAURADAMENT
i forma part d'un equip d'editors d'una web literària,
no em mereix cap credibilitat,
i que penso passar a recollir els trastos (?¿)
així que plegui.

3a opció: Li envio aquest post, m'expulsen de la web,
i anem a parar directa i diàfanament
a la conclusió de la primera qüestió...

Will Smith és protestant...

2007-11-08T00:39:00.001+01:00

Jajajajajajajajaaaaaaaaaa...
(i és verídic, vist a les 0:35 aproximadament)

La faula de la zebra enamurada

2007-11-07T01:18:00.000+01:00

El jardí del manicomi

2007-11-05T21:46:00.001+01:00

Hi ha, en algun lloc del ciber-espai, un poeta cru però delicat,
una ment lliure i privilegiada,
un cronista dels nostres sentiments més planers i quotidians,
un mestre de la finta, i del late-show...

El seu niu és diu "El jardí del manicomi",
i ell és en Mr. Towers,
i tothom qui vulgui el pot escoltar (o llegir) aquí...

Jo he tingut l'honor de "sintonitzar", per un dia,
amb el tema "Russian Luscious",
l'inici d'aquest petit però gran purugrama de Ràdio Reus...

Ell diu que no serà l'últim,
jo us dic que us prengueu una estoneta lliure,
fumeu, i us l'escolteu una estona...

Primer no entendreu res, però poc a poc anireu entrant sense adonar-vos
en aquest jardí ple d'humanistes, mitjons, i barbarismes,
però sobretot, ple de històries petites,
d'aquelles que ens toca viure a tots,
un cop o altre,
en el transcurs d'aquest camí inescrutable, anomenat (way of) LIFE...

Si n'eren tres tambors...

2007-10-22T13:07:00.000+02:00

A un se li dòna per buscar sovint les arrels,
com si fos tarea fàcil ara que som tots una mica d'aqui i d'allà,
en coses tan inconnexes entre si
com un llibre costumista d'un Espinàs de la vida,
i una banda sonora de Blaxploitation, badim badum,
contrabaix amunt contrabaix avall...
(que en pensaria en Pau Casals d'un contrabaix Black Power?)

I penso com cony arribar a ser un guerrer oriental,
un ninja silenciós,
i no caic (burro de mi)
en la llatinitat tangencial i la prosopeia fàcil (que no per força inútil)
que ens corre per les venes,
i autoflagelació...

Tot i així, escoltant atent casi-monòlegs de'n Pla
aroma puril i whisky on the rocks,
contradicció i sorna,
em pregunto perquè cada dia
se m'apareix més silenciosa però clarament
la nostra conversa com un instrument fútil de fugida endavant,
i el silenci com un llunyà horitzó enyorat però impracticable,
ara que el temps se'ns tira a sobre,
9.86 el fill del vent, la pasta al dente i refregida 0.46 al microones...

De fet, alguns d'aquests guerrers de boina
(ja sigui al cap o al bigoti)
corren (corrien...) eteris
per sobre la fútil dinamo implacable de l'apocalipsis diari
amb un somriure burleta i penso... No somos nada, coño...
(amb un accent de pseudo poble que t'hi cagues, m'imagino...)

Dolça canyella

2007-10-12T05:47:00.000+02:00

La vaig estimar, encara que fos a les antípodes de mi...

I arribes un dia cego a les 6 del matí i pots veure
(d'absoluta casualitat)
les fotos del seu casament...

(és lo que té Interné..)

No és que la trobi a faltar, lo més fort,
es que a vegades estimes algú i després el veu plasmat,
i no el recordes, com si fos algo llunyà,
com si no fos algo real..

I no fa tant, era allà al costat, dormint, suant, estimant....

I ara no la recordo en absolut...

És a dir, ho sé verbalment,
a vegades recordo la seva olor,
la seva veu afònica (vagament),
és a dir, recordo molt de paraula...
Però quan ho veig gràficament,
se'm fa difícil de creure...

Tot i així em dol...

Potser perquè no la recordo...

De què cony està format el nostre cervell...

(a més a més,
demà em donarà pel cul aquesta merda de text,
però el necessitava...)

Però segueixo sentint que l'estimava (que la vaig estimar),
i quan estimes algú,
dol que desaparegui per sempre, encara que sigui una altra cosa,
encara que sigui una idea...

Res més fictici que els records...
res més punyent que els records...

(escolto el Perry Blake i punt i apart)

Les borratxeres sèries ja ho tenen això del punt i apart...

(a tomar pel cul)

[Ni estètica ni polles]

El drum & bass és orquestrable

2007-10-11T23:51:00.000+02:00

Hola, frankferts...
Aqui us deixo el vídeo
de la meva primera música cobrada!
(la pachanga no conta... jujuju)

Abans de tornar allà, me'n vaig a les trinxeres, o m'enganxo al jaco... segur...

Costumisme matutí

2007-10-09T13:43:00.001+02:00

Avui el matí, mentre anava a esmorzar,
he trobat un gos que feia temps que no saludava...
És un gos molt curiós, del qual no recordo el nom...
Bé, no és un gos, és una gossa, i com a tal, de cara et borda
mentre branda la cua de felicitat...
A més a més,
es medica homeopàticament,
enlloc de caminar com un gos normal,
trota com un cavall,
i és tan senyoreta,
que es porta la corretja ella mateixa entre les dents...

Li agrada molt menjar cigrons, el que ja no sé és si també s'entaula o fa servir pitet...

Finalment,
per tal no alimentar les suspicàcies arrel de tants postejos canins,
dir-vos que, no, jo no sóc un gos,
sóc una esponja de mar,
altrament anomenada Spongia Tosta,
que té una forma més o menys així...

M'ho va dir la meva metgessa homeòpata...

Cruel (world)

2007-10-04T19:37:00.000+02:00

Tu ho eres tot per mi...

I si...

Jo vaig posar
el bulldog al microones ...
Era la meva última l'esperança...

(volia donar-te una excusa menys per evitar-me...)

(va dir ella)

99 red balloons

2007-09-30T19:08:00.000+02:00

Quan el petit llapissós guerrer
veié la llum al final del tunel, respirà...
Tornava a ser esponja (a estones)
a olorar en sentit vital (a ratos)
El petit sapissot guerrer us en volia donar les gràcies,
però perdoneu-lo,
la falta de costum i els instints vitals desordenats,
el priva a ràfegues de donar i rebre, de colorejar i de svav'r's...

Però el petit guerrer piruleta,
de mentre torna a ós i a esponja,
us informa que el plaer també és seu...
Només necessita un parell de sobretaules,
i una mica de footing...

Way of life

2007-09-26T02:21:00.000+02:00

Quan em jubili prometo acabar-me Rayuela,
i jugar tot el dia a la Playstation
(sempre i quan no estigui llegint Rayuela)

La Playstation tindrà mil bits
i em podré crear el meu alter-ego NBA super real...

Demanaré als reis una cullerada de genialitat sense traumes
i em fotaré un tripi abans de morir...

Potser llavors hauré après a estimar...

Recordaré les osties en bicicleta, i les olors de quan era mini...
Demanaré perdó a les tietes, i a falta de viatjes,
repassaré els llibres d'història
mentre em despentino lleugerament el serrel...

Hauré acariciat la teva (?) cara mil i una vegades,
i et faré una cançó molt bonica plena d'acordeons i violes...

De mentres, seré gilipolles...
(i em cagaré en el cristianisme i l'autoflagelació)

Cançons alfombra

2007-09-26T01:40:00.000+02:00

Avui he entrepussat amb una cançó, i casi em tomba...

M'agraden las cançons de película que són carícia i alfombra,
que són un mirall dolç (però mirall),
aquelles cançons innates,
amb gust a orquestra,
però també a tango...

Amb gust a mediterrani, amb gust a....

Bla bla bla... bla bla bla....

(Play)

I made this Flash Music Player at MyFlashFetish.com.

Me voy a morir de tanto amor (BSO Lucia y el sexo)

Pensaments neutralment libidinosos

2007-09-24T19:37:00.002+02:00

Conec una noia que posem per cas es diu Sdra'vnia....
Em fa basarda... No és res personal (encara),
però ves a saber per què,
la seva manera de mirar seria i fixament,
em provoca ràbia incontenible...

La noia va al psicòleg,
calculo que un cop per setmana des de fa 3 anys... (com a mínim)
Segueix fent la mateixa cara inexpressiva que quan va arribar...

Això m'ha fet pensar que o bé:

a) La tia és imbècil.
b) El psicòleg és imbècil (i negat)
c) Fan l'un per l'altre, imbecílisticament.

Però al cap d'una estona he pensat que:

1) La tia és imbècil.
2) El psicòleg és justet però no prou com per no saber no curar
i no obstant, no perdre la clienta,
i això sense ser excessivament maligne.
3) Fan l'un per l'altre, només en el camp de l'imbecilisme.

Això m'ha fet pensar que seria una mica
com aquells medicaments que fan tan bé la seva funció,
que s'han de pendre cada dia sempre tota la vida,
i em pregunto i llavors de què cony serveixen.

Però al cap d'una estona he pensat
que aquesta última es redueix a una simple qüestió
de beneficis pura i dura...
(que és com me la posava de petit la Maribel Verdú)

Expiamentes vàries

2007-09-21T22:50:00.001+02:00

Tendim a una rara i fosca infelicitat...
acostumem a buscar algú a qui llançar les nostres
frustracions....

I apuntant quan més amunt millor....
(Ara tots tornen de festa borratxos cagant-se en el cubates del Ronaldinho...)

És el dolor de veure caure sense remei a un heroi, a un poeta de la gespa?
O és només una altra diana per tapar les nostres pròpies vergonyes?

El Ronaldinho que exercia de cronopi entre exèrcits de goriles metalúrgics,
de ballarina entre boxejadors amb tacs, tornarà?

O quan hagi marxat, tindrem el què ens mereixem?

Pd: I tots aquells que odiaven al Van Gaal
i ara volen fer caure en Rijkaard per retrobar en Mourinye...?

Lil' pwrrito

2007-09-21T02:13:00.001+02:00

Us presento el Lil' Pwrrito...

És el meu millor amic,
però des d'aquell dia que no el vec,
al pobre Lil'...

La meva tieta diu que sóc un mal amic,
que ell mai no ho faria...

Però que jo sàpiga,
en Pwrrito
no m'ha dedicat mai
una entrada al seu blog...

I avui en dia,
vulguis o no,
això es té molt en conta...

Ausculti'm doctor:

2007-09-07T17:12:00.000+02:00

-Ausculti'm doctor..

-Digui'm digui'm...

-El got ple o buit
bemoll o sostingut...
només canvia... la muda, doctor?

-Petits foradets ...
el just per seguir un rastre difús que...

SIIIIII!!! ...el rastre d'una ganyota microfusa
... si, si, la vec clara i fugaç... IMMORTAL

(ulls vidriosos)

S'escapa...

...quan tot just
sóc a punt d'atrapar-la...

La papallona... dorm... en un càlid-oscopi
foragitada damunt d'un niu damunt de brànqu-i-es
damunt de cims llunyans de reverberació generosa...

Metrònom a 80 la negra, doctor?

-Digui'm?

-La planyadera...

Plany-im, plany-mE, doctor...

Deixi'm que em curi i...
llasorens podria acompanyar-la a fer un vol
entre enzimbreres breres breres...
...però necessitaria un parell de sucs de taronja
i una banyera a punto de sal, gràcies...
no em voldria pas desfer a mitja gruta
ai la bruta,
que em falta l'alè tot just encaro l'esgraó d'enfren-te...

...puesto que ví quemar naves más allá de Orion...
...olí a napalm por la mañana...
sin haber auscultado
mi corazón
para saber...
si estaba realmente preparado...

------------------------------------------------------------

-A vegades... somio que sóc en un estanc multicolor, sap?...
Floto i renéixo en bombolles de licor de menta,
tendres, liles, grisoldes...

Una sensació fetal... que no fatal...
El caos de les esmeraldes...
Una mica com el temps a gust de cadascú...
Una sanefa de coloraines a cada petjada...
a cada glop d'aire...

{i el doctor brodava una llàgrima perla, descregut en l'última de les utopies...
i sobre el seu epitafi, moria lentament en aquell precís instant...)

* * *

(recuerde doctor... que el lirismo no le gane la partida a su espíritu científico...)

-Ausculti'm doctor....

-Digui'm digui'm...

-Planyime...

-Faltaria menys...

- ...

-Vostè, el què li passa, és que està una mica ido...

-Moooooooolt bé doctor mooooooooooooooooolt bé...

(enfatitzant) (aplaussus)

Es nota que té estudis vosté...

Les fintes... la manera com encara...
Aquest lleuger moviment de canell... per llimar el temps...
QUAN SE LI ASSECA LA GOLA...
mentre el rellotge guspira... i jo faig veure que embadaleixo...

Em regalaria aket diploma groguenc per decorar l'inodoro,
que fa un xic de fredor?

-Me'n faria una vaga idea...

-Però...
les idees vagues...
no són... al cap i a la fi..
res més que això.... vagues idees...
Tanmateix......

I la pressió doctor?

-Contralta, contralta...

-És clar, vosté no ho entén...
El pes de tot un poble, de tota una història al darrere, sap?
Res a veure amb un pinçament a l'esquena,
amb un esguinç primaveral...
Valga'm Cristu...

(sospir)

Me'n dona un calo d'aquesta herba miraculosa doctor?

-Mares trufes que no n'estossinis...
i m'omplis de capellans i s'armi un ciri de cal Banyeta...

-Però jo la necessito doctor... Vosté em pot comprendre...
És la meva llum, el meu rosari, la meva aurora...

-Me'n faig creus... me'n faig creus...
perfectament planyible, perfectament plausible
donat l'estat en què es troba Orion respecte a la lluna en aquest precís instant irrepetible...

-Un ciri doctor?

(... el silenci es féra etern...
contant ambdós la tríada del vals de Viena,
el respinguell fred de l'onada impossible
que els xopava els turmells...)

-Aqui la compta (enrera) senyors...

-Me'l paga el carajillo, doctor? es que no hai cobrat del paru encara...

Old Boy

2007-08-13T14:50:00.000+02:00

De buen principio, las crudas imágenes y la violencia latente,
fueron activando los recovecos de mi memoria...
Alguien que vive en otro polo, que ecografia otra cultura,
me explica cuentos que ya sé,
recolle calles sucias y mentes enfermas que creo haver visto...

Ella duerme, o almenos eso intenta... Yo sufro...
La música recorre y acaricia el esqueleto del cuento,
por eso, ella sin verlo, se siente aturdida...

Al terminar, miro (o fantaseo) vagamente,
con los ojos perdidos en la oscuridad del techo crema...
como por intuición, paso mi dedo pos sus mejillas,
intuyo acertadamente...

llora..

Old Boy nos ha masacrado la conciencia,
ha tranformado nuestro pequeño espacio cubo,
ha recorrido nuestro ADN, ha dejado al descubierto nuestras miserias....

Como un suave réptil sin juicio,
la cámara ha acariciado lentamente todas sus heridas,
y ha masacrado nuestro juicio...

Como una puerta a otro universo, nos ha dejado tiesos y tersos,
preguntándonos
(como supongo hará todo el mundo en su sano juicio),
porque de pequeños nunca hubiéramos imaginado que ésto...

Un demagòg i simplista pamfletu anomenat Lil' Bravadunia

2007-08-02T18:31:00.000+02:00

El 90% de persones d'aquest món treballen merdosament...
truques al servei tècnic del teu COMPUTADOR PERSONAL!!!
i la (pobre) zorra frustrada
no t'ajuda a refer un petit fil que és tros de vida,
miris com t'ho miris...

Plora i gemega, necessita ajuda el malparit...
Ningú és feliç fent de contestador automàtic, però que hi farem...
Si els contestadors automatiquistes, els enquestadors,
la meitat de cambrers
(i per raons desconegudes)
el 80% de mecànics ens van
(o ens anem)
traspassant la basarda,
caiem en un pou sense fons,
que s'agrava quan ens n'adonem que l'adult (eri) esa i el treball
no ens dignifica... (a la majoria)
i...... quan vacancem,
hem convertit el rellotge intern en un autòmata,
i l'exuberància de la poesia que ens degotava endins, és inspiració perduda...

A RATUS vull fugir però no sé on,
a RATUS vull fer l'amor però no sé exactament com,
doncs de post adolescent crec estimar diagonal, mig de RESQUITLLADA...
A RATUS vull follar, però masses preguntes (ciutat de merda)

Necessito cantar però no inspiro bé, i bé,
la deixadesa i el costum fan que m'estiri a pensar
què vull fer exactament,
fins que ja no em queda temps per a fer res...

(i els somni grans són porucs... ni grans mars, ni en absolut volar..
tot i que avui en duermevela he estat a punt d'eixir del meu cos,
i per diferents moments movent despert el pensament
m'he autoposat la pell de gallina ja què per un moment m'he desdoblat,
però com sempre he deixat el broc gros de la feina per un altre dia...)

El que faré doncs és teclejar-ho, i posar-li un títol acorde,
mentres escolto Bill Evans i penso que hilarilarieh... oh..oh..oh...
HILARILARILÉ... PLIM PLIM PLIM...

Svav'ruba l'batito

2007-07-26T05:08:00.000+02:00

Avui no podia dormir, i vés per on se m'ha ocorregut fer
la presentació pública de Svav'ruba l' batito,
de sobres conegut a casa meva...

Algú de vosaltres ha jugat mai al Sims?

I qui de vosaltres no s'ha creat mai la seva pròpia Sims versió...

Ah pillins...

Hi ha qui es creava també la xati, l'amor platònic,
el capullo de l'autoescola, o la tieta, sempre la tieta...

Doncs així com la tieta és un personatge recurrent en els meu deliris absurds,
Svav'ruba l' batito hi té un lloc preferent..

Començaré amb un exemple winrar però planer i efectiu...

No sé que tenim la majoria d'aquells que som occidentals
però no angloparlants,
que quan cantem improvitzant ho fem en anglès,
perquè tot ens sona bé...

Feu-ne la prova...
Us adonareu (segurament),
si ho aneu provant
en els vostres moments de lleure de merda,
que la majoria de paraules suposadament inventades
es van repetint cíclicament... jo de fet ja tinc una sola cançó que va variant...
Hi surten kitchen, devil, guitar i 3 numeros més...
Crec formosament que se'n podria fer un estudi freudià personalitzat de puta mare...
a qui vulgui l'hi faré amistosament pel mòdic preu de 350 euros...

Àdhuc, arribats a aquest punt,
ja només tinc un vague record de la relació de n'Svav'ruba
amb aquesta parrafada estúpidament tendre...
El cas que, tal com la tieta,
un dia jugant al Sims vaig tenir un fill (virtual per suposat)...

Li vaig posar
SVAV'RUBA L' BATITO...

No em preguntéssiu pas perquè...

El sussoditx va anar creixent i es va convertir en un nen superdotat,
dotat d'una fina ironia adulta, i ple de pigues a la cara,
cosa que el va convertir lòxicament en un marginat social...

Un bon dia, mirant pel telescopi del terrat (ell),
va ser abduït pels extraterrestres... (SIMiescos)
(per mitjà del telescopi)
i en va tornar certament enrarit...
De ser el nen més estudiós de la classe
en va acabar expulsat i de pet a una acadèmia militar...

Des d'aleshores el meu cervell em va dictant periòdicament el seu nom,
que vaig recitant en moments tals
com quan camino de l'habitació al menjador
en busca d'aigua fredeta menja'm la teta....
i s'ha convertit de manera bastant abstracta
en una espècie d'amic invisible entre indefinit i psicòpata,
al qual no veig però noto constanment...

La pregunta que em faig és...
farà algun dia alguna cosa per mi n' Svav'ruba
com for example xivar-me la pregunta d'algun exàmen?

Donar-me ipsofacto una rèplica insultil d'aquelles
que apareixen quan ja has fet el pena balbucejant i sanglotant
com un negat de la vida?

És ell la resposta a alguns dels misteris de l'existència?

EL gros del tema és que, conec casos més increïbles (en concret un)
sobre personatges SIMiescos, que un pic moren
o bé són abduïts virtualment
(va morir incendiada a la cuina)
agafen d'una manera o altra cos a la vida real...
(y vaya cuerpazo)
Però això és una història per ser contada en una altra ocasió...

Cabòries

2007-07-24T18:25:00.000+02:00

Love is in the air...

2007-07-20T14:19:00.000+02:00

Un grillat que es fot 2 putes voltes senceres...
(oh my god, diu un Michael Jordan de metre i mig)

Un paio al qual nostru senyor eleva amb un fil invisible just en el moment en que hauria d'estar iniciant "la cuesta abajo"...
(i sembla Michael Jordan, però no l'és)

I per últim, la brutal (i americanissima) història d'un xaval autista que escalfava banquillo,
fins que en l'últim partit de la temporada
van decidir donar-li 4 minutets...
(amb veu de Lluis Canut)
L'estadi s'ensorra senyores i senyors!!!

(naturalment no és Michael Jordan, i a més és blanc)

Si, fot mil anys que estan al youtube, però vull tenir-los sempre a mà...

Onirisme emo

2007-07-19T14:23:00.000+02:00

Estic xerrant amb una cubana super potente, i li dic.. un segon... m'estan trucant...

Em trec el mòbil de no sé on, potser de sota una taula....
i de cop em vec estirat al llit amb el telefon a la mà...

-Vols fer un cafè d'empresari?
-Ok...

Si tingués una gran ressaca podria ser un moment Pablo Carbonell a
"Lo mejor que le puede pasar a un cruasán..."
(gran peli, gran llibre)

No feia massa, estava en una espècie de sopar de final de curs d'ALGO,
abraçat entre llàgrimes a Giuly, despedint-lo amb afecte
i dient-li que era un tio de puta mare...
Com un bon Cáncer, dèbil però humà... victima de la seva accentuada sensibilitat,
però amb la protecció vital d'un humor agut (i suposo que francès)
Quines diagonals, el petit Napoleó!!

I aquells que diuen que el futbol no té poesia, tenen raó...
...
(en un 90%)

I vol dir que no han vist jugar mai en Laudrup...

Pd: Primera feina cobrada com a compositor electrocínic...
Música per a uns videos que quan estiguin al Youtube ja en posaré els links...

Pd2: Avui comença el concurs de grups d'Igualada...
Albatros toquem demà a les 00:30...

Pd3: Bravadú is bravasnicht...

Pd4: Naturalment, com mola... la gramola...
Encara que Svav'ruba l'batito és una resposta bona A LA PAR que errònea...
Svav'ruba l'batito està per sobre de les demés coses, és un ente superior...
Podeu passar a recollir el premi en metàlic a casa la tieta
(la que mola apretar)

Hola, bona nit...

2007-07-13T04:45:00.000+02:00

On és el cervatell coix que brinca per les teves costelles ferides, lluna pruna?

On és l'astronauta tòfol
que s'adorna les petxines de l'habitació
amb posters de sirenes calenta-flabiols?

I el petit savi diminut que ens explica les portes que no tenen marxa enrere?

On són tots ells, em pregunto, lluna bruna, lluna foca...

-Apreta sols el meu nom,
que et donaré nana i medicina,
un conte alfombra per anar a dormir...

Apreta sobre el meu pit, i espera pacient...
deixa que desperti, ajau-te i somia...

Apreta'm...