Old Boy

De buen principio, las crudas imágenes y la violencia latente,
fueron activando los recovecos de mi memoria...
Alguien que vive en otro polo, que ecografia otra cultura,
me explica cuentos que ya sé,
recolle calles sucias y mentes enfermas que creo haver visto...

Ella duerme, o almenos eso intenta... Yo sufro...
La música recorre y acaricia el esqueleto del cuento,
por eso, ella sin verlo, se siente aturdida...

Al terminar, miro (o fantaseo) vagamente,
con los ojos perdidos en la oscuridad del techo crema...
como por intuición, paso mi dedo pos sus mejillas,
intuyo acertadamente...

llora..


Old Boy nos ha masacrado la conciencia,
ha tranformado nuestro pequeño espacio cubo,
ha recorrido nuestro ADN, ha dejado al descubierto nuestras miserias....

Como un suave réptil sin juicio,
la cámara ha acariciado lentamente todas sus heridas,
y ha masacrado nuestro juicio...

Como una puerta a otro universo, nos ha dejado tiesos y tersos,
preguntándonos
(como supongo hará todo el mundo en su sano juicio),
porque de pequeños nunca hubiéramos imaginado que ésto...

Un demagòg i simplista pamfletu anomenat Lil' Bravadunia

El 90% de persones d'aquest món treballen merdosament...
truques al servei tècnic del teu COMPUTADOR PERSONAL!!!
i la (pobre) zorra frustrada
no t'ajuda a refer un petit fil que és tros de vida,
miris com t'ho miris...

Plora i gemega, necessita ajuda el malparit...
Ningú és feliç fent de contestador automàtic, però que hi farem...
Si els contestadors automatiquistes, els enquestadors,
la meitat de cambrers
(i per raons desconegudes)
el 80% de mecànics ens van
(o ens anem)
traspassant la basarda,
caiem en un pou sense fons,
que s'agrava quan ens n'adonem que l'adult (eri) esa i el treball
no ens dignifica... (a la majoria)
i...... quan vacancem,
hem convertit el rellotge intern en un autòmata,
i l'exuberància de la poesia que ens degotava endins, és inspiració perduda...


A RATUS vull fugir però no sé on,
a RATUS vull fer l'amor però no sé exactament com,
doncs de post adolescent crec estimar diagonal, mig de RESQUITLLADA...
A RATUS vull follar, però masses preguntes (ciutat de merda)

Necessito cantar però no inspiro bé, i bé,
la deixadesa i el costum fan que m'estiri a pensar
què vull fer exactament,
fins que ja no em queda temps per a fer res...






(i els somni grans són porucs... ni grans mars, ni en absolut volar..
tot i que avui en duermevela he estat a punt d'eixir del meu cos,
i per diferents moments movent despert el pensament
m'he autoposat la pell de gallina ja què per un moment m'he desdoblat,
però com sempre he deixat el broc gros de la feina per un altre dia...)

El que faré doncs és teclejar-ho, i posar-li un títol acorde,
mentres escolto Bill Evans i penso que hilarilarieh... oh..oh..oh...
HILARILARILÉ... PLIM PLIM PLIM...